Obiol: “En la Comunitat Valenciana el 80% de les escoles públiques tenen instaurada la jornada continua front a tan sols un 10% de les concertades"
L'alcoiana Sandra Obiol ha liderat una investigació en que ha analitzat amb altres experts com ha influit en les famílies aquesta jornada i com ha impactat especialment les dones.
A Alcoi, la totalitat de les escoles públiques tenen jornada continua. En canvi, diversos estudis han demostrat que les xiquetes i xiquets que van a escola de manera intensiva (és a dir, acaben a les 14h), per al vesprada passen més temps a soles i utilitzen més temps pantalles. L’alcoiana Sandra Obiol, ha liderat una investigació que va arrancar fa anys, amb la proposta dels centres educatius perque les famílies votaren si volen o no jornada partida. La investigació toca diversos punts, entre ells, els estàndars de criança, la maternitat intensiva, el temps en família, les extraescolars i qui s’encarrega de la infància durant la vesprada.
Obiol narra com va començar aquesta aventura investigadora: “Comence a tocar el tema fa anys, pel 2016-2017, quan les escoles comencen a citar-nos al meu company Daniel Gabaldon i a mi. L’objectiu era donar informació per a que les famílies pogueren votar. També ens demanen unes eines o resum de com s’estava fent a Europa”, i afegeix: “A aquests actes comencem a vore com tria la gent, com son els debats, etc”. Assegura que l’evidència científica apuntava a que la jornada continua anava contra xiquets i xiquetes i les pròpies famílies, però malgrat açò, sobretot a l’escola pública es vota jornada continua: “En la Comunitat Valenciana el 80% de les escoles públiques tenen instaurada la jornada continua front a tan sols un 10% de les concertades”, comenta.
Aquest fet la fa anar més enllà i intenta explicar perquè les famílies de l’escola pública voten més per aquest tipus de jornada: “Una política educativa no la pots entendre només en termes educatius, sinó que l’has d’ampliar a termes més amplis”, argumenta i es pregunta: “ Quin desig hi ha darrere d’aquest vot? Quins son els estàndars de criança? És a dir: Com penses que has de criar?”
La resposta que apareix és que “darrere de la jornada continua hi ha un desig de ser bones mares” i fa referència a Sharon Hays, una sociòloga que va parlar ja als anys 80 de la ‘maternitat intensiva’. Aquest concepte explica que una mare ha de posar sempre les necessitats del fill per damunt de les seus, invertir grans quantitats de temps, energia i recursos en la criança, estar constantment disponibles tant física com emocionalment i basar les seues decisions en experts. Aquest constructe social va rebre moltes crítiques per part de la pròpia invetsigadora doncs pots generar estrés i ansietat en les dones, així com molta culpa, especialment en les que a més treballen: Com es possible que la dona que està al mercat laboral, se li reclame també que siga la principal cuidadora i exercisca la cura amb tot el que implica de temps, diners i esforç emocional?, plantejava Hays.
Ací, segons explica Obiol es plantejen contradiccions: “En primer lloc, com és que l’escola no busque la manera d’enganxar a l’alumnat a aquelles activitats que més es realitzen a les extraescolars: esports o activitats artístiques dintre del propi horari lectiu? I en segon lloc, com es possible que defengam el temps en família, si del que més ens queixem les famílies és de que no tenim temps?”.
Açò afecta especialment a les dones, que per una qüestió cultural i de sistema, segueixen sent les principals cuidadores: “L’escola està feminitzada i encara que és cert que cada vegada hi ha més homes, la càrrega diària, la càrrega de gestió mental, etc. recau sobre les dones, i quan no ho fan, experimenten un sentiment de culpa”, argumenta. Així doncs, son les dones les que han patit més la jornada continua, doncs deixen de banda l’autocura, fer esport, dormir o la sociabilitat per atendre als fills i filles: “Les dones de mitjana exercim dos hores més de cures al dia en comparació amb els homes, malgrat que en el mercat de treball estem les mateixes hores” explica i conclou: “Per tant la jornada continua no afecta als homes però sí afecta la posició laboral de les dones, que treballen menys i guanyen menys diners”.
La integració
Hi ha un altre concepte que comenta la investigadora alcoiana, què es fa amb el temps lliure dels xiquets i xiquetes en funció de les capacitats econòmiques i del temps lliure de la família. Doncs el que sol passar a l’eixida de l’escola quan l’horari és partit, és que els xiquets i xiquetes es queden jugant al parc amb els seus companys de classe, quan la jornada és intensiva, en canvi, aquesta sociabilitat es redueix i es veu condicionada: “Les pautes de la vesprada estan molt condicionades per cultura. I en les vesprades tu tries segons les teues capacitats, on estan eixos xiquets i amb qui i per tant amb qui es relacionen”, explica. Açò accentua els problemes d’integració amb altres cultures que a les hores escolars sí conviuen a l’aula però al temps d’esbart per la vesprada, probablement no.
Tot açò està analitzant en ciutats, però segons Obiol, hi hauria que veure també què ocorre si s’inclou com un factor diferencial la ruralitat, doncs a pobles, no pot haver ni la mateixa oferta d’extraescolars ni moltes vegades opció de fer-n'he.
Aquesta investigació, liderada per l’alcoiana, ha estat realitzada juntament amb Daniel Gabaldon, de la Universitat de València, Catalina Arteaga de la Universitat de Chile, Elisabeth Almeda, de la Universitat de Barcelona, Elena Casquel de la Universitat de València amb el suport de Lluis Benlloch i Vicent Barrachina.