El Vaixell: conte reflexionat (2/3)

L'estratègia:

Primer: dominar l'informació. Va ser una autèntica batalla, fins que fan aconseguir dominar l'immensa majoria de mitjans de comunicació. Proporció 2 a 8.

Segon: Guanyar Madrid. ¿Com?, buscant un enemic comú. "El separatismo catalán" i Madrid va caure i si cau Madrid cau el govern de la nació- es on mes vots hi han.

Tercer: La batalla de l'Ebre. Va ser la definitiva i ara també. La gran mentira del Transvasament de l'Ebre, era per posar-hi en contra de Catalunya a Múrcia i País Valencià i fent del blaverisme el millor anticatalanisme que s'ha conegut mai. Han tancat TV3 al País Valencià en un tall perfecte -per a la cultura comuna- en L'Ebre.

Del corredor mediterrani no espereu molt, no hi han diners estem endeutats per molts anys i no m'estranyaria gens que l'última batalla siga, la desaparició de les autonomies i tornar al centralisme "castizo de la meseta" que es d'on emana el poder i per això Catalunya vol vaixell propi. No es fia de cap Càpita de vaixell que haja sigut en 300 anys.

Evidentment al darrere de esta estratègia hi han molts caps pensant i cada vegada ho fan millor i en últim recurs tiren mà de la POR, que crec que no és un "farol". Els pobres ho saben i no alçaran la veu i ells -els rics- continuaran fen de les seues fins que ......

El següent Capità ZPsoe

La gent tenia dubtes i en les segons eleccions dePePe"Aznar", el poble pobre va triar a ZPsoe, era del poble però no pobre. ¿I que va fer ZPsoe?. Doncs res!

No hi podia fer res!

Quan ZPsoe va entrar en el pont de mando del vaixell i va veure el que havia passat, que quasi tot era mentira, que no hi havien diners, que el que havia eren deutes, que hi havia una epidèmia que afectava al vaixell i que estaven quasi tots malalts d'ambició, que estava ple de mentiders, de lladres i rates que ho rosegaven tot i llops perillosos que podien pegar-te un bon mos. Que la gent treballava per afavorir a l'amiguet. Tots fugien de les fàbriques per posar-se al costat del capità i així cobrar sense treballar, fent negocis fàcils i regalant-se "tratges", rellotges, "bolsos", etc. quan no diners, que eren de tots.

En eixa situació que podia fer ZPsoe? Demanar ajuda a la justícia? Però.... la meitat eren "amiguets afectos". Demanar ajuda a la policia? Però..... més de la meitat eren "amiguets afectos". Dir-ho al pobre poble, que li havien i estaven furtant els diners... ¡NO! Això haguera segut pitjor que alçar la veu. Hagués sigut LA GUERRA!

Els bancs serien assaltats pràcticament i en veure que no hi havien diners que haguera fet el pobre poble? Sense dubtes un conflicte de proporcions desconegudes i possiblement morts. I..... ¿Era això el que buscaven els rics? ¿Traure de nou les pistoles? ¿Volien trencar-ho tot com en la Guerra, per a tornar a manar durant quaranta anys?

L'estratègia del Capità del pobre poble era no alçar la veu, de aquesta manera, continuen vivint els Capitans i molts dels pobres pobles, que tenien l'experiència de temps no molt llunyans i que estan en el record de tots. El Capità ZPsoe durant set anys va aguantar el "temporal". Va obligar a les Caixes d'Estalvis que estaven plenes de llops disfressats de corderets a convertir-se en bancs, fent fugir als llops i entregant-los a la justícia. El pobre poble es va quedar sense diners, les Caixes estaven buides, els llops i les rates s'ho havien menjat tot.

Va ajudar a reactivar l'economia, procurava que l'inversió no s'aturara donant diners als ajuntaments per donar faena, clar que endeutant-se més, però esperant una reactivació que evitara el conflicte.

El PePé desesperat per acabar la faena que es va deixar a mitges, va tornar a cridar, a insultar, a dir mentires en els mitjans de comunicació que tenien al seu favor, van "atosigar" al Capità per a que abandonara el mando, deien que no sabia conduir el vaixell que anava a bandades, a mercè de les ones que feien els demes vaixells que navegaven al seu costat. Tan ho van dir que la gent del pobre poble s'ho va creure i va votar altra vegada a un Capità nou.

Capità PePé "Maria-no".

