Durarà quatre anys i estudiarà els barrancs habitats en la Serra de Mariola. "Tenim tots l'esperança que de l'Abric del Cint sorgisquen respostes a moltes preguntes sobre els habitants d’estes terres fa milers d’anys", diu Lorena Zamorano.
Fe d'errates: notícia editada perquè havien dit 4 mesos i el projecte durarà 4 anys.
...................
L'Ajuntament d'Alcoi es mostra molt satisfet perquè l'Abric del Cint es consolida com un enclavament necessari per a estudiar la vida neandertal. A les investigacions que ja s'han fet a la zona se suma ara una nova excavació de quatre anys de durada que vol aprofundir en el coneixement del poblament neandertal i revisar les intervencions històriques fetes a la zona com la de l'any 1953.
Els treballs estan dirigits per un equip d'investigadors format per J. Martín, L. Hernández, S. Sossa i A. Mayor; i el projecte d'investigació porta per títol 'Barrancos habitados: poblamiento humano y arqueología en la Serra de Mariola'.
Recentment, la directora del Museu Arqueològic Camilo Visedo i la regidora de Patrimoni Cultural Lorena Zamorano han visitat l'Abric del Cint per conéixer els progressos de la campanya arqueològica. "Tenim tots l'esperança que de l'Abric del Cint sorgisquen respostes a moltes preguntes sobre els habitants d’estes terres fa milers d’anys, però també, i molt interessant, sobre com era el nostre territori i clima d’aleshores", diu Lorena Zamorano. "Este jaciment és un espai d’alt interés científic que ha estat inexplorat al llarg del temps. Es tracta d’un jaciment on estudiar i conéixer més del que va suposar el Barranc del Cint com a corredor natural, ja que ha estat ocupat des del Plistocè per diferents grups humans, utilitzant-se com a refugi, i ara, gràcies a la projecció que té el nostre Museu, al reconeixement del treball acurat que s'hi fa i al suport que es dona als investigadors, este equip, format per arqueòlegs de diferents punts del país, l’ha triat per a seguir amb les seues investigacions predoctorals, donant-nos l'oportunitat de conéixer un poquet més el passat d'estes terres de la Mariola".