Llegim història, llegim “Pedra de tartera”
Una tartera és el que a les nostres comarques diem un pedregar o també un runar, és a dir un munt de pedres i roques que s’esgolen i es concentren en alguns vessants de les muntanyes. Una «pedra de tartera», per tant, no té vida pròpia, es deixa dur pel desnivell, per una força de la gravetat que la supera. Aquesta metàfora li va servir de títol a l’escriptora Maria Barbal per a la seua novel·la més coneguda. L’hem llegida durant el primer trimestre del curs en l’assignatura de Ciències Socials i Història, en el curs de 4t d’ESO de l’IES Pare Arques de Cocentaina. Tot seguit, l’explicació dels alumnes:
Yue Casanova
Pedra de tartera és un llibre que conta la història de Conxa, una xiqueta de família molt humil que vivia a un poble de muntanya que es deia l'Ermita, i se'n va haver d'anar a viure a casa dels seus oncles al poble de Pallarés, perquè eren majors i necessitaven ajuda per al camp i feines de casa. Allí hi havia un mercat, on va conéixer a dos xicots, Jaume i Martí, i de seguida s'enamorà de Jaume.
Adrián Pascual
La protagonista principal de Pedra de Tartera és Conxa. Es casarà amb Jaume, un xic humil i molt treballador. Altres personatges són: Ramon i Encarnació, els oncles de Conxa; Delina, la seua millor amiga, que és molt valenta; Elvira, Angeleta i Mateu són els fills que tindran Conxa i Jaume: Elvira és la filla major i és simpàtica i llesta, Angeleta és la segona filla i és molt treballadora, i Mateu és el fill menut i és simpàtic.
Junaida Bousbiba
Maria Barbal és va donar a conéixer amb la novel·la Pedra de tartera. Va nàixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, comarca lleidatana, a finals de 1949, però va continuar la seua vida a Barcelona, on va fer els seus estudis i es va dedicar a l'ensenyament com a professora. Maria és una de les escriptores catalanes més llegides i amb major nombre de traduccions en l'actualitat. Ha escrit sobretot novel·les i contes, però també breus narracions i una obra de teatre. La seua primera novel·la va ser Pedra de tartera, escrita l'any 1985, i va guanyar el prestigiós premi Joaquim Ruyra. Aquesta novel·la conta amb més de cinquanta edicions i enceta el que ella anomena el «Cicle de Pallars», que narra la duresa de la vida al camp, en especial als Pirineus, i també l’experiència de la Guerra Civil.
Pau Cortés
Al principi de la història m'ha cridat l'atenció que en la família eren sis germans, i en aquella època era difícil mantindre’ls si no tenies bones terres o un bon sou. M'ha agradat perquè és una història molt real i preferisc aquest tipus de llibres, ja que m'imagine quina situació està passant la família i el moment que estan vivint.
Per altra banda hi ha hagut moments que no tenia del tot clar què estava passant però de seguida continuava llegint i s'entén. Ha estat molt bé llegir aquest llibre.
Àlex Garrido
Segons les pàgines webs que he consultat, aquest és un llibre que pot servir per entendre com se senten les persones exiliades en temps de guerra i com tindre idees diferents pot conduir a un final tràgic per als que no estan d'acord amb els polítics de l'època.
Maria Moltó
Crec que quan lliges el llibre penses que de vegades som un poc egoistes, perquè sempre volem més i més del que tenim, i abans t’havies de conformar amb menys coses. Qui pensaria ara que uns adolescents de 15 anys es posaren a treballar al camp? O que vinguera algú i et diguera que vas a presó per ser republicà? El llibre és entretingut, i el recomanaria a totes aquelles persones, sobretot a les dones, per a que vegen com era abans la vida d’una dona. Sobretot, hi ha una frase en el llibre que m’ha colpit, que diu:"Perquè la guerra és la maldat arrossegant-se per terra, per deixar-la sembrada d’escurçons i de foc, i de ganivets amb la fulla cap a dalt”.
