Juliol de 2025. La primera gran onada de calor de l'estiu ofegava les comarques centrals. L'aire, pesat i asfixiant, bufava amb ratxes intenses de vent de ponent que assecaven per complet la poca humitat que quedava a terra, convertint la vegetació forestal en pura pólvora. Era l'escenari crític que tot bomber forestal tem. Al migdia, el que semblava una jornada d'alerta més es va convertir en un compte enrere vertiginós contra el desastre absolut. A la central del Consorci Provincial de Bombers els telèfons van començar a sonar massivament: una columna de fum negre i dens s'acabava d'alçar en el paratge de Sant Pasqual d'Ibi, just a les portes del Parc Natural de la Font Roja, amenaçant de devorar, ràfega a ràfega, un dels pulmons verds més valuosos i estimats de tot el territori valencià.
L'origen
El foc va nàixer amb les condicions perfectes per a una propagació devastadora. "Teníem un 3 de 3 d'alineació", recorda Antonio Córdoba, suboficial coordinador d'incendis forestals. Vent, pendent i orientació solar bufaven a favor de les flames. Mentrestant, la Guàrdia Civil centrava la investigació a la comunitat religiosa del Cenáculo d'Ibi (marcada en taronja), on se sospita que unes cendres mal apagades i llançades de manera negligent podrien haver sigut la metxa d'aquest trist escenari.
El monstre s'activa
Divendres - 13:10 h
L'incendi es registra oficialment a les 13:10 hores del divendres a la zona de Sant Pasqual, al terme municipal d'Ibi. L'allau de trucades al 112 evidencia la gravetat immediata de la situació, i els parcs de bombers d'Ibi i Alcoi ixen d'urgència en un desplegament d'emergència. "Només arribar allí vam veure que l'incendi anava a progressar molt ràpid i els accessos que teníem eren molt justos ", apunta Córdoba. Davant l'immediat perill per la velocitat i la direcció de les flames, la Policia i la Guàrdia Civil desallotgen d'urgència les primeres casetes i masets de la zona, mentre el rastre tèrmic dels satèl·lits comença a detectar les primeres ignicions descontrolades sobre el terreny.
El front s'estén
Divendres - 15:00 h
La virulència de l'incendi augmenta per minuts a causa de l'orografia abrupta de la zona. En aquest moment, els mitjans aeris de la Generalitat ja operen a ple rendiment fent descàrregues constants en condicions de visibilitat molt complicades pel fum, i s'incorporen d'urgència els efectius terrestres i els vehicles pesants de la Unitat Militar d'Emergències (UME). L'estratègia del dispositiu d'extinció és tan clara com d'alt risc: el front de foc corre imparable i amb molta força cap amunt, alimentat pel matollar de la solana, i l'objectiu absolut és evitar, a qualsevol preu, que les flames coronen el cim de la serra i es despengen cap a la cara nord. És en eixe vessant on s'amaga el bosc de carrasques, freixes i marfulls millor conservat de les nostres terres, un tresor botànic d'un valor ecològic incalculable que, si és tocat pel foc, tardaria segles a recuperar-se.
La vesprada i el cim
Divendres – Els bombers continuen lluitant
El foc colpeja la falda del Menejador, forçant el tancament i el desallotjament del parc natural i dels masos del vessant alcoià. Ací els bombers juguen la seua carta guanyadora dissenyant un parany per a les flames: "El que vam fer va ser intentar que arribara als flancs el més estret possible dalt i vam començar a fer descàrregues amb retardant amb els mitjans aeris al cim perquè, quan l'incendi arribara al cim i no ens poguera despenjar focus secundaris", explica Córdoba.
En paral·lel, van mantindre una vigilància aèria estricta: "Vam tindre durant prou de temps un helicòpter carregat d'aigua, sense llançar-la, en previsió que haguera despenjat qualsevol focus secundari a la cara nord; de seguida haver-li fet una descàrrega abans que poguera agafar una mica de potencial".
