El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

El campanar de Cocentaina

  «Socarrats de Cocentainahaveu perdut l’enteniment,haveu baratat les campanesper tramussos i aiguardent»O alguna pareguda escoltava dir al mestre Le…

  «Socarrats de Cocentaina

haveu perdut l’enteniment,

haveu baratat les campanes

per tramussos i aiguardent»

O alguna pareguda escoltava dir al mestre Leopold Peres quant era xiquet. Ho vaig recordar quan fa dues setmanes em vaig trobar la sorpresa en veure el campanar de la Vila de Cocentaina «empaquetat» com si anaren a endur-se’l. Desprès de la primera impressió, em vaig adonar que es tractava d’una bastida per poder reparar possibles desperfectes que el temps ha fet. Els edificis, el mateix que les persones, amb motiu del pas del temps, necessitem reparacions.

Potser era necessari un reforçament al tricentenari campanar perquè enguany farà justament 318 anys que el van estrenar amb una gran festa i corregudes de bous. ¡El campanar que ha sigut testimoni de tantes coses a traves del temps!. Fins i tot va veure un dia enderrocar les campanes, com diu aquest retall d’acta.

Vull dedicar un xicotet homenatge als constructors i  protagonistes d’aquella magnífica obra que és un dels símbols del nostre poble. Els anys que han passat i (potser) el tremolor del volteig de campanes demanen a voltes urgents intervencions.

Fou a primeries del segle XVIII, concretament el 1705 quan es va inaugurar el campanar que ara estan reparant, així com la façana principal que dona a sol ixent i, el mateix espai que fa la plaça de l’Església. Es va celebrar l’esdeveniment amb una festa durant tres dies de corregudes de bous, on deixa constància de manera molt desmenugada el llibre d’actes de sessions del Consell d’aquella època.

La primera volta que les actes del Consell parlen de l’allargament de l'Església cap a l’est fent una portalada nova i la construcció d’un campanar, va ser el 29 de febrer de 1690. Ho fa la Junta Parroquial en una reunió celebrada a l’arxiu de l’Església. Una junta que està formada pel vicari Josep Selles, huit preveres beneficiats, els oficials del Consell i 74 feligresos de la Vila. Podran veure noms i cognoms el núm. 10 de la revista «Alberri» del CEC de 1997. El projecte de l’obra van ser confiat a mossèn Joan Aparici d’Énguera, mestre en Geometria que havia treballat en   la Seu de Xàtiva. Les actes van indican dia a dia els tràmits que es fan, els materials que han de posar, les pauses que ha de tindre l’obra, les qualificacions visuals, els mestres pedrapiquers, el seguiment de les obres, etc. També dóna tota classe de detalls de com serà finançada l’obra. Els impostos directes i indirectes que posarà la Casa de la Vila als veïns, la cisa al consum de carn i a l’avituallament de carn al poble, els jocs d’atzar que es fa en temps de fira, les casetes de fira, etc. També s’havia fet un préstec a un home d’Ontinyent. A més, hi havia derrames especials dels feligresos de Santa Maria i dels veïns de Cocentaina segons les possibilitats econòmiques de cadascú. En algun moment els feligresos del Raval protestaran de l’aportació que fan a una parròquia que no és la seva.

L’administració i direcció de les obres, a part dels tècnics, s’encarrega una Junta d’elets composta per consellers i parroquians de Santa Maria i la subhasta i adjudicació definitiva de les obres es fa el 17 de gener de 1692. La subhasta es feu a la baixa per 3.600 lliures i l’únic que va participar va ser  Joan Peres, pedrapiquer de la ciutat de València, sense que ningú oferia fer-ho per menys preu. El costum de la subhasta era que podien optar tots els que volgueren fer l’obra mentrestant durava encesa una candeleta

Dir també que les obres que anaven a fer-se en aquell moment, canviarien totalment la fisonomia urbana d’aquesta part nord-oest del poble. No existia cap plaça, en aquell lloc hi havien determinades cases apegades a l’església, entre elles, l’antiga casa abadia que van haver de ser enderrocades. No existia el carrer Nou i per tant aquell espai va quedar tancat per la muralla. Tant l’obertura del carrer Nou com la Capella de la Comunió, és va fer despès, al segle XIX. Dir també, que una torreta de la muralla que fitava a l'església havia fet de campanar fins aleshores; i, a més de campanar, aquella torreta era escola i també casa del sagristà.

Per la importància que té, cal dir que el que es feia càrrec de les obres havia de presentar unes persones com a fiances que es comprometien a  acabar les obres si el que s’havia quedat la contracta no ho feia. En aquest cas, es comprometen tres o quatre pedrapiquers de València deixant constància de tot açò, els 55 capítols que porta el contracte. Un document que he volgut mostrar-vos als que tinguen curiositat en conèixer el contracte de les obres que anava a fer-se. He transcrit literalment quest text de quan no hi havia cap norma ortogràfica.

Citar també per acabar, que aquestes obres van començar a fer-se abans de començar la Guerra de Secessió; mentrestant, el qual conflicte va anar creixent durant el temps de les obres i, acaben, quan la guerra està en el punt més àlgid. No obstant, fan unes lluïdes festes per celebrar l’acabament de les obres. La nova plaça, l’engrandiment de l’Església Major de Cocentaina i el seu nou Campanar, va ser un esdeveniment joiosament celebrat. Durant aquestes obres, les festes a sant Hipòlit van haver de ser suspeses algun any.