Una altra ocasió perduda

Quan s'ha preguntat a qui va promoure aquesta llei, la resposta genèrica és que no volien una llei que fora punitivista. Bé, serà no punitivista amb els agressors, però deixà desprotegides, de nou, a les víctimes i, de nou se les revictimitza i ara amb una llei amb la mà.

Anem a veure un poc que ha passat. Els jutges es basen en l'article 2.2 del Codi Penal que diu que tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavorisquen al reu, encara que en entrar en vigor haguera recaigut sentència ferma i el subjecte estiguera complint condemna. Així ho ha explicat també el propi Consell General del Poder Judicial.

La forquilla de les penes per violació ha sofrit un canvi. No s'han abaixat les penes màximes, però, sí que s'han abaixat les mínimes. I, aquesta baixada no estava informada pel Consell General del Poder Judicial que sí que havia avisat d'una possible rebaixa de penes a agressors ja jutjats si baixava la part alta de la forqueta de penes. El resultat ha sigut el mateix: Els agressors han demanat revisions de penes i se'ls estan donant per aplicar la norma més favorable als reus. Així de senzill.

La Fiscalia General de l'Estat va dictar un decret pel qual els membres del ministeri fiscal només defensaran la rebaixa quan la pena no es trobe dins de la forqueta prevista en la reforma de l'agressió sexual. Per tant, l'última paraula la continuaran tenint els jutges, però d'aquesta manera tots els fiscals al·legaran el mateix davant les Audiències Provincials de manera que actuaran de forma uniforme.

Però si tornem a l'aspecte polític, alguns membres de la part socialista del govern van apuntar la possibilitat de modificar la llei per tal que les excarceracions no es produïren i, per tal evitar l'alarma social que es va produir i que l'oposició no fera bandera en aquest tema. En definitiva van demanar una mica de prudència i de paciència per veure com anaven les coses. Però immediatament va eixir la ministra d'igualtat culpant als agents jurídics de masclisme i, en lloc d'apaivagar les coses, va ficar més llenya al foc i va aconseguir l'efecte contrari: ficar en peu de guerra no sols a l'oposició, també a la judicatura i al feminisme que també havia avisat que açò podria passar.

Hem de tindre en compte que la Constitució al seu article 9.3 impedeix que si una norma és modificada en un sentit pitjor per al reu i després d'haver-se dictat condemna, no se li podrà aplicar aquesta retroactivitat per ser menys favorable per a la persona. Es parla en l'article de la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.
Com diu la dita castellana Entre todas la mataron y ella sola se murió i d'aquesta manera buscant (vull pensar) la màxima protecció de les dones i en concret de les dones agredides sexualment, s'ha aconseguit justament el contrari, revictimitzar-les amb una norma que busca no ser punitiva, però que, com a conseqüència, deixa en pitjor situació a les dones víctimes.

I això no s'arregla amb dispositius electrònics quan les dones agredides ho demanen al saber que el seu agressor a estat excarcerat. No. Això s'arregla escoltant i atenent a la gent que sap i entén dels temes dels quals es volen canviar les normes. O reconeixent que s'han equivocat i modificant les errades per a no sembrar alarma social.

Però, com superar l'arrogància i reconéixer una errada? Es necessita humilitat i aquest és un bé molt escàs en política.

Una llàstima perquè es perden ocasions molt valuoses i, potser, úniques per millorar realment les condicions de vida de la gent.

Realment penós, però...