ARAMULTIMÈDIA ha entrevistat tres de les pioneres de la lluita per la igualtat en els Moros i Cristians d’Alcoi: Hermínia Blanquer i les germanes Núria i Montse Martínez.
Probablement, poca gent, fins i tot gent festera, coneix els noms de Núria Martínez o Hermínia Blanquer, fundadores de Fonèvol i pioneres de la lluita per la igualtat en els Moros i Cristians d’Alcoi. I escric “poca gent” perquè aquestes dones van iniciar la “llarga travessia pel desert” –utilitzant paraules de la mateixa Martínez– fa més de dues dècades (que es diu prompte) i tota aquesta polèmica no ha arribat a les oïdes de la majoria de joves que hui dia formen part de la festa. És a dir, de les noves generacions.
Des de principis del segle XXI, els avanços en aquest sentit s’han anat succeint de manera lenta, però imparable. A poc a poc hem assistit als primers assajos mixtos, les primeres esquadres femenines en la Diana o l’Entrada, dones representant les seues filaes en la Glòria o com a ‘cabo’ batidor, una Sargenteta, dones en la Junta de l’Associació de Sant Jordi (ASJ), esquadres mixtes... i, fins i tot, una Alferes en 2025.
Veient tot açò, podem pensar que la presència de les dones en la festa està acceptada i plenament normalitzada; però, realment és així?
FONÈVOL CONTINUA SENT NECESSARI?
“La veritat és que la nostra il·lusió és que arribe el dia de dissoldre’s”, assegura Fonèvol. No obstant això, expliquen que la plena igualtat en les festes encara està lluny. “Cap xiqueta ha representat el paper de Sant Jordiet, cap dona ha sigut Primer Tro, la majoria de filaes continuen mantenint els dos trages (el femení i el masculí), la presència femenina en l’ASJ és minoritària (6 dels 28 membres de la Junta són dones i dels 14 majorals, 2 són dones) i també ho és el nombre de festeres de ple dret. Però som optimistes. Arribarà. Tot el que ens havien dit que mai arribaria, ha acabat arribant”.
EL TRAGE ÚNIC S’IMPOSA
Fonèvol s’ha mostrat molt crític respecte l’ordenança aprovada per l’ASJ en 2024, la qual permet les esquadres mixtes i deroga l’obligatorietat que hi haja dos vestits: el femení i el masculí. Sembla un pas fonamental en la plena incorporació de la dona, però Fonèvol posa el focus en la lletra xicoteta d’aquesta ordenança. No veuen amb bons ulls que deixe en mans de les filaes la decisió d’adoptar o no el trage únic. A hores d’ara, ho han fet cinc filaes: Chano, Magenta, Maseros, Benimerins i Asturianos.
Fonèvol recorda que en 2004 van aprovar una ordenança que prohibia explícitament les esquadres mixtes i introduïa la creació d’un trage femení i, aleshores, “sí que van obligar a les filaes a complir-la, no com ara. Això per què? Potser manen ara menys que aleshores? El que ha fet l’ASJ amb aquesta nova ordenança és llavar-se les mans i delegar la decisió d’adoptar o no el vestit en cadascuna de les filaes. Així eviten qualsevol classe d’enfrontament”.
CADA VEGADA MÉS DONES DE PLE DRET
Segons dades recavades per Fonèvol en 2024, a Alcoi hi ha 787 dones de ple dret (de vora 6.000 festers). Perquè ens fem una idea –de nou, seguint dades de Fonèvol–, en 2015 hi havia només 67 dones de ple dret (és a dir, amb dret a vot). Per tant, l’augment es va disparar de manera accelerada en només 9 anys. No obstant això, Fonèvol assegura que “fins al 2015, realment, els avanços van ser mínims”
Tanmateix, critiquen l’opacitat d’aquestes dades. “Per tal de fer-se una idea de quantes dones de ple dret hi ha, hem de telefonar, una per una, a totes les filaes. Algunes ens ho volen dir, altres no. Algunes, com a excusa, ens diuen que no fan distincions. Altres, en canvi, claven a totes les dones en el mateix sac i ens diuen una xifra unflada on també inclouen les associades (és a dir, aquelles dones sense dret a vot). L’Ajuntament i l’ASJ, per la seua part, sempre ens han dit que no poden donar-nos aquestes dades perquè no les saben; tot i que el Pla d’Igualtat Municipal recull que s’ha de saber el nombre exacte de dones de ple dret”.
Fonèvol s’aventura a dir que les filaes, “tal vegada, no volen dir-nos les xifres reals perquè saben que hi ha poques dones i no se senten orgullosos”.
LA SOCIETAT FESTERA HA CANVIAT
Les integrants de Fonèvol encara recorden els seus primers anys d’activisme, “quan la gent ens veia passar pel carrer i ens assenyalava: ‘mireu, eixes són de Fonèvol’. Érem considerades unes ‘males alcoianes’, persones que volien carregar-se la festa. Fins i tot, la gent tenia por de significar-se públicament. Ara, per sort, eixa percepció ha canviat”. No obstant això, expliquen que, malauradament, encara hi ha gent que no accepta la incorporació de les dones. “Són una minoria, però fan més soroll”.
A més, analitzen l’evolució de la societat festera a Alcoi. “Molta gent que fa no res estava en contra de l’accés de les dones, ara està a favor. Siga perquè han canviat d’opinió o perquè ara són les seues filles les que volen eixir a festes”.
Tanmateix, creuen que les noves generacions no coneixen ni valoren el que s’ha fet en favor de la igualtat. “No sentim que la gent agraïsca la feina que hem fet. De fet, moltes dones pensen que han pogut participar des de sempre, que això ha eixit del no-res. Ara les joves estan plenament integrades i això és bon senyal, però si oblides la història, corres el risc de repetir els errors del passat”, afirmen.
A banda, analitzen la influència que l’ASJ, les filaes i la festa en general han tingut i continuen tenint a la ciutat. “El poder que tenia l’ASJ en aquell moment, ja no és el d’ara; tot i que les filaes continuen sent centres de poder”. A banda, asseguren que alguns polítics continuen tenint una mica de por al “món fester”, i recorden aquelles manifestacions massives que van eixir al carrer fa dècades per a exigir que no es modificaren els dies originals dels Moros i Cristians.
HI HA MOLTES FERIDES OBERTES
Preguntades sobre la possibilitat de tornar als Moros i Cristians, tant Hermínia com Núria asseguren que no entra en els seus plans “a curt termini”. “Hi ha massa ferides obertes”, expliquen. “Tal vegada, si ens deixaren fer una filà”, diuen amb humor, “o, almenys, si ens tornaren les esquadres que ens deuen. Perquè això no es paga amb diners”.
De la mateixa manera, ens conten, hi ha moltes dones que encara recorden quan les van expulsar de les seues filaes. “A moltes xiques els deien que el trage ja no els venia bo i que no podien continuar eixint. En canvi, al seu germà sí que li feien un trage nou. Hi ha molta gent ferida per això”.
D’altra banda, expliquen que van valorar molt positivament el fet que Anna Gisbert es convertira en la primera Alferes de la història. No obstant això, creuen que es tracta d’una circumstància excepcional que no saben si es tornarà a repetir. “El que la gent no sap és que l’any anterior (2024), una xica ho va intentar en els Contrabandistes i la idea ni tan sols va arribar al Casal”.