La nit i el cim
Divendres – El foc que il·lumina la ciutat
En caure la nit, els mitjans aeris es retiren i des d'Alcoi es veuen grans flamarades. "Estàvem pujant les línies des del flanc dret, que estaven a punt d'unir-se amb les línies que tancaven el front des del flanc esquerre cap al flanc dret. Llavors hi ha un moment que el foc agafa zones amb combustible més alt i pugen les flames", relata el suboficial. "Hi ha moments en què, per molta aigua que demanes, la calor que genera el foc l'evapora abans que puga arribar al focus, que és el que realment l'apaga".
La treva de la matinada
Dissabte - 06:00 h
Després d'una nit d'esforç titànic i desgast físic extrem, lluitant cos a cos contra el front de foc en barrancs de difícil accés, la meteorologia dona un xicotet respir. La tradicional baixada de les temperatures nocturnes i un lleuger augment de la humitat relativa a la part alta de la serra ajuden els equips de terra a fixar les línies de defensa i obrir una xicoteta escletxa d'esperança. Exactament a les 6:00 hores del matí de dissabte, amb les primeres llums del dia, el ressò dels rotors anuncia la tornada dels mitjans aeris al cel. El perill crític que l'incendi es despenjara i devastara el bosc humit de la cara nord s'ha aconseguit evitar amb èxit gràcies a l'estratègia nocturna, i ara tots els esforços se centren a tancar i perimetrar completament la taca negra de cendra.
Estabilitzat i controlat
El treball de contenció dona els seus fruits: dissabte a les 18:00 hores es dona l'incendi per estabilitzat, i el diumenge 20 a les 18:00 hores, oficialment per controlat.
A partir d'eixe moment, comença una feina sorda i feixuga: durant quatre dies més, vora 40 efectius treballen a peu de serra. "El que es fa són tasques de repàs, refredant, si fa falta amb ferramenta manual, és a dir, portar l'incendi fins que estiga totalment extingit i no hi haja cap risc", assenyala Córdoba. Aquesta vigilància constant acaba decretant l'extinció total el dijous 24 a primera hora del matí.
El balanç final és d'una cicatriu de 185 hectàrees cremades.
I si haguera passat a Ibi?
Per a entendre realment l'escala d'aquesta xifra, la millor manera és comparar-la amb els carrers que xafem cada dia. Si girem l'àrea de l'incendi per enquadrar-la millor i la desplacem directament sobre el nucli urbà d'Ibi el perímetre arrasat pel foc hauria engolit pràcticament la totalitat del poble.
La comparativa amb Alcoi
De la mateixa manera, si ens fixem en Alcoi, el sòl urbà consolidat de la ciutat ocupa unes 380 hectàrees (llevant els diseminats). Això vol dir que la superfície que el foc va devorar equival a pràcticament la meitat de tot Alcoi. És una proporció capaç d'engolir completament, i de sobte, tot el centre històric i barris adjacents.
Però l'incendi, per sort per a les vides humanes, no va ocórrer sobre l'asfalt, sinó en el cor del nostre pulmó verd. Tornem a la ubicació real de la catàstrofe. Aquesta és la forma i la dimensió exacta de la cicatriu negra que el foc va deixar gravada a les faldes de la muntanya, just entre Alcoi i Ibi.
L'abans i el després
Així es veu de veritat el canvi dràstic directament sobre el terreny. Lliscant la barra sobre la pantalla pots observar la imatge real de satèl·lit a pantalla completa i lliure de distorsions, que constata com la vegetació va donar pas a la cendra en qüestió d'hores.
La renaturalització
Malgrat la desolació inicial i la negror del terreny, la natura té la seua pròpia agenda i el procés de renaturalització ja ha començat. Les espècies pioneres comencen a brollar d'entre les restes carbonitzades. L'esperança ja s'obri camí enmig d'un entorn protegit que lluita per recuperar la seua identitat verda.
