Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió
Violència estructural masclista
La violència estructural masclista és, com el seu nom indica, inherent a les estructures, sobretot econòmiques i polítiques existents en el món. Apar…
La violència estructural masclista és, com el seu nom indica, inherent a les estructures, sobretot econòmiques i polítiques existents en el món. Apareix a conseqüència del vigent sistema androcèntric que continua guiant la vida de la mateixa humanitat.
És una violència masclista bastant invisible per als ulls no habituats a la seua detecció, però està ací i repercuteix directament sobre la vida de dones i xiquetes de tot el món.
Podríem dir que la violència estructural masclista és aquella que s'ha exercit al llarg de la història a conseqüència de la naturalització de les diferències biològiques entre dones i homes. I que aquesta naturalització va donar pas a les desigualtats que es van assentar en les diferents societats i institucions que les governen.
D'aquesta manera era "natural" que les dones estigueren fora dels espais de presa de decisions de tota índole. Decisions que també les afectaven.
Aquesta forma d'exclusió patriarcal ha tingut com a conseqüència directa el no haver pres en consideració les necessitats pròpies de les dones i xiquetes en temes molt variats de les seues vides i que hagen sigut tractades com un únic "corpus" sense veu ni a penes presència i havent de ser representades pels homes de les famílies.
Aquesta naturalitat en la desigualtat s'ha traduït en una socialització diferenciada que ens continua perseguint encara hui i en tots els ordres: la família, l'escola, els mitjans de comunicació, els iguals i sobretot les grans religions monoteistes que són grans espais de segregació entre dones i homes amb discursos clarament patriarcals.
I és a través d'aquesta transmissió de valors on entra en joc la "normalitat" del que significa ser dona i ser home i on ja s'ha naturalitzat i neutralitzat el reconeixement de la violència estructural de caràcter masclista.
Quan es pren consciència de la dificultat existent fins i tot per a poder definir aquest tipus de violència es comprén el seu vertader abast. És en aquest moment quan s'entén que la seua invisibilitat no és casual sinó més aviat tot el contrari. I és quan de veritat es pot entendre que la jerarquització en l'ordre simbòlic dins de les relacions entre dones i homes es manté gràcies a aquesta invisibilitat que permet que el sistema no canvie i es reinvente a si mateix amb tanta freqüència.
Un clar aliat i, al temps, un clar exemple de violència estructural masclista és l'ús dels llenguatges sexistes tant en els llenguatges orals, com escrits o audiovisuals que oculta sistemàticament a xiquetes i a dones.
Un altre exemple clar podria ser la salut de les dones. En haver cursat els estudis de medicina sobre subjectes masculins i les grans farmacèutiques haver investigat només sobre cossos masculins generalment, els efectes dels medicaments poden no ser els mateixos en les dones que en els homes, com hem pogut comprovar recentment amb les reaccions a la vacuna contra la COVID.
La naturalització en les jerarquies polítiques, sindicals i en les organitzacions en general on el poder es concentra en mans masculines, és un altre exemple de la violència estructural masclista.
Tot i que a poc a poc van canviant algunes coses, el poder de les grans estructures continuen en mans masculines i, per tant, sense tindre en compte les realitats i necessitats de més de la meitat de la població mundial que som les dones i les xiquetes.