El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

'XIII'. L'art disruptiu de Paloma Orts per a reflexionar sobre la mort

Les 13 participants roden sobre el seu eix al pont de les Set Llunes.

Quedem amb Paloma a una cafeteria d'Alcoi. Les paraules flueixen de seguida i el motiu inicial de l'entrevista s'acaba esvaint enmig d'una multiplicitat de temes.

13 dones vestides de negre, amb dos poals a les mans, roden en cercles infinits sobre el pont de les Set Llunes. Amb aquesta performance realitzada el passat mes de gener sota el nom 'XIII' ha volgut l'artista alcoiana Paloma Orts reflexionar al voltant de la nostra relació amb la mort. Una acció "disruptiva" sobre la qual s'està preparant un audiovisual que done visibilitat a 'XIII' en diferents festivals.

Quedem amb Paloma a una cafeteria d'Alcoi. Les paraules flueixen de seguida i el motiu inicial de l'entrevista s'acaba esvaint enmig d'una multiplicitat de temes. Ella ve de realitzar una entrevista, precisament a una de les tretze protagonistes de la seua acció. "Aquestes entrevistes estan sent un espai íntim on les persones poden contar des de dintre seu com se senten en relació amb la mort". Es tracta de l'altre vessant del seu projecte, entrevistar totes les dones que van participar en la performance per tal d'esbrinar les seues sensacions envers la mort.

L'acció ens retrotrau al passat 3 de gener. Paloma fou l'encarregada d'idear el projecte, i la seua companya Miriam Domenech de donar-li una embranzida. A través de les xarxes socials i del boca a orella van aconseguir conformar un grup de tretze dones per a realitzar l'acció; totes elles vestides de negre, amb faldes llargues i sostenint un poal a cada mà: un amb aigua i l'altre amb cendres. D'una banda el número 13, l'Arcà XIII en la baralla del tarot, que es correspon amb la carta de la mort. De l'altra els poals, "el que conté cendra simbolitza allò que deixem anar, i el de l'aigua tot allò nou, que volem que cresca dins nostre".

Reunides inicialment al barri de Batoi, totes tretze van iniciar un recorregut solemne i en absolut silenci fins al pont de les Set Llunes. Allí, girant sobre el seu eix, l'acció adoptava un punt de catarsi. "Girar sobre tu mateixa et porta fins a un punt de subconsciència. Quan transites els límits has d'escoltar el teu cos d'acord amb un necessitat primària. Transitant aquests límits apareixen les ombres. És un moment de fer neteja".

Acció 'XIII'

El fet de transitar ponts i túnels també tenia la seua especial simbologia. "Són elements que determinen transicions, el pas d'un lloc a un altre" afirma Paloma, qui reconeix que a moltes de les participants els va suposar un "infern" realitzar el trajecte. "La meua àvia participava en l'acció i la va haver d'abandonar a la meitat; era un moment amb una càrrega psicològica molt forta".

Quatre persones s'encarregaren d'enregistrar en vídeo i foto la performance. De moment es disposa d'un curtmetratge d'un minut de duració, i la intenció de les responsables és portar-lo per diferents festivals.

'Art és vida i vida és art'

Un aforisme que ens dóna una idea aproximada sobre el món de la performance: 'Art és vida i vida és art'. Un corrent artístic interdisciplinari, nascut durant la segona meitat del segle XX i que continua sent un gran desconegut per al públic general. Paloma fa 10 anys que es dedica a l'art de la performance; després d'haver estudiat Belles Arts en llocs tan dispars com Londres, Barcelona o Altea, es va introduir en aquest món a través de la seua exparella.

Afirma que aquest art "es mou en terra de ningú"; sense a penes suport institucional, són els mateixos creadors els que han generat una xarxa de contactes que a l'estat es troba prou descentralitzada. "A Barcelona la meua mestra d'art em va posar en contacte amb artistes que practiquen performance. En aquell moment vaig pensar: 'No estic soles en el món. Hi ha gent que fa les mateixes locures que jo!'".

Alguna d'aquestes particulars 'locures' inclouen haver rodat durant una hora pels carrers d'Hospitalet de Llobregat, dins d'un sac de tela amb terra, en un intent per apropar-se a les condicions de vida i treball de les seues avantpassades. També se l'ha pogut veure a una plaça de Berlín, a l'interior d'una esfera de fusta durant 12 hores, filant i cobrint tota l'estructura des de l'alba fins a la caiguda de la nit.

Acció 'Bubble' a Berlín / Pau Orts

En 2018 va ser portada del Festival la Muga Caula (Les Escaules -Alt Empordà-) amb l'acció 'Mareta'. "Fou una oda a la maternitat" recorda, i en ella entonava una cançó de bressol mentre el disc de gel que sostenia sobre el seu rostre es fonia a les mans.

De tots els seus projectes destaca el punt de "disrupció" que intenta assolir, i com l'acció s'alimenta de tot el que passa al voltant, hibridant-se amb la realitat i utilitzant-la com un recurs més. Quant a temàtiques, amb la seua producció ha volgut aprofundir en la feminitat; des del rol de la dona en la societat de les cures o el treball, fins a elements de memòria històrica.

A pesar de la seua destacada trajectòria, poder viure del seu art encara no es troba a l'abast. "Fins i tot Esther Ferrer, referència en matèria de performance a Espanya, a dures penes pot viure d'açò". Aquesta realitat ha fet que Paloma haja d'haver compaginat la tasca creadora amb la docència d'art.

El tema de la precarietat laboral entra en escena, i a partir d'aquest moment la nostra conversa es perd en disquisicions. Una hora més tard la gravadora trau fum. La transcripció no serà senzilla, però almenys haurà pagat la pena.