- Dissabte, a la Rosaleda, Sergi & Lara anotaren dos gols d'aquells que t'alcen de la cadira, dels que tornes a vore dues a tres vegades pel Youtube. Amb carrera, retall i definició de 'Champions', com la Rosaleda.
Amnistia total de l'afició a la plantilla del Deportivo Alcoyano després de l'inesperat i fantàstic triomf rubricat amb dos gols executats amb mestria de Primera divisió i que convencen els respectable seguidor alcoianista que l'equip té futur i que han acabat les vesprades de migdiada i badall en el Camp del Collao.
La vida sap d'un a altra manera, molt més dolça, l'endemà de les victòries, i aquest diumenge, els alcoianistes levitem dos palms sobre la terra. Som així. I no és per a menys: l'escenari era de Primera divisió, el rival, convocat a l'ascens Sí o Sí, i la victòria, entre irresistible, heroica i patida. Què més es pot demanar?
L'afició comença a pensar que hi ha esperança, que podem passar-ho bé al Collao i -almenys- no patir tant com la temporada passada, on el descens va quedar a un punt.
I cert és que, el futbol, sabent el capritxós que és, pot pegar-nos dues hòsties les pròximes setmanes, perdre i haver d'engolir-me la columneta que estic escrivint a l'ARAMULTIMÈDIA.
Però miren, el dia de l'Algesires va ser tot patir i rabiar, en Castelló, l'obsessió de Parras de renunciar a jugar es va girar en derrota quan a la nostra defensa li va fallar la gasolina. I el dia del Melilla, tampoc ens servia com a referència, perquè amb tots els respectes, el Basoselay o el Betis Florida li pega dues voltes als nord-africans.
Però dissabte, el que vam veure a la Rosaleda és una altra cosa que convida a l'optimisme. No ens tornarem 'loquets', que ens coneixem i alguna ja fan números per a arribar al play off. I amics, vam eixir del descens la passada setmana.
A la Rosaleda va, veure un equip compacte, unit, responsable i solidari. Una defensa ordenada i jugadors desequilibrats. Requisits fonamentals per a avançar.
Com se sol dir, les coses finalment van 'al puesto'. I en pretemporada, a alguns ens va agradar més Valens en la porteria, i vam vore que Juanan no era el de sempre, i que Ganet no estava en forma. Nieto ha arribat a ser un 'chollo' per als extrems drets i Alcaina pensava en l'Osca i les promeses tant típiques com ara fora de lloc que li feien els seus representants.
A poc a poc, Ganet ha demostrat que només li faltava gasolina i que és un líder, Nieto no només tapa la banda, també fa gols. José Lara és paregut a aquell José García que vingué de l'Osasuna, però molt més centrat i amb definició final. I Sergi Garcia torna a ser aquell que ens va deixar amb la boca oberta el primer dia de la lliga davant del Sanluqueño.
Dissabte, a la Rosaleda, Sergi & Lara anotaren dos gols d'aquells que t'alcen de la cadira, dels que tornes a vore dues a tres vegades pel Youtube. Amb carrera, retall i definició de 'Champions', com la Rosaleda.
Però el que més ens va agradar és que l'equip no caiguera a terra en la segona part com molts vam insinuar als grups de whatsapp dels col.legues fent-se els sabuts del futbol. L'equip va resistir. I això és un 'notición'.
S'ha acabat la migdiada en El Collao, l'avorriment i la sensació de no veure futbol. Sembla que el Deportivo ha tornat. Que bé!