“Tenim porter!”... és el comentari més estés per les graderies d’El Collao en comprovar com, de nou, Jagoba ha salvat el Deportivo amb almenys dues aturades crucials. L’Alcoyano torna a sumar tres punts en guanyar un partit molt físic, on una cabotada de l’alcoià Rubén Català ha decantat el marcador.Nova sessió d’alegria a El Collao.
El Collao ha tornat a somriure, i ja en van dues setmanes seguides. El Deportivo, que tenia set baixes titulars per lesions i sancions, ha estat capaç de doblegar un intens Barbastro que arribava a Alcoi amb la lliçó apresa: presència física al mig del camp i en defensa, i intentar aprofitar alguna jugada d’estratègia.
El resultat és just, perquè el Deportivo ha dut sempre la iniciativa i ha demostrat que volia véncer. Tot i això, un empat tampoc hauria sigut estrany. I és que amb l’1 a 0 favorable als d’Alcoi, els aragonesos han exercit una pressió molt intensa i han clavat els alcoians en la seua àrea amb dos córners i un parell de xuts agobiants que Jagoba ha resolt amb solvència. La més clara, amb la col·laboració d’Àlex Alonso, a l’estil Dani Olmo en la final de l’Eurocopa.
Superats eixos deu minuts d’angoixa entre el 70 i el 80 de partit, l’encontre ha mort més o menys plàcidament, amb el suport del públic i l’empenta d’un equip del qual encara és difícil saber el nivell de qualitat, però que sí sabem que lluita i posa el peu i el cap com feia anys que no passava a Alcoi.
Gol d’un alcoià
Ocasions clares per al Deportivo no n’hi ha hagut massa. Sí, en canvi, un autèntic golàs en el minut 30 de l’alcoià Rubén Català. Assistència de llibre de De Pedro i forta rematada de cap, típica de davanter, d’aquelles que sembla que es vaja a trencar el coll. La pilota ha pegat al pal, al porter i ha entrat i eixit. Parlant de símils històrics... imagineu el gol de Míchel a Brasil en 1986 que va rebotar al travesser. Molt paregut, però hui l’àrbitre no ens ha robat.