Seré jo?

Ahir de vesprada arribava la notícia del tancament de Canal 9 (RTVV). I des d'ahir estic intentant descobrir perquè l'única cosa que sent és una absoluta indiferència. I em pregunte, davant les exigències d'adhesions incontestables a una opinió de rebuig al tancament, si sóc jo el bitxo raro o és que definitivament s'ha perdut la perspectiva en el tema de la tele de todos los balensianos.

Si la indiferència fóra absoluta no estaria escrivint estes línies, clar. Perquè les persones no som de pedra. I després d'una història de relació de tants anys, al final alguna cosa s'acaba apegant.

Dels dos anys llargs que vaig passant fent notícies de merda per a Canal 9 recorde moltes coses. Però en particular dos que es van donar al final: la quantitat de l'última nòmina que vaig firmar i "la gota que colmó el vaso" perquè decidira, simplement, dedicar-me a altres coses que no fóra seguir fent notícies de merda i estar pendent de l'escàner que rastrejava les freqüències de la policia per poder arribar a temps i a anar a contar els morts per accident de trànsit en tardor-hivern i els ofegats en piscines i platges en primavera-estiu.

La nòmina eren més de 2.100 euros de l'any 2003 (algun dia recuperaré el paper per saber la xifra exacta) i la gota va ser una telefonada un diumenge qualsevol, anem a dir, d'un responsable d'informatius qualsevol: "és que no potser que al vídeo que vas muntar anit isquera un plànol de la Directora fumant". I és d'això que penses "ves-te'n a prendre pel cul, tu i tota la brossa a la que representes", però aconsegueixes verbalitzar-ho en un "la pròxima, si pot ser, jo no muntaré un vídeo on isca la Directora i si ho he de fer exigisc que em passeu una escaleta detallada de plànols i minutatge per no fer-me'n responsable de res". Eixe dia vaig decidir que deixava la tele i així ho vaig fer unes tres setmanes després de l'inicident.

I no era cosa només de Genoveva Reig, il·lustre inútil-militant del periodisme "alicantí", sinó de la nòmina de personatges de sainet que han sigut "directors o directores" generals de la tele, de la ràdio o del grup RTVV. Perquè la tele i la ràdio feien tant de temps que estaven tan mal que al final el tir de gràcia no hauria de sorprendre ningú. Li han pegat un tir de gràcia a una cosa totalment morta.

No m'alegre. RTVV ha sigut l'enèssim projecte fallat de la PPria-ideològica dels últims anys. I ho sent molt pels amics que han perdut el treball. Però perquè són amics. No ho sent més que per altres amics que en els anys de vergonya que duem en este país han perdut la seua faena en qualsevol altra empresa. També ho sent per, com un diu amic, "la bona gent" que s'ha quedat en el carrer.

Però no ho sent gens ni miqueta pels tants i tants i tants i tants "enxufats" de nòmina, carnet, família o amistat; els molts i molts i molts i molts que s'han mobilitzat només quan els han tocat la butxaca, o els "em passe tot el sant dia queixant-me i fotent amb la meua desídia els companys de treball però no menege ni un dit per canviar res" que, amb noms i cognoms formen part de la història del descrèdit i d'una pífia monumental acumulada durant dies i dies i dies i mesos i mesos i meso i anys de dir "sí, amo". I per què? Perquè en esta vida s'ha de discernir, com deia aquell.

I ara què? Sí que em sume a les peticions d'exigir responsabilitats. Em sume a les propostes de vigilar que ningú no se n'aprofite de les deixalles. D'intentar reconstruir un projecte que no ha sigut mai el que se suposava que havia de ser. I de controlar el procés perquè acabe sent tot allò que volem siga i no ha sigut.

El PSOE va deixar Canal 9 amb un deute d'uns 5.000 milions de pessetes (30 milions d'euros), que han arribat a ser 1.200 milions d'euros (200.000.000.000 milions de pessetes) amb el PP***. Haguera sigut diferent a l'inrevés? No faré ucronies, però no crec que el resultat haguera sigut molt diferent. Canal 9 i Ràdio 9 són filles del mateix sistema gregari, servil, de senyorets, prebendes i clientelisme de capelletes que ha portat a la roïna este país. Si no hi ha una regeneració social profundíssima, potser la pròxima cagada siga encara més monumental.

Germán Llorca
Mirades d'ARA

*** La xifra dels 5.000 milions de pessetes la dóna el periolisto Rafa Marín en el llibre/pamflet: Eduardo Zaplana. Un liberal para el cambio en la Comunidad Valenciana (Ediciones B, 1995); quan l'encara no tan moreno ex-President de la Generalitat no havia guanyat les eleccions.