El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Adrià Mompò Ruiz, Membre Joves amb Compromís

Adrià Mompò Ruiz

Votar amb trellat

L’expressió “vot útil” sol ser utilitzada, sense gaire reflexió, per afavorir els grans partits i el manteniment de l’estatus quo, fins al punt que e…

L’expressió “vot útil” sol ser utilitzada, sense gaire reflexió, per afavorir els grans partits i el manteniment de l’estatus quo, fins al punt que el vot perd la seua significació original. Deixa de ser útil en tant que persegueix l’interés del votant, en favor d’una concepció d’utilitat basada en un hipotètic interés general. Així, votar un partit sectorial que vetlla pels interessos del seu sector, resulta ineficaç. En el seu lloc, el partit majoritari garantirà uns interessos comuns més “generals” però també més “dispersos”, de manera que l’interés propi resta supeditat a una posició secundària. Fins i tot irrellevant, si el sector de què es forma part no és decisiu en la confecció de les línies polítiques.

Si açò ho extrapolem a la realitat valenciana cara a les pròximes eleccions generals, trobem que el “vot útil” per a frenar a les dretes ràncies és el PSOE, mentre que un partit sectorial com Compromís, que s’adreça a un sector determinat, els valencians, i no a la generalitat dels espanyols, seria una cosa així com un vot particularista, que obvia l’interés major de preservar la democràcia i l’Estat de benestar enfront de Casado, Rivera i el torero de la barba. No deixa de sorprendre’m aquest pensament quan, la mateixa gent que assegura estar encantada amb les polítiques de canvi que ha engegat Compromís en la Generalitat, i que no dubta en votar-lo en les autonòmiques i les locals, canvia de parer si es tracta de Madrid. Tot es redueix, sovint, a l’errada concepció que en les generals només es poden votar partits estatals.

I no.
Jo deixaria de parlar d’utilitat i començaria a parlar de trellat. Si volem votar amb trellat, hem de votar pel nostre bé, i votar pel nostre bé significa votar l’únic partit que, mentre els altres parlaven de banderes, reclamava majors inversions en territori valencià i polítiques per a la gent. És a dir, feia coses de trellat. En el guirigall en què s’ha convertit el Congrés espanyol els últims anys, veus tan autoritzades com la de Joan Baldoví han centrat, sempre, el debat on realment importa: denunciant la corrupció d’uns, exigint acció als altres, i reivindicant la condició de desigualtat que patim els valencians. Així, és com hem aconseguit incorporar les nostres demandes als requisits que tindrà tot aquell que vullga governar Espanya. Demandes com una inversió territorial equivalent al pes poblacional dels valencians. Una inversió que servirà per a pagar escoles i hospitals millor equipats, per a millorar els nostres ferrocarrils i carreteres o per a previndre i lluitar contra els incendis forestals. De nou, coses de trellat.

I és que, efectivament, des de Compromís volem un govern estable en Madrid que treballe pel benestar de tots, en la mateixa mesura que volem que, aquest govern, preste atenció al benestar concret dels valencians, els més maltractats pel sistema financer autonòmic. La diferència serà si aquest govern serà d’un sol color, i precisament d’un color que obeeix ordres de Madrid, tan distant i tan poc coneixedor de la realitat del nostre poble, o si, pel contrari, aquest govern necessitarà negociar amb els únics diputats d’obediència estrictament valenciana: els de Compromís.

Per això, considere prou més de trellat votar Compromís el pròxim 28 d’abril, que votar un PSOE afincat en Madrid o un Podemos que no sap ni on està. I de trellat, els valencians i, especialment, els alcoians, en sabem molt. Si som els únics que sabem què significa!

Adrià Mompò Ruiz