Els primers perits a declarar en el juí DomusVI veuen actuació negligent per part de la direcció de la residència
També han conclòs les declaracions de testimonis de la part demandada, amb treballadors i familiars de residents actuals.
Es va fer una reorganització a finals de febrer a la residència que des de direcció deslliguen de la pandèmia, però els perits asseguren que va afectar de manera clara a l'expansió del virus en març. També han relatat casos concrets de problemes per desatenció. "Açò no és mala sort, açò és altra cosa".
Este dijous en la quarta sessió del juí per les morts a DomusVi d'Alcoi han començat les declaracions dels perits, els primers de la part demandant, i que a hores de publicar esta notícia (a última hora del matí) continuen declarant.
El primer que han posat en evidència és que no han pogut treballar amb normalitat perquè l'empresa no els ha facilitat tota la informació clínica que necessitaven, i reconeixen fins i tot mala intenció. I després han valorat la mortaldat a la residència d'Alcoi: moriren el 56% dels residents en tres mesos, molt per dalt de la mitjana nacional en eixe mateix període que arriba al 21%. "Una diferència estadísticament significativa que no es pot atribuir a l'atzar". Un dels dos perits relata que és el responsable de la creació del primer centre a Espanya per a usuaris de residències que són positius de COVID, i que en este centre, amb 93 residents tots positius, tingueren una mortalitat del 9%.
Els perits consideren que part del problema en l'expansió del virus va ser la reorganització del centre feta a 29 de febrer. La directora del centre explicava ahir que era una idea planificada des de fa temps, pensada per a la millora dels majors perquè tenien més llum, sales com solàrium o menjador en la tercera planta, i que no tenia res a vore en pandèmia perquè fins als primers símptomes, el 14 de març, es vivia en normalitat tant dins com fora de la residència. Els perits diuen que la decisió els ha estranyat i sorprés tenint en compte que el 27 de febrer ja hi havia un protocol de l'institut de sanitat públic Carlos III i que tenien les residències on ja es recomanava la sectorització en cas de símptomes. "Ho feren per raons de funcionalitat, no sanitàries". A partir d'este canvi, alguns residents passaven el dia en una planta i dormien en altra, recorrent part de l'edifici; o compartien certs espais. Preguntats si consideren negligent l'actuació de direcció, han contestat que sense cap dubte. "No sols no prenen mesures preventives sinó que prenen mesures imprudents".
Els perits també han relatat casos concrets on veuen falta d'atenció, com persones amb simptomatologia que no els ha vist cap professional sanitari en dies, "sembla que allí no hi havia metge"; o el cas d'una dona amb úlceres que derivaren en una amputació de cama i que no la movien com corresponia (cada dos hores de dia i cada tres de nit, ha explicat). Almenys el que han pogut extraure la informació que, com diuen, era incompleta.
Testimonis de la part demandada
Abans d'iniciar amb els testimonis dels perits, QUAVITAE ha conclòs amb els seus testimonis. En la vesprada d'ahir dimecres declararen una psicòloga contractada durant abril del 2020, i una ajudant de supervisora de planta que treballa allí des del 2007 i que en pandèmia era l'encarregada de cridar a la funerària. Esta última declaració ha sigut un poc tensa, sobretot en el moment en què l'advocada de la part demandant li preguntava si, amb més de 70 morts, no recordava cap nom, i ella va contestar que no (tot i que després li han preguntat per un cas en nom i cognom que sí que recordava). També ha negat el cas que ha eixit diverses vegades en el juí, el d'una dona que va morir amb prova positiva de COVID i el seu cos va estar en l'habitació compartida amb la seua parella durant huit hores. Nega que l'informaren de la mort, com va declarar una auxiliar a principis de setmana, i no recorda quan li van dir que la dona havia faltat.
I ja este dijous de matí, han declarat dos dones que tenen actualment un familiar en la residència, una des del 2015 i l'altra des del 2019. Les dos han coincidit en què no tenien problemes amb la residència, tot i que un dels casos sí que ha reconegut que el seu familiar en algun moment es queixava, no tant per desatenció sinó per retards en l'atenció. Les dos coneixien les queixes d'altres familiars, però no estaven d'acord i per això no han participat en la plataforma de familiars afectats.
Crida l'atenció un dels testimonis perquè algun punt no concorda amb el de la directora fet ahir. Per exemple, la directora assegurava que el 8 de març recomanaren als familiars no accedir al centre, quan el testimoni de hui ha dit que va ser una prohibició clara i el centre va tancar. També diu que el seu familiar va ser positiu en COVID tot que asimptomàtic, i al preguntar si la van aïllar, ha dit que fins i tot l'aïllaren abans de tindre el diagnòstic de la prova, però no sabia explicar per què l'havien aïllat quan no tenia símptomes ni prova positiva.


















