Un projecte republicà: l'Institut Obrer

La societat Coral el Micalet continua sorprenent-nos sempre. Últimament amb la celebració del 35 aniversari que ha fet de   l'Associació Cultural Institut Obrer (ACIO), entitat que el Micalet va fer seva en el seu dia. Aquesta asociació fou creada per antics alumnes d'aquell institut republicà i està presidit per l'historiadora Cristina Escriva, investigadora d'aquell Institut Obrer i d'altres diferents sistemes docents que va instaurar la Segona República.

Ens complau tindre una entitat com la Societat Coral el Micalet, de les institucions valencianes més compromeses del nostre País, que fou fundada per Salvador Giner a finals del segle XIX. Des d'aleshores desplega una activitat cultural en diferents camps com la música, la dansa, la història i el teatre amb una companyia pròpia. Convoca diferents premis de teatre, narrativa, viatges, etc. Però sobretot, el que fa aquesta valenciana societat és el paper de lloca, acaronant persones i grups posant les seves instal·lacions a la disposició de tots.

És d'aquell Institut Obrer republicà, del que que fa uns dies  s'ha fet una conmemoracio al Micalet, del que hui vull fer uns breus comentaris. Era novembre de 1936 quan Manuel Azaña Díaz (1880-1940), president de la Segona República, va signar a Barcelona, quatre anys abans de morir a Montauban, un Decret en el que es creaven uns instituts especials per a obrers/es de Segon Ensenyament. Al primer lloc que s'aplicaren fou a la ciutat de València, després ho feren a Barcelona, Madrid i Sabadell. Havia projectat fer-ne molts més, entre altres llocs Alcoi, tot i que les conseqüències de la rebel·lió militar ho va impedir.

Aquest peculiar institut, creat pel Ministeri d'Instrucció Pública, tenia l'especifica intenció de descobrir talens que mai no havien tingut l'oportunitat de posar-se a prova. Fou un especie d'assaig pedagògic molt ben estudiat i oportú per a obrers i obreres que demostraren certes condicions intel·lectuals.

L'objectiu era aconseguir formar joves entre 15 i 18 anys -tot i que també hi havia oportunitat fins a majors de 30 anys- mitjançant un programa semestral de Baxillerat de quatre cursos concentrats en dos anys. Açò estava previst ser l'etapa previa per continuar després estudis superiors en diferents universitats internats en residencies d'estudiants. Es feia a base d'un sistema de beques que podien anar entre 30 i 300 pessetes mensuals, segons la situació econòmica de la familia o si eren xics o xiques.

  El sistema pedagogic era d'allò més encertat que es coneixia en aquella època. Ho recoltzava la Institució Lliure d'Ensenyament, la Nova Escola i, especialment, l'Escola Moderna del malaurat Francesc Ferrer i Guardia. Un sistema coeducatiu, participatiu, científic, amb igualtat de gènere i laic, que animara a la solidaritat i cooperació entre l'alumnat sense cap mena de competivitat. Una educació i formació on els alumnes trobaren gust a la investigació com a sistema principal i bàssic d'aprenentatge. Aquestos dies hem pogut veure la pel·licula de Ramon Costafreda i Kiko Ruiz, "Els fills del sol", que ens dona una idea prou aproximada d'aquell sistema.

 El projecte global d'aquell institut anava dirigid clarament al descobriment de talens que mai s'havia fet sense que això suposara cap despesa o molt mínima a les families. El règim era internat i migpensionista per un alumnat mixt. Els professors foren triats d'un planter d'intel·lectuls i docents que alguns d'ells havien fugit del setge que patia Madrid. 

Hi havia l'intenció de descobrir persones d'èlite que foren capaços d'entendre i posar-se al servei del nou món que se'ns obria en aquell moment. I es posà en marxa durant uns pocs semestres, malgrat els obstacles que suposava la Guerra Civil. Una cosa que ens fa pensar que el projecte havia sigut parit prou abans. L'inoportunitat de la rebel·lió militar va fustrar de socarrel aquell pla republicà que hagués pogut fer un canvi social a mitjant i llarg termini més en consonancia amb el nou mileni. 

L'ensenyament més general i popular que havia fet la República fins aquell moment, era els programes de "La escuela Iluminada" o "les missions pedagògiques", a banda de l'obertura de noves escoles públiques i obligatòries per a tothom. Açó de l'Institut Obrer era una nova experiència de preparació tècnica i descobrir talens per al futur.

La primera convocatoria fou de 150 places de xiques i xics joves que foren capaços de provar unes aptitus per aconseguir en poc de temps una titulació de baxiller amb total garantia acadèmica. Solament tingueren oportunitat d'estar vigents durant molt pocs semestres.

Un dels objectius de les entitats memorialistes és descobrir i donar-li el valor públic que correspon, a tots els plans socials i docents que la República hi havia previst. Plans que foren cegats per aquell error històric que fou el cop d'estat militar.