‘Maror’: del tremolar de la tempesta de les emocions

Quan el mar indòmit aixeca el cap, s’obre el teló i entra en joc ‘Maror’. Un concepte que és enginy, que és intel·ligència, un guió perfecte amb final sorprenent. 

‘Maror’ esdevindrà amargor, cruesa, trencament. La vida és com el mar i així ens ho transmeten Rodolf Sirera i Zircó Produccions-Elcoshow. Isabel, una escriptora compromesa, decideix canviar el rumb de la seua trajectòria professional. Cita a la seua família a un xalet dels anys 80 per donar-los una notícia. Entre vellut, infidelitats i altres qüestions, surt a la llum que pateix una malaltia terminal. Les regles del trencaclosques en aquesta caixa de Pandora ja es serveixen com a aperitiu: uns personatges controladament imprevisibles paren la taula per sopar. El postre? Un final inesperat però genuïnament perpetrat per les males intencions, aquelles que van per darrere i no de cara.

Com el verí va calant gota a gota, les ones d’un mar imprevisible són glops del vaivé que és la vida, de vegades dolça, d’altres aspra. Com reaccionar quan la teua parella et diu que vas a morir properament? Què fer davant una infidelitat? És més. I si descobrires que el teu marit es gita amb la vostra filla adoptada? ‘Maror’ retreu aquestes i altres preguntes, sense necessitat de respondre-les de forma políticament correcta, com la ressaca després d’una nit de tormenta. Ho fa de manera salvatge, desordenada però entrellaçada a la mateixa vegada. I amb una clara intencionalitat: importen els sentiments, les emocions, la visceralitat és una màxima, sobretot, quan es tracta de la supervivència d’un mateix. La llei de la selva és el pitjor verí, l’antídot que porta a la mort, moral, i, darrerament, a qualsevol de les seues versions. Tot val a la genial proposta que el Teatre Calderón va acollir aquest dimarts de Mostra 2023, tot és lícit a ‘Maror’. També ho seria si ens ocorreguera a nosaltres?