El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Els veïns de Benimassot donen suport al seu farmacèutic i protesten pels impagaments de l’administració

Manuel Olivert.

La farmàcia de Benimassot ha abaixat simbòlicament la persiana durant 5 minuts per tal de visibilitzar el seu malestar pel retard en el pagament mensual dels medicaments per part de la Conselleria de Sanitat.

A pesar de fer una calor insuportable, un equip d’ARAMULTIMÈDIA decideix traslladar-se la vesprada del dimecres 9 de juliol, vora les 18:00 hores (quan el sol encara colpeja amb força), fins a Benimassot per tal de parlar amb Manuel Olivert, qui, a més del titular de la farmàcia de la localitat, és el president de l’Associació de Farmacèutics Rurals de la Província d’Alacant (AFARPA).

 

Després de pujar, com podem, una desafiant costera empedrada, arribem a la seua farmàcia –situada en un carreró molt estret, però amb molt d’encant; com tot Benimassot, vaja– i el primer que veiem són els cartells de protesta que adornen la façana, amb frases com “Los políticos juegan con tu salud”, “Los políticos no se ponen de acuerdo para pagar tus medicamentos” o “Tu salud no es un arma política”. Piquem la porta i, de sobte, sentim una veu provinent del balcó que tenim a sobre: “ara baixe!”.

 

 

Ens saludem, fem algun comentari sobre el temps (Olivert assegura que allí dormen fantàsticament. “Fins i tot ens tapem”), riem (és una persona amb un gran sentit de l’humor) i, finalment, li preguntem: “què està passant amb els impagaments a les farmàcies?”.

 

Olivert ens explica que “creiem que tot el tema estava resolt des del 2011, però ara ens trobem que no hi ha manera de cobrar l’import mensual de maig, el qual correspon al copagament farmacèutic. És a dir, els medicaments finançats per l’administració pública.

 

I de qui és la culpa?”, li preguntem, “de la Generalitat o del Govern Central?”. El farmacèutic de Benimassot, en poques paraules, ens diu que es tiren la pilota els uns als altres. Les competències de Sanitat estan transferides a la Generalitat Valenciana, però Marciano Gómez, el conseller de Sanitat, diu que no poden pagar fins que el Govern Espanyol aprove el Fons de Liquidesa Autonòmic (FLA).

 

 

Per a nosaltres, el fet de cobrar suposa viure o no viure”, assegura Olivert. Ens diu que la situació de les farmàcies rurals ja és de per si bastant delicada com perquè, damunt, es retarden els pagaments. De fet, cal recordar que molts farmacèutics de l’àmbit rural s’han de pluriocupar per tal de sobreviure o, fins i tot “recórrer a l’ajuda de familiars o amics; als Col·legis Provincials o als Bancs i línies de crèdit. Potser, a molts els semblen factures xicotetes, però per a nosaltres és molt”.

 

Per tal de tirar-li de la llengua i provocar-lo una mica, li preguntem: “no creus que, si eliminem les farmàcies dels pobles i creem una única farmàcia comunitària, s’acabarien tots els problemes?”. Ens respon que, efectivament, eixa farmàcia comunitària guanyaria molt més i podria ser viable econòmicament. Per contra, ens diu que només oferiria 10 hores d’atenció repartides en dos dies al llarg de la setmana. “Què fem, aleshores, el cap de setmana, quan no està el farmacèutic? Què fa la gent que no es pot desplaçar? Què passa si la persona que t’ha de dur se li complica el dia i, finalment, no et pot dur?”.

 

 

Cal tindre en compte que ser farmacèutic de poble no és com ser farmacèutic a Madrid, Barcelona, València... o, fins i tot, a Alcoi o Cocentaina. “Visc a Benimassot les 24 hores del dia i la gent em telefona a qualsevol hora perquè han tingut un problema i necessiten la meua ajuda. Fins i tot, si cal, els ho porte a les seues cases. Això no passa a les ciutats. Ser farmacèutic de poble és un luxe, però també és una vocació. És clar, si fem comptes, segur que una farmàcia com la meua no és rendible econòmicament, però... i socialment?”.

 

Per tal de protestar, les farmàcies valencianes van decidir fer un tancament simbòlic de cinc minuts per tal de visibilitzar aquesta problemàtica. A València, aquesta vaga exprés es va secundar de manera quasi unànime. En Alacant, però, no va passar el mateix i la protesta no va tindre massa o gens de seguiment. Així i tot, Olivert, reconvertit en una mena d’últim mohicà de les farmàcies rurals d’Alacant, va decidir continuar avant i fer efectiva aquesta protesta pacífica.

 

 

A més a més, va avisar els seus veïns. “Si algú vol acompanyar-me, esteu convidats”. Imaginava que hi hauria algú, clar, però no que una trentena de persones omplira tot el carrer com a mostra de solidaritat. Recordem que, segons l’INE del 2024, Benimassot només té 96 habitants. Per tant, podem dir que aquesta vaga va tindre un seguiment de vora el 30%. Tot un rècord. Més tenint en compte, tal com assegura Olivert, que a les grans ciutats el suport popular va estar molt reduït. Coses de poble, com algú diria.

 

Mentre xarrem, apareixen dos veïns. Són clients d’Olivert. També amics. Així que els preguntem per què van decidir donar-li suport (i de manera tan massiva). Ens expliquen que “no hi ha dret que els farmacèutics, damunt que fan l’esforç de mantenir oberta una farmàcia al poble, no cobren. I després els polítics es vanaglorien d’abaixar els impostos. Però, en acabat, resulta que no hi ha diners per a pagar un servei tan bàsic com aquest”.

 

 

Una altra veïna ens comenta la importància de tindre una farmàcia al poble. “El metge no està ací, està en Benilloba, i tarda entre 15 i 20 minuts en arribar. Si tenim un farmacèutic, podem solucionar moltes coses de manera ràpida i sempre amb una atenció personalitzada. Sobretot tenint en compte que la majoria dels veïns som jubilats o persones dependents”.

 

Manuel és una persona encantadora”, coincideix tots el veïnat, “sempre està a punt i dispost a ajudar-nos en el que siga. A més, crec que ha demostrat una gran valentia en muntar una farmàcia rural. Qualsevol altra persona, per no complicar-se la vida, se n’haguera anat directament a una ciutat”.

 

El sol comença a declinar i ens acomiadem de Manuel i de la resta de veïns. Després de les paraules de rigor i de l’encaix de mans, el farmacèutic de Benimassot ens ofereix convidar-nos a “alguna cosa fresqueta”. Li ho agraïm, però ens excusem perquè, per a nosaltres, encara no ha finalitzat la jornada laboral. “En eixe cas, torneu quan vulgueu. Jo seguiré ací”. Unes paraules profètiques... esperem.