"Volem que durant estos dies isquen a la llum les circumstàncies que van confluir per arribar a tal tragèdia"

I per fi ha arribat el dia. A les portes del jutjat s'han congregat els familiars demandants, membres també de l'associació d'afectats, preocupats perquè saben que els pròxims dies sentiran coses molt dures, però "després de més quatre anys ens toca escoltar i esperar. Volem que durant estos dies isquen a la llum les circumstàncies que van confluir per arribar a tal tragèdia". I el que s'ha sentit el primer dia de juí eriça la pell.

En esta primera sessió han declarat els primers testimonis de la part demandada, auxiliars que treballaren a DomusVI d'Alcoi en el pitjor de la pandèmia, i el doctor responsable de la Unitat d'Hospitalització a Domicili de l'Hospital. I per a descriure el panorama a la residència a mitjans març del 2020 s'han utilitzat paraules com hecatombe, caos o desastre. Més d'un dels testimonis ha plorat recordant eixos dies.

Ha sigut rellevant el primer testimoni, el doctor encarregat de la UDH, Unitat d'Hospitalització a Domicili, qui ha detallat diferents problemes que va trobar en arribar el 12 de març, amb majors en corredors i mal atesos. Els següents dies no cessaven els contagis perquè no s'aïllaven els afectats com calia. I una doctora del centre canviava la medicació prescrita per la UHD per analgèsics. La suma de totes estes qüestions feren a este doctor presentar una queixa al departament de salut, el 6 d'abril, per la situació a la residència alcoiana. El doctor també ha criticat la falta d'informació als familiars, problema que no tenia amb altres residències que visitava i on tenia accés als familiars per explicar la situació. Les preguntes de la part demandada no han aconseguit minvar la força del testimoni.

I després han declarat diverses persones que treballaren com auxiliars durant algun moment en pandèmia en la residència alcoiana. Han relatat detalls molt durs d'eixos dies que van més enllà que estigueren desbordades de treball: majors que no menjaven i a qui no es posava sèrum; majors que morien i passaven hores en l'habitació, de vegades amb altres residents vius; descontrol en els canvis d'habitació i amb els efectes personals dels residents; sense protocols clars i amb poc suport de superiors; o netejant les mascaretes amb lleixiu per reutilitzar-les. Els auxiliars realitzaven tasques d'infermeria per a les quals no estan facultats, com donar la mediació als malalts sense cap supervisió. I els problemes no són exclusius del moment de pandèmia, sinó que la falta de personal o material ja venia d'abans (de fet els familiars afectats pel tracte no adequat ja formaren una associació en 2019).

Les declaracions de hui s'han allargat fins a les 15:25 hores. Demà continuen els testimonis de la part demandant i el 2 d'octubre començaran les de QUAVITAE, la gestora de la residència.

Recordem que és el primer juí civil a Espanya contra una gestora d'un geriàtric durant la pandèmia. L'interposen els familiars de 18 persones majors mortes a la residència en el primer mes de parèmia. Són 74 morts, però no tots els familiars han pogut o volgut costejar el cost econòmic i emocional que suposa este procés. Els familiars acceptaren el consell dels advocats de no acudir a la via penal perquè no seria acceptada, com està passant en altres demandes arreu a Espanya, i optaren per la via civil. La reclamació és de més de 2 milions d'euros, que els familiars expliquen que no han plantejat quantitats, ho han fet els perits, perquè ells els que volen són respostes i responsabilitats. "Ens agradaria que este esforç col·lectiu puga obrir una via d'esperança per a les nombroses demandes de familiars que continuen esperant una actuació de la justícia davant el miler de morts produïdes en residències durant la pandèmia. I sempre, que servisca perquè no es repetisca allò que es podia evitar".