El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Incautacions Junta Militar de Burgos (21)

Hem estat repassant les confiscacions i incautacions que feien duran la Guerra Civil en alguns pobles i ciutats de la província d’Alacant que era zon…

Hem estat repassant les confiscacions i incautacions que feien duran la Guerra Civil en alguns pobles i ciutats de la província d’Alacant que era zona republicana. Serà convenient també fer-se una idea general del que passava en aquesta mateixa època a la zona nacional. Les entitats memorialistes escodrinyem tot un conjunt de detalls històrics, tant de la zona republicana com la nacional, per compartir-los. No cal dir que fou una època on la propaganda franquista la va deixar distorsionada i encara no la tenim clara del tot.

Per això cal saber també com gestionaven els colpistes la situació a la rereguarda de la zona rebel. Quant més coses coneguem més fàcil serà entendre el conjunt dels fets i més possibilitats tindrem de comparar entre un i altre bàndol. A voltes creem que hem de conèixer fins els més mínims detalls del que va passar al nostre poble; quines persones eren roges o blaves, sense adonar-nos que això porta una càrrega de xafardeig que impedix conèixer el com i el per què va passar tot allò. 

És necessari que donem una passa més, que abandonem eixa actitud excessivament pobletana i s’endinsem a conèixer algun detall més de com es vivia en cada una de les dues zones enfrontades en una guerra. Per molt de temps que passe mai trobarem una justificació raonable d’aquella rebel·lió i els errors que va provocar tot seguit.

Hui vaig intentar fer alguna mostra sobre incautacions que feien a la zona franquista durant la guerra. No serà gens difícil perquè ja sabeu els milers i milers de llibres que s’han escrit d’aquella època. En aquest cas vaig a basar-me en un interessant treball universitari que feren  P. J. Feria Vàzquez i J. M. Vazquez Lazo publicat durant la primera desena del segle XXI. És un treball concret i aclaridor sobre les incautacions que feren a la zona minera d’Aracena (Huelva) el 1936. A més, enllaçaré dues pàgines del Butlletí Oficial (1 i 2) de Burgos on estan els decrets de incautació signats pel cap de la Junta de Defensa general Miguel Cabanellas, tot i que les imatges originals són molt dolentes.

En llocs on no trobaren resistència republicana, ben prompte els rebels militars prengueren el poder i la població va tastar la repressió física, però també l’econòmica que és la que hui tractaré. Mentre les forces d’ocupació militars i falangistes es dedicaven a la supressió física de tota oposició, el nou aparell practicava en la zona repressions físiques i econòmiques als membres que havien format part d’entitats republicanes. La repressió econòmica que patiren els republicans pot ser un dels aspectes que menys s’ha parlat. Inclòs m'atreviria a dir que les mateixes entitats memorialistes hem emfatitzat més les repressions físiques, per la càrrega humana que tenen, que les econòmiques. Bona part del cost de la rebel·lió foren finançades amb les confiscacions que feren a republicans. Tot i que sense l’ajuda nazi i feixista mai no ho hagueren fet.

Durant l’estiu i tardor del 36 les incautacions eren permeses per l’aparell rebel com a botí de guerra. Especialment l'espoli que feren de moneda, valors i joies que moltes d’elles no s’han pogut quantificar. Tanmateix, per blanquejar i donar forma legal, duran tota la guerra llançaren edictes per encautar-se de mobles i immobles. Pot veure’s a la següent taula solament dels pobles de la comarca d’Aracena, sobretot durant el 1936. Ja a partir de 1937 hi va haver una organització més sofisticada controlada pels jutjats «legalitzant» les subhastes. Quant a la filiació de persones que foren desposseïdes dels seus bens, els més afectats de tots foren membres del PSOE i UGT segon aquesta taula.

Potser una de les maniobres que menys coneixem i que poc a poc van eixint a la llum, és la moneda que invalidaren, requisaren i  va permetre des del primer moment, a més d’ofegar la República, utilitzar-la per fer importacions des de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. En moltes ocasions era tan gran el cinisme, que arribaven a fer-los un rebut dient-los que se’ls tornaria. Alguns si que els ho tornaren si eren persones que aportaven els avals pertinents. Un informe del Banc d’Espanya deia el 11/03/38 que hi havien 35 milions de pessetes en rebuts que mai es van tornar.   

Si la repressió franquista de caràcter físic va ser terrible i ha estat molt investigada, sembla que la repressió econòmica no va ser menys i no hem arribat a fer-li el cas que mereix. Hem posat tots més èmfasi en el dolor humà que en el que va suposar l’econòmic. A més, sembla ser que els que investiguen aquest aspecte repressiu encara estan trobant dificultats en posar transparència al tema. Entre altres coses per la llarga dictadura que va tindre suficient temps per blanquejar aquests fets i donar-li la volta perquè no paregueren delictius. A més, molts documents judicials que fan menció a les subhastes de bens que es feren en aquesta zona encara estan custodiats sense condicions apropiades al Ministeri de Justícia.

A Huelva la resistència militar republicana fou tan feble que en uns dies prengueren el poder unes columnes que anaren de Sevilla i poc a poc caigueren tots els pobles a no ser la zona minera que va resistir fins on va poder. Els membres republicans que no van poder fugir en desbandà, foren assassinats o empresonats i especialment hi hagué un saqueig general totalment descontrolat mesclat de vexacions i violacions a dones. D’aquella etapa és tot allò que sentim dir de les «cunetes».

Potser el gros que coneixem de represaliats han sigut persones de classe popular que tenien molt poques propietats o ninguna. Però, cal recordar que hi van haver un bon sector de classe burgesa amb propietats que va optar per la República i hem de reconèixer que també mereixen que recordem i tinguem present el seu patiment. Foren un sector de persones en les que el règim franquista els despullà (a més de la seva dignitat) de bens econòmics des del primer moment per ajudar a finançar la rebel·lió, al mateix temps que desmuntaven l’economia republicana.

Des de l’estiu del 36 els rebels no dubtaren d’aplicar lleis retroactives a persones difuntes per encautar-se dels seus bens. No es coneixen precedents de tant gran i descarat frau de lleis en aquest sentit. Foren inclòs confiscades propietats a persones que havien tingut alguna cosa a veure amb la revolució d’octubre de 1934. Mobles, immobles, comptes corrents, etc., que havien pertangut a persones o entitats republicanes foren confiscades i posat a disposició del nou règim militar.

Darrerament estan apareixen rigorosos treballs d’investigació que ens van detallant tot un trencaclosques que encaixen molt bé per anar donant llum a tan fosca etapa.