Perquè un atac epilèptic a un concert pot ser noticia

Aquest cap de setmana, en AraMultimèdia hem publicat una noticia en que es contava com una alcoiana havia patit un atac epilèptic a un concert de La Oreja de Van Gogh. Com sol ser habitual a les xarxes, les crítiques van esdevindre ràpid. Crec que no es va comprendre el perquè és noticia, i m’agradaria explicar-ho.

Primer, en periodisme necessitem el que es coneix com una perxa d’actualitat, és a dir, un motiu que justifique parlar d’un tema. En aquest cas era el fet de parar un concert que era de relativa actualitat, doncs havia passat feia tan sols una setmana.

En segon lloc, al tractar-se de periodisme local/comarcal, havia d’haver una persona d’Alcoi o comarques que fos protagonista de la història. En aquest cas, a més, la persona és coneguda, doncs és empresaria.

En tercer lloc, hi ha temes que costen molt traure en premsa, estic segura que tot el món està d’acord en que parlar d’epilèpsia amb un enfoc local i de certa actualitat no és fàcil, s’han de donar diverses qüestions per a que açò passe, i en aquest cas es donaven.

En quart lloc, evidentment, com a periodista açò està parlat i reparlat amb la font d’informació, que era la persona que ha patit la crisi d’epilèpsia. Res ha estat donat amb falta d’ètica ni rigurositat, de fet inclús vaig contactar amb l’Hospital per a que un neuròleg em contara de primera mà què fer davant una crisi epilèptica, com que no va poder ser perquè van fins dalt de feina, vaig recórrer a fonts documentals amb evidència científica.

Jo personalment tinc dos amigues molt pròximes que pateixen crisis epilèptiques i/o no epilèpitiques que impliquen convulsions. Les dos, que les pateixen de maneres totalment diferents, em narren com se senten quan els passa en públic davant la resposta de la gent. Senten molt estigma i prejudicis i açò va motivar fer aquesta peça periodística amb una clara finalitat: donar a conèixer la varietat de crisis existents i què fer davant un succés d’aquestes característiques.

És possible que tal vegada el titular no haja estat el més encertat, o sí...crec que açò ja és una visió molt personal. Les persones que segueixen la meua tasca periodística saben que no solc ser sensacionalista en temes de salut ni altres, però per la meua experiència i trajectòria en la professió, soc especialment sensible a temes de salut i socials. En aquest cas, crec que molts s’han quedat en el titular i no han llegit la noticia. El fet era l’excusa per parlar d’un tema del que mai, o molt poc, es parla en premsa. El titular pretenia generar interès i clics, una vegada dins, la peça contempla rigurositat, combinant el fet ocorregut amb la informació que pense que ha de tenir la població. Tot amb permís de la persona afectada que tenia un especial interès en que la població conega què fer quan li ocorre a ella en primera persona o a altres amb similars problemes de salut.

I sabeu què? Em sap fatal que açò siga així, però ho hem contat moltes vegades quan fem repas de les noticies publicades durant tot un any, per sort o per desgràcia, el que més es llig és el que implica successos: accidents, atropellaments, etc. Vull que també feu una reflexió al respecte perquè criticar el titular és senzill, però si aquest hagués sigut: què fer davant una crisi epilèptica, hauríeu clicat o llegit igual? Penseu-ho, igual sí, però pot ser no. El periodisme ha de respondre a una necessitat del públic o interès d’aquest, a actualitat i a un fet que no haja ocorregut abans i la peça ha de ser rigorosa (en aquest cas està documentada amb evidència científica) i recórrer a fonts fidedignes. Crec, que llevant el titular, que pot ser més o menys encertat, segons amb quins ulls es mire, la resta ho compleix.