Davant aquesta situació el públic del voltant va ajudar a gitar-la a terra i van començar a cridar a la cantant per que parara.
Sabries què fer davant una crisi epilèptica? L'alcoiana Liana Jordà narra la seua experiència per tal de sensibilitzar i contribuir a que es conega quin és el millor acompanyament davant una situació d'aquestes característiques.
“Para, para!”, cridava el públic quan l’alcoiana i empresària Liana Jordá va patir una crisi epilèptica al concert del grup de música La Oreja de Van Gogh celebrat a Albacete a principis de juny. L’alcoiana, que anava acompanyada d’una amiga, pateix una malaltia rara que s’anomena Síndrome de Sturge Webber. Aquesta malaltia és congènita i no hereditària i es caracteritza per una malformació vascular que es veu a simple vista per una taca roja a la cara i per un angioma en les meninges cerebrals que causa epilèpsia.
L’epilèpsia, però es pot manifestar de múltiples formes. La més coneguda o popular és la que genera convulsions que inclús poden acabar en traure espuma per la boca. El que la gent no sap és que epilèpsies hi ha de molts tipus i no totes es manifesten de la mateixa manera. Les manifestacions sensorials i cognitives son diverses, per exemple, la persona que pateix la crisi pot escoltar, veure o percebre sabors que no estan, també pot experimentar vertigen o marejos o inclús un formigueig o sensacions poc usuals. També poden sentir confusió repentina, dificultat a l’hora de parlar o desorientació, entre altres.
Les crisis no son totes convulsions, en el cas de Jordá, la seua crisi va ser tònica i d’absència, segons ha explicat, açò vol dir que va patir rigidesa muscular que va afectar-li a tot el cos i va patir també el que es coneix com un ‘apagó’. L’amiga que l’acompanyava ha assegurat que es va quedar amb la mirada fixa, sense poder parlar i va estar desconnectada a nivell de consciencia uns minuts.
Davant aquesta situació el públic del voltant va ajudar a gitar-la a terra i van començar a cridar a la cantant per que parara. Amaia Montero des de l’escenari, va tardar un poc en adonar-se’n però finalment va detenir assegurant que algú havia patit un mareig.
QUÈ FER DAVANT UNA CRISI?
El que va experimentar l’alcoiana al concert va ser molt de nerviosisme per part dels presents. Una persona que pateix una crisi, siga de la característica que siga, necessita principalment tranquil·litat i seguretat dels qui estan amb ella. És important que la persona amb la que està conega la possibilitat de que açò passe, doncs la podrà acompanyar millor, com va ser el cas de l’amiga amb la que anava: “Jo necessite simplement presència, saber que la meua amiga estava ahí i no anava a deixar-me sola, que em tocarà el braç i em diguera: tranquil·la, estic ací”, explica. Jordà assegura que la seua absència és temporal i que per tant, no requereix ni tan sols de trasllat hospitalari, per a ella també és important que la persona amb la que està trasmeta açò als serveis d’emergència, com els que la van atendre durant el concert, i que la van desallotjar de la multitud allí concentrada. Encara que açò també dependrà de com siga la crisi, i potser calga telefonar al 112.
El que hi ha que fer és tombar a la persona de costat, col·locar-li alguna cosa al cap per a que no es faça mal i col·locar-li un palet a la boca (Liana explica que ella en porta sempre al seu bolso) per a que no es mossegue. El següent pas és estar amb ella de manera tranquil·la i esperar a que passe. Els serveis d'emergència del concert van insistir en fer una exploració: "Em preguntaven si m'havia pres la medicació, no van deixar entrar a la meua amiga a l'ambulància, que era el que jo necessitava i em preguntaven coses que no podia respondre perque encara que tornava a ser conscient vaig tardar un poc en recuperar la parla", explica i afegeix: "L'epilèpsia té molts prejudicisi estigma", aquest és el motiu principal pel que ha decidit fer pública la seua experiència.
Després de les crisis, la persona se sol sentir cansada, així que Jordà i l'amiga van tornar cap al cotxe mentre cantaven les cançons que de fons seguien sonant. També bromejaven sobre que no qualsevol persona és capaç de parar un concert de La Oreja de Van Gogh amb més de 1000 persones de públic.