El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Francesc Jover,

Francesc Jover

Una presó poc coneguda: Portaceli

Acabe de conéixer un altra presó que el règim franquista va instal·lar provisionalment al municipi de Serra en un edifici que estaven construït per s…

Acabe de conéixer un altra presó que el règim franquista va instal·lar provisionalment al municipi de Serra en un edifici que estaven construït per ser hospital antituberculós: Portaceli. Ho he pogut veure a traves d’un llibre que m’acaben de regalar en el meu recent aniversari. Cada volta més, naixen per tot arreu del País Valencià associacions dedicades a recuperar la memòria històrica; la qual cosa ens demostra que la societat està més conscienciada i ha arribat l’hora d’aprofundir seriosament en aquest tema. A més, moltes de les mencionades associacions elaboren treballs acadèmics historiogràfics que van descobrint-nos èpoques molt fosques del segle XX, amb l’objectiu de difondre la nostra història més recent.  

En aquest cas, es tracta d’una publicació que ha fet l’entitat valenciana Associació Stanbrook, (Centre d’Estudis i Documentació de la Memòria Republicana). Un llibre que porta per títol El Camp de Concentració de Portaceli (1939-1942) i del que vull fer un xicotet comentari. La publicació va veure la llum fa quant a penes un any i és l’aportació que han fet diferents autors  coordinats pel company Rafael Arnal; un antic lluitador valencià per la llibertat i la democràcia i que a més és el secretari de Stanbrook. El llibre parla del camp de concentració de Portaceli, un lloc repressiu molt poc conegut pels valencians possiblement perquè sols va tindre una curta vida que no va arribar a tres anys; precisament una de les èpoques del franquisme més amagades. Portaceli, fou un dels 190 camps de concentració que van haver-hi escampats per tot l’estat espanyol al llarg de 1939 a 1947. Portaceli, lloc situat a la Serra Calderona fou improvisat ràpidament a un edifici en construcció que havia de ser hospital fundat pel doctor Moliner.

L’origen d’aquest camp naix a finals de març de 1939 al port d’Alacant, quan milers i milers de republicans vençuts que no pogueren ser evacuats foren capturats sense llocs suficients per internar-los. Foren 20.000 republicans agafats en el parany del port d’Alacant i duts a descampats a l’aire lliure els Ametllers i Albatera a Alacant. Es tractava de dur-los a un lloc on foren identificats un per un i enviar-los tot seguit, segons el sentit de justícia que tenia el general Franco, al paredó d’afusellament, a la presó o al carrer si és que podien presentar els adequats avals. Si el camp dels Ametllers i Albatera fou «un lloc de pas» com diu el professor Santacreu, Portaceli sembla que fou el segon pas.

D'aquests camps d’Alacant es calcula que passaren a Portaceli en diferents partides fins a 16.000, arribant a conviure tots a l’hora 6.000 presoners. Els autors del llibre van mostrant-nos a traves d’entrevistes fetes a sobrevivents inqüestionables detalls infrahumans. Per cert, alguns dels relats que conten diuen que les habitacions convertides en cel·les eren de reduïts metres, que no tenien finestres i que en cada una hi havia entre 20 i 30 persones. El més greu és que tots els dies al fer-se de dia sempre trobaven algú que no va sobreviure la nit. Són testimonis que posen la carn de gallina. Hi ha un relat impressionant del farmacèutic Lluís Marcó i Dachs, membre que fou de l’equip sanitari que va organitzar l’intern metge Peset Aleixandre a Portaceli.

Sembla ser que aquest centre fou el primer any un camp militaritzat sota la direcció de l’exercit, després va passar a ser presó judicial fins a finals de 1942 que fou clausurat i rehabilitat per a hospital antituberculós com havia sigut abans. Tot esta relatat fil per randa pels autors que a més, va acompanyat de gran quantitat de reveladors documents que ho confirmen. Dissortadament lamenten els autors que no han estat localitzats molts documents amb dades, sobretot, de llistes i de moviments d’entrada i eixida.

Per aquells que estan interessats en conéixer tots i qualsevol racó de la història dels anys 30 i 40 del segle passat, és un important llibre. A més a més, la publicació ha estat completada per un audiovisual que mostra dades inèdites del qui fou rector de la Universitat de València, Peset Aleixandre. Documental que passen en cada presentació del llibre que fan per pobles i ciutats.  

 

Francesc Jover