El perit de QUAVIATE al·lega que sí que va ser qüestió de sort i que res podia fer la residència DomusVi d'Alcoi per evitar la tragèdia

Cinquena sessió del juí DomusVi Alcoi, que continua amb les diferents pericials. Este 4 d'octubre ha declarat el doctor que ha valorat tres casos de pacients (que són part de la demanda) i que van sobreviure a la pandèmia. Explica que ell no valora si hi ha hagut mala praxi en pandèmia, sinó les conseqüències concretes d'estos tres casos a efectes de la pericial econòmica, és a dir, els diners que es reclamen. I en tots els casos ha parlat de ferides que empitjoraren o no curaven com calia, "l'assistència a pacients no està fent-se de forma adequada".

I després d'este últim perit de la part demandant, han començat els perits de l'empresa QUAVITAE. El primer, i que encara declara, un epidemiològic que ha defensat que no podia haver-se evitat el contagi massiu a la residència d'Alcoi. Diu que no és qüestió de gestió, sinó de mala sort, al contrari del que declararen ahir els perits de la part demandant. 

Diu que el primer recompte de casos es publica el 28 de febrer, 100 casos a Espanya, però el detall per comunitats no se sap fins al 4 de març: Madrid encapçala la llista amb 70 afectats i després la Comunitat Valenciana amb 19, i diu que precisament estes dos comunitats són les que major mortalitat han patit en residències perquè quan van ser conscients de la situació, les mesures ja arribaven tard i era inevitable el contagi massiu. Altres comunitats que no tenien casos detectats en febrer, si pogueren aplicar les mesures a temps i per això tenen menor mortalitat.

També al·lega que el 33% de la població espanyola va passar la COVID asimptomàtica i sense saber-ho, però contagiant. Ho diu en referència a treballadors i a visites de familiars quan la residència estava oberta els primers dies de març, perquè este perit considera al 99,9% de seguretat que el virus va entrar a la residència per un d'estos dos grups entre el 3 i el 5 de març, mentre que l'ordre que regula la sectorització en residències no es publica fins al 19 de març (contradient els perits dels demandants que digueren que esta ordre es publicava al voltant del 10 de març, però que les residències tenien recomanacions de l'institut Carlos III des del 27 de febrer).

I ara una valoració personal. Entre els perits d'ahir i el de hui s'ha vist una diferència important, no sols i evidentment perquè són de part oposada en el cas, sinó també de la base d'on venen els seus coneixements, perquè els d'ahir eren especialistes en geriatria i el de hui epidemiològic. Per exemple, el perit de QUAVITAE considera que era inevitable evitar la mort dels majors precisament per això, per ser majors; i els considera malalts terminals per la seua edat i per morbiditat (perquè tenen diferents trastorns o malalties alhora). Per contra, ahir els geriàtrics deien que tots els majors tenen molta edat i diferents patologies, però això no els convereix en malalts terminals, i defenien vehement que ningú es mor de ser major, sinó de malalties que s'han d'atendre.