Quatre generacions, no totes familiars, s’han assegurat de mantindre viu este xicotet racó llibreter al carrer Sant Llorenç, tan conegut que pensem que carrer i tenda es diuen igual, quan no és així. Parlem amb l’actual propietari, José Ernesto Nadal, sobre l’origen de la llibreria; el passat i el futur del llibre; la prolífica creació literària alcoiana; o el treball del llibreter: no sols un venedor sinó també un investigador capaç de trobar-te qualsevol llibre amb una mínima pista.
En abril de 1876 obria les portes al carrer Sant Llorenç número 1 una xicoteta llibreria. Alcoi celebrava el 600 aniversari del patronatge de Sant Jordi, i en la plaça d’Espanya s’havia instal·lat una gran columna coronada amb el patró alcoià. Aquell monument al patró va desaparéixer poc després, però la seua silueta es va quedar gravada per a sempre en l’imaginari col·lectiu perquè continua sent, des de fa 150 anys, el logotip de la llibreria Llorens.
Va ser José Llorens Pericás qui va fundar el negoci al carrer Sant Llorenç. Una curiosa coincidència nominal que sempre ens ha fet identificar carrer i llibreria quan ni tan sols s’escriuen igual. I l’atzar continua fent caramboles perquè l’aprenent de Pericás, i encarregat de continuar el llegat ja en el segle XX, també es deia Llorens. Es tracta de Federico Llorens Torres, qui tot i no tindre cap lligam familiar amb el fundador, compartia amb ell cognom i, sobretot, la mateixa passió pels llibres.
Federico Llorens Torres i els seus fills Pili i Luis li donen una gran espenta al negoci, que obri més llibreries, primer a Sant Nicolau i l’Alameda, després a Sant Josep. Estes tendes, que molts alcoians encara recorden, van tancar en el pas del temps, però l’original, en Sant Llorenç, ha resistit com un bastió cultural. Allí, Luis, Pili i el seu home Juan, van continuar custodiant l'ofici fins que va arribar el moment d'un nou relleu, tornant a confiar les claus de la llibreria a algú que, una vegada més, portava la vocació en la sang encara que no compartira el cognom: José Ernesto Nadal.
José Ernesto Nadal va començar ajudant quan tenia 16 anys com a repartidor de diaris, però prompte Pili el va contractar per ajudar en el magatzem, obrint i processant caixes i caixes de llibres en una època en què tot es registrava a mà amb bolígraf i albarans. Aprén l’ofici de llibreter i en 2011, quan es jubilen els germans Llorens, decideix fer-se càrrec de la llibreria i mantindre el llinatge de l’ofici. Actualment, l’equip de la llibreria es completa amb Verónica Hurtado i Jaume Martinet.
Amb més de 30 anys en la llibreria, 15 com a propietari, José Ernesto Nadal creu que “el llibre en paper gaudeix de molt bona salut”. Assegura que el format físic conviu amb l'electrònic sense complexos, en part perquè les editorials han sabut reaccionar. No només han millorat els terminis d'entrega per a competir amb la immediatesa, sinó que han convertit el llibre en un objecte de desig: edicions amb les vores dels fulls decorats, enquadernacions de luxe o desplegables en els llibres infantils que són impossibles de reproduir en una pantalla.
Ser una llibreria alcoiana també té el seu efecte, perquè Alcoi és una ciutat que es llig a si mateixa. “Ací toques la paraula Alcoi, i tot el món es bolca”. I és que cada any hi ha diversos llibres d’història, records o fotografies d’Alcoi; i per tots són coneguts noms com, per dir alguns, Lluís Vidal, Elisa Beneyto, Jorge Doménech o Ricardo Canalejas. I això sense parlar de la ficció, amb clàssics com ‘Júlia’ d’Isabel-Clara Simó, que es ven repetidament any rere any, fins a les narracions actuals d’autors com Francesc Gisbert, Silvestre Vilaplana o Natalia Gisbert, entre molts altres.
Un llibreter ha d’estar al dia de tot perquè el client que va a una llibreria de barri busca la relació directa i, sobretot, la recomanació. “És la gran basa que tenim les xicotetes llibreries. La manera en què ens podem diferenciar de les grans cadenes i plataformes és que el client pot vindre i demanar-nos consell”. Evidentment, un llibreter no té temps de llegir tots els llibres que entren en la llibreria (tan sols en la campanya de Nadal poden arribar més de 8.000 llibres a Llorens), però sí que fan un important treball llegint dossiers, ressenyes, i estant al dia en producció literària tant d’escriptors consolidats com novels. “Estem les 24 hores, tota la jornada laboral, parlant de llibres, nadant en muntons de llibres. És la nostra professió, no podia ser d’altra manera”.
L’ofici de llibreter també requereix dotes d’investigador o fins i tot de mag per a trobar el llibre que busca el client amb les referències que li dona. Com eixa vegada que recorda José Ernesto Nadal en què li demanaren un llibre del qual no recordaven el títol, ni l'autor, tan sols que era de color roig. I el van trobar. Així que si busqueu un llibre i teniu poques dades, ja sabeu on anar, “tan sols necessitem una mínima pista”.
Més enllà dels llibres, Llorens manté l’essència de la papereria tradicional, “un complement necessari”, i amb eixa imatge ja difícil de trobar d’una paret plena de revistes i premsa. I si la visiteu, podeu fixar-se en altres dos curiositats. Una, el termòmetre que tenen penjat a la façana, que té més de 100 anys i encara funciona. L’altra, el llum que penja en l’escala, una peça de col·leccionista per la qual han oferit diners en més d’una ocasió.
I que millor ocasió per a visitar la llibreria enguany que celebra el seu 150 aniversari. A més des de Llorens preparen diverses activitats per a celebrar l’efemèride, totes relacionades amb les lletres i la cultura com el recent llibre que han editat amb CAEHA. Perquè, en definitiva, celebrar els 150 anys de Llorens és celebrar que Alcoi encara conserva un refugi de les nostres lletres.