El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

“La UAM de Fontanars dels Alforins és un emblema cultural”

La UAM de Fontanars en l'any 2015. Autor: Pepe Gandia
  • La Unió Artística Musical de Fontanars dels Alforins celebra el 40 aniversari.
  • El 4 d'abril del 1981 la banda va fer el primer concert a la plaça de la Verge del Rosari.

La Unió Artística Musical de Fontanars dels Alforins celebra enguany el seu 40 aniversari i el seu president, Vicent Ribera, ens conta com és formar part d'aquesta.

La Unió Artística Musical (UAM) de Fontanars dels Alforins celebra enguany el seu 40 aniversari. El 4 d’abril del 1981 la il·lusió dels veïns i veïnes de la localitat de tindre una banda pròpia es feia realitat, quan la UAM va actuar per primera vegada a la plaça de la Verge del Rosari amb Juan Francisco Madrid Biosca com a director.

Quaranta anys després dels inicis de la banda fem un repàs amb Vicent Ribera, president de la UAM i un dels fundadors d’aquesta, en la que va entrar com a saxo alt, posició que ocupa fins a l’actualitat.

 

1. La Unió Artística Musical de Fontanars dels Alforins celebra el 40 aniversari. Com va sorgir aquesta banda?

En l’any 1976, a Fontanars dels Alforins, uns quants joves vam crear una banda de tambors i cornetes, de la qual va sorgir 5 anys després el que és l’actual Unió Artística Musical. La primera banda va ser com un ‘boom’, ja que en eixos temps no hi havia res semblant a la localitat i el rector de Fontanars va ser el que ens va ajudar a formar i organitzar-la. Ell va ser qui va buscar un home perquè ens ensenyés a tocar la corneta i el tabalet, i aquest primer grup va arribar a comptar amb unes 60 persones. Del total d’aquestes, actualment quedem 6 a la UAM.

 

2. Com un dels fundadors de la UAM, que diries que caracteritza aquesta?

La UAM és un emblema cultural en Fontanars, ja que és l’associació cultural més gran quant a número de participants i de socis. Actualment, som uns 40 socis en actiu, tot i que en total som uns 50, ja que hi ha gent que estudia o treballa fora i no poden estar presents en tot.

Aquest número tant elevat està des dels inicis, ja que quan va eixir la primera tanda ja érem uns 40. Inclús jo recorde la primera vegada que vam anar a tocar a unes Falles, per l’any 1982, i ja vam fer dos grups d’unes 20 persones, pel que no va fer falta acudir a altra banda per a buscar més gent.

 

3. Per a tota aquella gent que no forma part d’aquest món, podries explicar com és un dia d’assaig a la banda i com s'organitzeu per a anar a tocar?

Nosaltres quedem per a assajar els dimarts i els dijous de 22.00 a 00.00 hores. Allò principal en un assaig és tindre les partitures que es van a tocar i després que el director organitze els i les components de la banda. També, segons la dificultat de l’obra que s’haja d’assajar, el mestre director ha de col·locar més davant o darrer als músics. I, a més, és molt important saber quina classe de concert s’ha de preparar, ja que si és de festes o per a estiu hi haurà un to més festiu que si és un assaig per a Santa Cecília, on el tema es posa més seriós.

Ara bé, quan es tracta d’anar a tocar a algun poble, la situació varia segons el número de músics que es necessiten. Per tal d’organitzar-se, solem fer una llista per tal de veure qui està disponible  i, a partir d’ací, es fa una estructura quant a la percussió, el baix, els saxos, trompetes, els trombons, flautes...es van incloent els músics que fan falta per a l’acte. Nosaltres el que intentem sempre, per tal de crear comboi, és que vaja el màxim número possible de gent.

 

4. De segur que en aquesta classe d’eixides la UAM té una llarga sèrie d’anècdotes. Quin record destacaries tu personalment?

Evidentment, records i anècdotes hi ha moltíssimes. Per exemple, anècdota que es puga contar recorde un dia quan estàvem tocant en Almansa. Es van contractar per a estar allí tot el dia, però quan vam anar a dinar ens van traure només un plat de paella i clar, la gent tenia fam i es va quedar un poc fluixa. Aleshores, el director de la Banda, que sempre ha sigut un ferm defensor dels músics, es va alçar i va dir als músics que demanaren el que volgueren, que el segon plat el pagava la música, amb la finalitat de motivar a la banda. Total que finalment va ser la comparsa que ens va contractar la que ho va pagar tot, però ens va resultar anecdòtic perquè ell soles va prendre la decisió i va tirar endavant als músics.

 

5. Veient aquest tipus d’anècdotes de segur que trobeu a faltar l’ambient fester i anar a tocar. Com han sigut aquests mesos en els que s’heu vist afectats per la pandèmia?

Complicats, com per a la resta de la població. Nosaltres vam estar assajant fins a novembre, primer al carrer aprofitant el bon temps, i ja després vam anar al local, mantenint dos metres de distància entre els components i complint totes les mesures sanitàries corresponents. A més, per a evitar aglomeracions i ser molta gent reunida, ens vam dividir en diferents grups per a assajar i quedaven un dia corda, altre metall i altre fusta.

Però ja a finals de novembre la situació es va complicar i, a més, es va detectar algun cas de la Covid-19 a Fontanars, pel que vam decidir aturar els assajos i des d’eixe moment no ho hem tornat a fer.

 

6. Per tant, tindreu moltes ganes de tornar a ajuntar-se. Teniu plans de cara al futur, una vegada acabe tota aquesta situació? Imagine que entre eixos plans estarà la celebració del 40 aniversari.

I tant que en tenim ganes! Allò normal és que ara quan la situació ens ho permeta i es puga es faja un concert. En un principi, la previsió era anar al Palau de la Música o a un altre lloc d’aquest estil per a fer un gran concert i celebrar els 40 anys de vida de la UAM, però si no es dona la possibilitat, ho farem a la plaça de Fontanars, el lloc que ens ha vit nàixer i créixer. I, a banda, també volem fer un homenatge a tots els músics que, malauradament, han faltat i ens han deixat durant aquest any.

 

7. Parlant de rendir homenatges, fa poc que el Ministeri de Cultura va reconèixer les bandes de música com a patrimoni cultural. Com ho vau viure a la UAM?

Amb una gran alegria. Considere que és molt important que es destaquen a les bandes com a patrimoni, ja que el que es viu en el territori valencià no es dona en cap altre lloc. Pràcticament en totes les localitats valencianes hi ha una banda, per més xicoteta que siga, pel que és un símbol molt significatiu i que s’ha de destacar i valorar.

 

8. Com a president, quin missatge vols llançar als actuals components de la Unió Artística Musical de cara al futur?

Que tinguen un poc de paciència. Jo he escoltat en altres pobles que potser molts components de les bandes es despengen al perdre els hàbits de no anar a assajar i no poder ajuntar-se. Però jo, des de la meua experiència, recomane paciència, que ja hem passat el més difícil i queda poc per a poder tornar a ajuntar-se tots i tornar al tocar i fer allò que més ens agrada.

De segur que continuarem igual o amb més ganes!