El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Col·lectivitat Paperera CNT-UGT  (20)

Hui vaig a tractar la col·lectivitat paperera de les comarques de l'Alcoià i Comtat que es va fer en l’etapa revolucionaria amb totes les fàbriques q…

Hui vaig a tractar la col·lectivitat paperera de les comarques de l'Alcoià i Comtat que es va fer en l’etapa revolucionaria amb totes les fàbriques que hi havien per ací. Tot i que van incloure algun molí paperer fora d’aquestes comarques: una a Sant Joan d’Alacant i altra a  Vilallonga (la Safor).

Per fer aquesta memòria m’he basant en els estatuts que foren aprovats pels sindicats, de la CNT i UGT amb totes les empreses i entitats que hi havien com a continuació veurem. Segons aquesta quantitat de paperassa que tinc al davant, la col·lectivització de fàbriques de paper que hui mencione té unes singulars varietats en relació a les que hem tractat anteriorment. En cap dels papers que he pogut veure és mencionada cap llei del govern del Front Popular. Aquesta socialització es fa baix l’auspici d’altres lleis, una republicana i altra que venia enllaçada del segle XIX. Per això dic que hi han unes varietats que no acabe d’entendre molt bé, possiblement perquè no dispose ara mateix de tota la informació. Algunes de les coses que apunte hui són deduccions que faig basant-me, no se si encertadament, en els citats estatuts. Així mateix sembla que podem anar apropant-nos al que fou realment aquella col·lectivitat. Per altra banda, caldrà tenir en compte que en aquell moment les decisions eren assembleàries i podien modificar-se d’un dia a l’altre. Ara mateix no dispose d’altres papers. Pels estudiosos o interessats en el tema he de dir que el Fòrum ha obert una pàgina web on es podrà escorcollar tots els documents que anem adquirint.

Primer de res cal remuntar-nos als antecedents d’aquestes empreses per intentar aclarir dins del que puga i sàpiga com es va iniciar l’operació. Sobretot, hem de fixar-nos en les dates i no han de marejar-nos. El 14 de gener de 1936, abans del triomf del Front Popular, es va crear una entitat denominada «Federacion Comarcal de la Industria del Papel ‘EL SERPIS’». Una associació fundada sobre preceptes d’una llei d’associacions professionals de 8 d’abril de 1932, un any desprès de la proclamació de la República.

En aquests moments poques coses més sé d’aquesta entitat; solament, això si, que tenia el domicili a Cocentaina, que funcionava legalment des de gener del 36 i que estava subjecta a un reglament (que seria important tindre’l) que oportunament fou presentat a la Delegació Provincial de Treball. És possible que aquesta associació aglutinara a treballadors de xicotetes fabriques de paper. A més, he de confirmar pel primer document enllaçat i tots els altres, que «El Serpis» va tindre un paper principal en la creació de «PAPELERAS COLECTIVAS CNT - UGT» de 1937.

Sabem que durant l’etapa del bienni negre, el 1934, és van unir unes quantes empreses papereres d’aquesta zona per crear la societat anònima «Papeleras Reunidas». Però, pareix ser que no totes les fàbriques de paper es van integrar en aquella gran empresa. Per altres testimonis que comentaré més avall, podem deduir que les fàbriques de paper que quedaren fora d’aquella societat anònima podien estar acollides en la federació comarcal de treballadors del paper titulada «El Serpis».  

Per tant, tot fa pensar que quan fundaren la societat anònima citada, els molins de paper que s’havien quedat fora podien haver estat d’alguna manera en aquest altre col·lectiu de treballadors paperers que de moment no acabe d’entendre si era un espècie de sindicat o cooperativa.

Salvador Martí

He de destacar un detall per a mi molt significatiu, que el president d’aquesta federació era Salvador Martí Palacios, àlias «Panorra», un destacat activista cocentainer de la CNT que es va  exiliar en el Stanbrok a Orà i mai més va tornar. Si la iniciativa de formar la col·lectivitat paperera estava presidida per un militant de la CNT i ben compromès en la revolució, això és per a mi garantia del caràcter social d’aquella entitat. 

És una incògnita per a mi pel buit d’informació directa que tinc en el ram de la indústria paperera a l’etapa de la tardor de 1936. Solament em dona una idea en la primera pàgina dels estatuts que he enllaçat més amunt. Vull dir, que no he vist cap acta de sindicats acordant la confiscació de fàbriques de paper; i ha d’estar en algun lloc.

Els Estatuts de constitució de «Papeleras Col·lectivas CNT – UGT» (i annexos 1 i 2) van ser aprovats a Alacant el 19 de febrer de 1937. Són els que més m’han aclarit les coses.

Així que, segons aquests annexos, com podeu comprovar, el bloc industrial que forma aquesta col·lectivitat de paper en aquesta zona és un autèntic hòlding proletari que fou, això si, intervengut per l’estat. Estava compost per una exhaustiva relació d’empreses, propietaris, sindicats i sindicalistes, que decidiren fer aquesta operació comunitària segons les lleis d’aquell moment.

Queda confirmat que un dels protagonistes principals d’aquesta socialització del paper i el que duu la iniciativa és sense cap dubte «La  Confederació Comarcal de Obreros de la Industria del Papel ‘El Serpis’» perquè és la que convoca a tots a la seva seu. Per un costat estan totes les empreses que havien format «Papereres Reunides» i tots els seus antics propietaris; per altre, tots els  molins de paper representades en «El Serpis». Queda clar que aquesta entitat tenia jurisdicció pròpia des d’abans que el Front Popular guanyara les eleccions en febrer del 36.   

Aquest document que hem mostrat em sembla de gran interès històric i etnogràfic perquè ens mostra la denominació per lletra de cada una de les fàbriques de «Papereres Reunides» i el seu propietari. També les altres molins de paper, el poble on estaven ubicats i els seus propietaris. Però, principalment té un valor històric per tots els noms i cognoms de sindicalistes i propietaris que s’implicaren en una gran aventura que no ho va deixar desenvolupar eixa corrent feixista que ho feu avortar.

Destacar en aquest cas la voluntarietat dels propietaris en la socialització. Podem pensar que en aquell moment no tenien altre remei que acceptar, però també pense que estan tots presents i no ens parla de cap propietari que a pegat a fugir. Pensar també per altra banda, que aleshores molts dels molins de paper era d’envergadura familiar i no per propietaris amb alt nivell social i econòmic. Eren persones burgeses si, però recordem que la pròpia República era burgesa i alguns empresaris l’acceptaren de bon grat.