Notícies

La presència de Carlos Mazón en Alcoi ha estat un vertader banc de proves per mesurar el suport o el rebuig després de dos mesos transcorreguts des de la Dana. L'acte al Círculo Industrial ha servit per a comprovar que el PP és un partit disciplinat, que a Mazón li han eixit canes i que regna la indiferència.

El propietari de l'Alcoyano ha preparat aquest moviment des de fa setmanes, i ha esperat que l'equip estiguera salvat i que només restara un partit en El Collao per a anunciar la bomba nuclear. Tot en un ambient enrarit i també amb falta clara d'informació.

Hauran llegit en xarxes socials el testimoni d'una dona que es lamentava perquè havia patit una punxada en una nit de pre-festes de Cocentaina. Un fet absolutament menyspreable i que confirma que l'espècie humana pateix un procés irreversible de degradació mental que no té més solució final que l'autoextermini. Fonts consultades pe AM confirmen que les punxades no eren químiques. Les van fer a 3 dones amb una agulla -segurament- 'per fer la gràcia'. És fàcil de dir, però estes coses no ens han de deixar en casa ni fer por. Açò sembla una moda, i les modes passen.

Fins a la nostra redacció ha arribat per diferents canals imatges del pont d'accés al Polígon Santiago Payá d'Alcoi denunciant un estat de conservació lamentable i que, a banda de ser molt perillós, no ofereix una bona imatge de l'orgull del passat i present industrial de la ciutat que tant apareix en discursos i campanyes electorals.

No és casualitat la temporada que està fent el Patí Alcòdiam. Darrere de la millor temporada de la seua història hi ha una faena de planificació excel.lent i la composició d'una plantilla assentada a la ciutat d'Alcoi professional i personalment. Damunt, el porter sembla d'un altre planeta. Però, on s'allotgen els secrets del PAS?

El Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat anunciava divendres que Cámara Espanya havia atorgat la medalla d'or de l'entitat a Enrique Rico Ferrer, president de l'organisme alcoià durant 27 anys. El van definir com 'l'ànima' de les empreses d'Alcoi. Una descripció encertadíssima. Un perfil d'empresari i persona pública que sempre ha remat a favor dels interessos del teixit empresarial de la zona.

A qui vols més al papa o a la mama? Què triem, tradició centenària o devoció futbolera? La il.lusió dels xiquets o la possibilitat que José Juan ho torne a fer sota els pals de la porteria de GOL B? Mal negoci, mala idea posar l'Alcoyano-Reial Madrid el dia 5 a les 21:30. A eixa hora la cavalcada més antiga d'Espanya no ha arribat al Passeig de Cervantes.

Horari d'estiu, funcionament especial, tanquem la seua oficina, vaja al País Valencià. Què fou del 'Monte de Piedad', la CAPA, la CAAM i finalment la CAM? Res queda d'aquell interés real per servir a les persones. I la ciutadania, 'traga'.

Supose que eixiran tots els neoliberals a defensar que l'Economia és el primer. Que si es desajusten els beneficis i els ingressos, no eixiran els números a final de Trimestre. I el que no entenem, ni els polítics ni la resta de persones és que estem en Guerra. En Guerra amb la COVID. A què esperem?

Sembla que la Federació vol que siga el govern qui prenga la decisió definitiva i prohibisca que es juguen play off d'ascens a Segona B. En cas contrari no té explicació la proposta de jugar en juliol. Si els de Primera divisió no ho tenen clar disposant de tests i molts diners per a protegir-se... resulta dificilíssim de creure que el futbol no professional ho faça.

Durant la peregrinació dominical al meu establiment de menjars preparats de referència m'he trobat açò: Un aparador replet de llibres amb el missatge "escull el llibre que t'agrada i demana'l per WhatsApp al ...". Èxits de novel·la històrica, la saga 'Crepúsculo' al complet, ninots d'Elmo i Winnie-the-Pooh, un penis dibuixat al costat de l'aparador... Bé, possiblement no és una escena que vaja a incentivar massa la lectura, però no he pogut resistir la temptació de fer una foto i escriure aquestes línies.

Qui ens ho havia de dir. 21 d'abril, plaça de l'Ajuntament i una grua acabant de desmuntar el Castell de Festes d'Alcoi. Encara no ha nascut l'escriptor de sainets consumistes que haja ideat aquesta situació.

Editorial ARAMULTIMÈDIA, com a part de l'AMIC Valencians, associació de mitjans de proximitat.

En situacions de crisi, algunes persones perden el qualificatiu d’humà i trauen els seus instints més cruels. Se suposa que és el de supervivència, però també pot ser el de l’imbecil·litat (que no existeix als llibres però si en la Realitat). Una persona ha patit un rebuig més propi de l’època de la pesta de fa molts segles. En un establiment comercial d'Alcoi no l’han volgut atendre perquè treballa en la residència d'Oliver.

Som un poble, el mediterrani, desconfiat i ple de picaresca. Ho demostra el fet que molts hagen eixit aquest diumenge amb la bici o a la via verda, o a pegar un passeig. Sembla que només entenem l'amenaça, la multa i el crit. Dos dies després, sembla que hem entés el missatge: Tranquil.lets en casa.

Les administracions competents (autonòmiques) diuen que només informen dels casos positius. D'Alcoi no diuen res, però fonts oficials no autoritzades a parlar confirmaren els tres casos. Diuen que un està ingressat i els altres dos estan en casa. No confirmar fets que tot el personal de l'hospital coneix no ajuda a tallar la psicosi. Els 'bulos' com el del desallotjament del centre sanitari, tampoc. Tot fruit d'una estratègia comunicativa no gens afortunada.

Fa dies, setmanes, que molts alcoians i visitants tracten d'assegurar un parell (o 10) d'entrades per a visitar el campament reial. Cues com si foren per a veure els Rolling Stones des de les 7 del matí en la Glorieta i estrés, molt d'estrés. Cal proposar els organitzadors alguna solució.