El Deportivo i la seua afició torna a somriure més de dos anys després. Amb més afició que en qualsevol partit de Primera Federació de l'any passat i amb il.lusió i alegria per part dels seus aficionats, l'equip, a qui ja avancem que li falta gol, ha demostrat caràcter i espenta i s'ha imposat als penals. L'Alcoyano torna a somriure.
Com si els últims 2 anys no hagueren existit en la Història del CD Alcoyano. Com si el pas de Ramírez i els 'seus amics' per El Collao haguera estat un malson. Més de 3 mesos després de l'insult del partit del Madrid-Castilla, els alcoianistes han tornat a somriure.
L'escenari ha estat ideal. El Collao, repintat, amb cadires noves en Lateral i Tribuna i dos nous macro-marcadors electrònics a Gol A i Gol B. Tot bonic i preciós, amb una llotja d'autoritats plena de persones normals que volen el millor per a Alcoi i per a l'Alcoyano. Txiqui Linares, Miguel Ángel Llorens (president i propietari) i l'alcalde i el vicealcalde donant-los suport... una imatge coherent i esperançadora per al futur del Deportivo.
Fins i tot s'han cuidat els detalls, com ara aguardar un minut de silenci en record de Cristian, jugador de la pedrera del Deportivo que ha faltat recentment.
La jornada ha estat agradable i amb moltíssima gent a les graderies. Feia dos anys que el 'rancio' de Ramirez no feia ni presentació de l'equip ni trofeu ciutat d'Alcoi. Aquest dimecres hi havia més persones que qualsevol dels partits de l'any passat en Primera Federació.... excepte el de l'insult del Madrid Castilla.
Això pel que fa al continent. El contingut de la vetlada ha estat una mica més avorrida. L'experimentat públic d'El Collao sap que no hi ha gol i que es patirà. Però en 90 minuts també han descobert que l'equip de Fran Alcoi té caràcter i posarà el peu si fa falta per a disputar el baló. Tot i ser un amistós, hi ha hagut garrot i galtades amb la UCAM Múrcia, que tot i ser de Primera Federació, ha mostrat pocs modals i poc futbol. Sí, s'han picat amb els de l'Alcoyano i han repartit algunes garrotades. De fet, Julito i l'entrenador murcià han estat expulsats. El primer per una entrada molt lletja, i el segon per insultar i atarantar el col.legiat.
Poc s'ha vist futbolísticament en el partit. Bo, algunes cosetes. Lado continua sent el que fou. Amb caràcter i certa classe. I si la gasolina els dona, la defensa té molt bona pinta amb el Trident de l'Alcoià-El Comtat: el murer Raül, el contestà Solbes i l'alcoià Carbonell. Això sí, -insistim- si el cos els aguanta.
Víctor Salas, en el centre de la imatge
Tres jugadors més han destacat, bo, quatre. El porter Tárraga n'ha tret dos o tres molt bones. Guille -s'ha d'acabar de posar en forma- apunta maneres, i Loren ens ha recordat a Agüero. A banda de Lado, Víctor Sala s'ha presentat com un possible ídol de l'afició. Ha entrat a totes i ha estat el més complet en l'orde ofensiu i defensiu.
Amb defensa avançada, l'Alcoyano ha provocat -en la primera part- moltíssimes situacions de fora de joc que han impedit el gol murcià. En l'atac, tirs aïllats i fluixos, un pal i un gol anul.lat.
Tot s'ha resolt als penals, on el Deportivo no n'ha errat cap. Han marcat: Steven, Diego de Pedro, Fran Moreno, Lado i Loren.
Raül ha arreplegat de mans de l'alcalde, Toni Francés, la copa.
La plantilla del Deportivo està composada per:
Porters: Zárraga i Marcos Leganés
Defenses: Loren Fernández, Álex Alonso, José Solbes, Adolfo Romero, Raúl González, Fran Moreno, Pablo Carbonell i Izan Linares
Migcampistes: Chinchilla, Dani Sánchez, Adrián Lledó, Javi Soler, Lado, Víctor Sala, Iniesta i Diego De Pedro
Davanters: Guille Joan Piera, Steven Prieto i Rubén Catalá.
Els penaltis finals