La música de les Dianes
Si bé les Entrades de Bandes i les Entrades Cristianes i Mores són els actes on més potser llueix la música festera, no ens hem d’oblidar les desfilades de les Dianes.
Aquest acte, que sol celebrar-se a primeres hores del matí durant els dies centrals de la festa, representa molt més que una simple desfilada: es tracta del despertar del sentiment fester a ritme de pasdoble per a iniciar una jornada d’actes.
Es tracta d’un acte en què cada filà recorre diferents carrers de la localitat i, a diferència del que ocorre en actes com l’Entrada, ací no es posa en valor la espectacularitat, sinó que donem importància a la desfilada en viu i a l’actuació del cabo, al igual que la música que l’acompanya.
Al igual que en la resta d’actes festers, la Diana té la seua pròpia música i subgènere dins d’ella; és impossible parlar d’una Diana sense el conegut “pasdoble dianer”. Però, quina diferència hi ha, si parlem amb la terminologia popular d’aquests tipus de peces, entre un pasdoble “dianer” i un “sentat”? Doncs el principal factor que impera és el ritme i la cadència del pas. En el pasdoble dianer trobem un ritme més viu, més pensat per al despertar dels festers i l’inici de la jornada festera. Per altra banda, el pasdoble “sentat” és aquell que incorpora en la seua composició matissos més pausats, més sobri i elegant. Encara que aquestos últims també es poden sentir en les Dianes, són normalment interpretats als concerts de Festes previs als dies grans.
I ara que ja sabem un poc sobre el tipus de pasdobles que hi ha, i que de segur tenim en la ment una gran quantitat d’ells, volem destacar alguns que tot fester hauria de conéixer, ja que són recurrents en moltes de les poblacions que celebren les festes de Moros i Cristians i, per tant, les Dianes. Entre els pasdobles “dianers” més representatius trobem Als llaneros dianers, de l’alcoià Rafel Mullor Grau; El dianer Alcoià, del compositor de Cieza José Gómez Villa i Tayo, de Francisco Esteve Pastor. Si parlem dels pasdobles “sentats”, podem trobar dos peces mítiques de l’alcoià Julio Laporta: Mi Barcelona i Un moble més. Per últim, destaquem també El Nostre, del compositor ontinyentí José María Ferrero Pastor.
Com podem veure, la música que acompanya els actes festers és essencial, així com és essencial també entendre-la, valorar-la i estimar-la. En el cas de la música de les Dianes, observem la gran quantitat de música que hi ha per aquest acte, pel que volem posar en valor tant l’acte com la música que guia els passos de cada fester amb la seua desfilada durant les primeres hores de la jornada festera.


















