Testimonis relaten problemes amb DomusVI des d'abans de pandèmia
Hui han conclòs els testimonis de la part demandant i demà comencen els de l'empresa gestora, QUAVITAE.
En la segona sessió del juí han declarat cinc persones que perderen a sa mare, pare, parella o sogre en DomusVi d'Alcoi. Tots han coincidit que ja tenien problemes en la residència abans de pandèmia, com brots de gastroenteritis i una atenció mediocre per falta de personal.
Segona sessió a Alcoi del juí pel cas DomusVi, el primer juí a tota Espanya contra la gestora d'una residència per les morts ocorregudes en pandèmia. En este segon dia han declarat cinc testimonis de la part demandant, cinc persones que han perdut un familiar en la residència, quatre d'ells en març del 2020, i un cinqué que va morir abans, en octubre del 2019.
A preguntes de les parts, han relatat la seua experiència i tots coincideixen que la gestió no era adequada. Així, han parlat dels brots de gastroenteritis en la residència abans de pandèmia, i que van derivar en la creació de la plataforma de familiars afectats de les residències DomusVi d'Alcoi i Cocentaina en 2019. Molts dels testimonis han explicat que presentaren queixes, que parlaren en la directora en el seu moment, però que no canviava res. Asseguren que el personal estava dedicat, però sobrecarregat de faena i no arribaven a tot o havien de dedicar pocs minuts a tasques diàries com llavat, menjar o vestir als residents.
Els testimonis també han lamentat l'escassa informació, tant els dies abans de la mort dels seus familiars com després. Qui rebia alguna cridada del centre era curta i tan sols per informar si tenia febre i si havia dinat; i sembla que estes cridades no les feia sempre una persona amb coneixements mèdics. De la residència deien que, si no et cridaven, estava bé, però en dos casos han relatat com, després de 24 hores sense saber res, la següent cridada va ser per informar de la mort o que el seu familiar ja estava sedat.
A tots se'ls ha preguntat si la residència portava un registre de les visites que feien, quan la residència no estava confinada, i les respostes han sigut molt variades, des de qui firmava de vegades, qui només donava el nom, o qui entrava sense més.
Els cinc testimonis de hui no formen part de la demanda. Se'ls ha preguntat per què, i ho fan per no poder assumir el cost econòmic i per no poder continuar amb el cost emocional. Però la seua participació com a testimonis ha sigut important per a evidenciar els problemes de gestió previs a la pandèmia, i que en definitiva el tribunal decidirà si afectaren de manera decisiva en l'alta mortaldat patida en la residència.