- Rubén Català —l’ídol de l’afició alcoiana— lha marcat amb el peu, la cama i l’ànima, desafiant el defensa que tenia damunt. Cada dia ens recorda més aquest xic a Jorge Molina en els seus inicis.
Enèsima entrega del destí de l’Alcoyano, a qui quasi sempre li passa el mateix. S’avança en el marcador i resisteix el que no està escrit fins que, al minut 93, de retruc i pegant al pal, li empaten. Rubén Català ha tornat a marcar per al Deportivo. Tot i la decepció final, el punt és d’or en un camp impossible.
Una vertadera llàstima, perquè el Balears ha empatat en el minut 93, quan els alcoians ja assaborien la primera victòria fora de casa. Però caldrà esperar una mica més. L’empat, molt lluitat, ha arribat de rebot i tocant el pal de Zàrraga, que no ha pogut fer res més.
L’Alcoyano s’ha avançat al minut 25 en una jugada de típic pundonor deportivista. Gran centrada des de l’esquerra de Fran Moreno i Rubén Català —l’ídol de l’afició alcoiana— la clava amb el peu, la cama i l’ànima, desafiant el defensa que tenia damunt. Cada dia ens recorda més aquest xic a Jorge Molina en els seus inicis.
A partir del gol, patir i rabiar. Cert és que una falta directa llançada per Lado (que, si l’àrbitre haguera deixat seguir, hauria acabat en gol) ha estat rebutjada pel braç d’un defensa balearico. Penal? No.
Com dèiem, l’últim tram de la primera part i tota la segona ha estat un patiment constant i un joc contra el rellotge. Sí que és cert que l’Alcoyano, al contracop, creava perill, però sense massa ocasions.
Els de Fran Alcoy s’han defensat com a bous: molt bé, molt intensos i molt sacrificats. Però, a la fi, com sol passar, empat que reflecteix justícia al marcador. Perquè el Balears ho ha intentat de totes les maneres, i l’Alcoyano ha defensat de totes les maneres.
Llàstima, perquè ho tenien a dos minuts del final, però no deixa de ser un gran punt en un camp molt fotut.
