Li seguiran al llarg de l’any altres activitats: Jornades literàries, un concert de Júlia i un teatre per a finalitzar, segons ha anunciat la regidora de Cultura, Elisa Guillem.
El llibre conté 47 columnes d'opinió publicades a Radio Alcoy entre 2014 i 2019, última etapa periodística com opinadora, en elles es parla de temes diversos en relació a l'actualitat, el feixisme, el feminisme, el món de la cultura, etc.
L’any 2025 és l’any Isabel Clara Simó i l’Ajuntament d’Alcoi ha preparat un fum d’activitats culturals diverses per celebrar-ho. L’homenatge comença amb un llibre editat per Jordi Tormo que recull la vessant periodística de l’autora, probablement la menys coneguda. L’edició arreplega 47 columnes d’opinió que la periodista va escriure i locutar per a Radio Alcoy entre el 2014 i el 2019. Les columnes les acabava signant com ‘Paraula d’alcoiana’, el que li dona títol; i formen part de la seua última etapa periodística com opinadora. De fet, les últimes columnes van ser escrites per ella però va ser Pepa Miralles qui li va posar veu, doncs l’ELA que patia no li va permetre seguir locutant fins el final.
Els textos transcrits recullen temes molt diversos que preocupaven a l’escriptora: actualitat, política, feminisme, feixisme, etc. Els exemplars es repartiran de manera gratuïta a les llibreries pel Dia del Llibre, el 23 d'abril.
Li seguiran al llarg de l’any altres activitats: Jornades literàries, un concert de Júlia i un teatre per a finalitzar, segons ha anunciat la regidora de Cultura, Elisa Guillem.
Simó va començar en el periodisme en l’any 1967 i comença a la revista Canigó al 1978, publicació que acaba dirigint, sent una pionera, doncs en aquell moment hi havia molt poques dones dedicades al periodisme. Aquesta direcció li obri les portes a col·laborar amb altres mitjans. La seua fita més destacable com opinadora es dona al 1999 quan el diari Avuí li demana ser columnista diària. Curiosament la seua última columna d’opinió es publica un 31 de desembre a aquesta capçalera, just 13 dies abans de morir.
Tormo ha explicat que “els seus textos son contundents i que ella necessitava expressar-se i que recullen ètica, emoció i sentències, perquè més que opinar, sentenciava”. També ha explicat que tot i ser textos opinatius, també contenen poesia.