- Quan tot podia anar pitjor, Pastrana ha caigut en la trampa del porter Flores, que ha simulat una agressió, i ha estat expulsat
Es farà molt llarga la temporada i, de no haver-hi un canvi radical en les properes setmanes, el descens del Deportivo està cada vegada més a prop. Aquest dissabte s'ha repetit el guió de les darreres setmanes fora de casa. Plantejament ultraconservador, errades defensives de nivell 'juvenil' i assolament total de l'equip. Només un tercer canvi d'entrenador li dona cert esperança un equip futbolísticament i anímicament mort.
Amb perspectiva, els empats de les darreres setmanes eren resultats espectaculars comparat amb la llastimosa sensació i imatge que està donant l'equip de Juan Carlos Ramírez les darreres eixides fora d'El Collao. La sensació, la imatge i el sentiment és de total desolació. Fa cosa fins i tot criticar un joc, un equip i uns partits que són propis de tercera Federació i que fan olor -desgraciadament- a descens.
Només un tercer canvi d'entrenador sembla l'única solució donades les idees creatives i motivadores de Vicente Mir. Un entrenador que en les rodes de premsa prèvies dissimula, fent comptes per a la salvació... i que en les rodes de premsa postpartit, resumeix una versió que ningú ha vist en el terreny de joc. Ho té malament Mir, sobretot perquè a la seu de l'Alcoyano a La Nucia no es mullaran en absolut i en dues setmanes, si encara és el míster de l'equip, la bronca anirà contra ell.
Sembla que el destí està clar, però l'afició, fidel, pacient i insultada, no abandonarà el seu equip, l'Alcoyano. Però com deia aquell, 'la cosa está muy malita'.
El partit d'aquest dissabte semblava ideal per a capgirar la situació. Un filial confiat en un camp gran. Però el plantejament inicial ha estat el de sempre, i el resultat, també. Autobús per a defensar i a vore si el davanter o el mig-punta (Llosada i Lara), pesquen alguna. La cosa no ha anat del tot malament en la primera part, perquè no s'ha encauixat. Ibra ha tingut un mà a mà amb Valens (el davanter del Sevilla estava en clar fora de joc), però el porter alcoianista l'ha treta molt bé. Pel que fa al'haver' del Deportivo en atac, un tir de Lara al lateral de la xarxa.
Quan semblava que l'empat no era tan mala idea, al 50, fidel a la cita, la pífia en defensa del Deportivo acabava en remat de cap al fons de la xarxa d'Hormigo. Entre Andrés i Sergi López l'han 'liada' parda. Un que s'esvara i l'altre que no bota a defensar la centrada. Així és impossible.
Tocava remar, però Mir només fa un canvi: Entra Herrera... i ja està. Sí, una mica de moviment en desarmar l'autobús, però realment, reacció, poca.
Així que, a poc a poc, s'acostava la tragèdia. Al 74 tornava a marcar Álvaro, i en el 84, el mateix jugador ha arredonit el marcador sense quasi oposició defensiva.
L'àrbitre, un poc amb síndrome d'Estocolm amb el Deportivo, ha concedit un penal (un espentonet a Antón) que Pastrana, per a no desentonar, ha fallat. Els danys col.laterals no han acabat ací, perquè Pastrana, veterà en mil batalles, ha caigut en la provocació del porter sevillista Flores, que ha simulat una agressió (un jugador que farà carrera teatral, segur). A la fi, roja per a Pastrana, que es perdrà una de les pròximes finals contra un dels rivals directes que resten, el Marbella, la setmana que ve.
En definitiva, molt mala pinta per a un equip sense Moral.