En temps de ZPsoe van agafar a moltes rates i a molts llops que havien fet mal, però en entrar el nou Capità "Maria-no" les rates i els llops culpables van acatxar les orelles i es van amagar altra vegada darrere de les sotanes i altres continuaven al costat del Capità mentre cridava ben fort: La culpa és de ZP! La culpa es de ZP! -l'anterior Capità-
Com dèiem abans, el PePé "d'Aznar" es va deixar faena per fer i ara li tocava a "Maria-no" acabar-la.

Va destapar que les caixes d'estalvis no tenien diners i els pobres es van quedar més pobres. La culpa fou de ZP.

Va dir: ¡els treballadors guanyen massa! i va baixar els sous. La culpa fou ZP.

Va dir: ¡La sanitat és massa cara! i va retallar. La culpa fou ZP

Va dir: ¡L'educació es massa bona! i va retallar. I la culpa de ZP.

Tot açò mentre donava milers de milions als bancs dels seus llops que havien furtat i que no tenien vergonya de dir-ho. I, ¿on està la gracia de tot açò? doncs que donant-li la culpa a ZP, ell podia:

Afavorir als seus bancs o Caixes que li eren "Afectos" donant-los milers de milions que tindrem que pagar tots els que vivim al vaixell durant molts anys.

Afavorir als empresaris i als politics que li son "Afectos" a despatxar a la gent al carrer pagant menys diners.

Afavorir als metges i als hospitals privats que li han segut "Afectos" per a que guanyen diners fàcilment com abans.

Afavorir als mestres que li han segut "Afectos" i sobre tot a la gent de "sotana" que són especialistes en "Afecció" des de sempre, a que recuperen el domini en l'àmbit educatiu i així continuar en la mala educació de "l'Afectivitat" en lloc de "L'Efectivitat".

Aquesta es una altra batalla que estan guanyant i ¿contra qui lluiten? Sols sabem que el pobre poble està pagant el plats trencats. En aquesta guerra encoberta, el pobre poble no és un contendent, és una víctima col·lateral, una víctima innocent que a la fi és qui paga les conseqüències d'aquesta guerra. I... qui són els contendents? Això ho vorem en capítol a banda.

Primeries de 2013, Capità PePé "Maria-no"

La situació al vaixell és dolenta. Estan retallant (ell diu que no) i tirant per la borda, de la sanitat i l'educació tot el que ells (els amiguets del Capità) diuen que sobra.
Volen reflotar-lo però pocs treballen per fer-ho. Molta gent treballa per al Capità, en el govern, en les oficines, en les televisions, en la policia, en l'exèrcit, etc. i ¿d'on cobren?. Del diners que paguen els altres treballadors.

Ara el Capità vol despatxar a molts dels seus treballadors, els de l'administració, al carrer i jo em pregunte; ¿què faran?, si tan sols saben estar en un silló i han estat educats en l'escola de l'Afectivitat?

Els altres treballadors

Els altres treballadors els que "hacen cosas" com dia el Capità "Maria-no", els que han estudiat en les politècniques (que no són dels retors) i que han estat educats en l'Efectivitat, els que han sigut abandonats pel Capità a la seua sort, son els únics que poden reflotar el vaixell però... son tan pocs......

Les empreses tanquen, les màquines paren, la gent no té faena, cada dia hi han més jubilats, "los que hacen cosas" són cada vegada menys. Els Efectius se'n van a altres vaixells, ací es queden els Afectius, els que creuen que "Dios proveerá" que Sant Jordi, la Mare de Déu d'Agres, o la Mare de Déu del Miracle, que la Santa Faç, o el Crist de la Suor, o..... la Mare de Déu dels Desemparats de Rita Barberà, faran que el vaixell continue navegant com fa desde segles, encara que hi faja plorar.

I la lluita continua i no hi ha ningú capaç de promoure la des-Afecció. ¿Qui els du la contra? Qui els planta cara? ¿Qui educa als educadors? Els "Afectos" són molts i tenen les pistoles, així que millor... mut!

No alcem la veu. Deixem que el temps vaja posant les coses en lloc i mentre la Guerra siga econòmica-ideològica i el vaixell vaja navegant diguem ¡gràcies Senyor! ¡A manar Senyor! i mentre, anem fent "cosas" que és l'únic que ens durà endavant. Aquesta reflexió ens du a la fi del conte, tot i que la història continua i haurem de continuar reflexionant per entendre com s'ha aplegat a aquesta situació.

[continuarà...]

Josep Revert