La climatologia i l’economia compliquen la situació al camp a les comarques

El calor extrem d’este estiu i la fluctuació de temperatures que dificulten separar unes estacions d’altres, fan que molts arbres i plantes arriben a florir dos vegades a l’any i la seva producció es veja reduïda de manera considerable. Si a això se li suma l’increment dels preus dels productes i la competència de les grans superfícies, fan que l’agricultura, base de tota l’alimentació, estiga greument afectada i en una situació molt crítica. Ho explica Rafa Montava, de la Cooperativa de Cocentaina: “Al sector de l’oli, per exemple, estem en una situació rara i complicada. L’any passat vàrem tindre una campanya curta i roin, tant Andalusia com nosaltres. Enguany la collita és una miqueta millor però no ha millorat lo suficient, en general, segueix sent roin”.

Assegura que els preus estan desorbitats. Ara el preu d’una garrafa d’oli se situa en 45€ (5Litres), quan fa un o dos anys el preu era de 30€. Açò ha fet que moltes persones hagen deixat de comprar oli d’oliva AOVE i haja anat a buscar altre tipus de grasses (mantega) o olis (de girasol), fent que el consum haja baixat entre un 25% i un 30%.

Des de la Cooperativa de Cocentaina intenten, també amb les reserves d’oli (que van baixant), mantindre els clients com restaurants o supermercats com el de la pròpia cooperativa. Son persones que encara que ha pujat, segueixen comprant perquè coneixen de sobra la qualitat i la marca. Montava expressa preocupació per les grans companyies de supermercats: “No podem competir amb elles en preu”.

Àlvar Borrell Domínguez és un dels pocs joves agricultors que hi ha en l'actualitat. Es dedica a cultius d'hort ecològic: "La fruita i la verdura que es pot adquirir a les grans superficies de supermercats estan repletes de pesticides i herbicides que acaben afectant a la salut de les persones". Assegura que igual que a les caixetes de tabac posa 'Fumar puede matar', també en alguns productes que es venen hauria de posar-ho perque l'ús de productes químics supera en algunes ocasions el que el cos humà pot soportar: "Els químics i sintètics que s'utilitzen en els productes fan que la qualitat i trasabilitat no puga ser mai igual a la que aporta un producte de cultiu ecològic".

La climatologia ha afectat de manera especial als arbres fruiters, primer perquè els canvis de temperatura els danya, com a qualsevol ésser viu, a l’hora de la floració, però també perquè la calor que s’ha patit durant tot el mes de juliol i en alguns moments d’agost ha fet que necessiten més aigua i que hi haja més plagues d’insectes com la mosca: “El camp està en una situació de crisi tremenda des de fa molt de temps”, ha assegurat i ha afegit: “Les subvencions son mínimes o no arriben i els grans supermercats rebenten els preus i venen els aliments a preus amb els quals el productor no pot pagar ni els costos”.

El jove agricultor fa poc que es dedica a aquesta professió però el seu contacte amb gent gran li permet tindre una amplia visió: "La gent hem conta que des de fa 20 anys els temporals d'ones de calor han anat en augment. Abans hi havia en tot l'estiu una o dues vegades en la que s'arribava a 40 graus, ara son entre 5 i 10 vegades. Les plantes no estan preparades, pateixen un estrés hídric i climàtic, s'incrementen les plagues o les que ja hi havia son més consistents". També explica que l'acumulació d'aigua en poc temps (referint-se a la pluja) tampoc és bona: "Es produeix una erosió del sól, que no pot drenar tan ràpid, la terra de les capes superficials es corre, just on més rica en nutrients és". Els agricultors comencen a pensar en possibles solucions de cara al futur com fer instal·lacions de sombreig en alguns moments per tal de protegir les collites.

Montava explica que ell coneix més el sector de l’oliva però el contacte amb altres cooperatives de la zona li ajuden a tindre una visió general de la problemàtica. Parla també de la Xylella i de com en els últims anys s’han talat de manera indiscriminada 200.000 ametllers: “Per a que un agricultor puga tornar a collir ametlles, hauran de passar 5 o 6 anys fins que l’arbre cresca i done fruit”.

Aquesta és també, una mala campanya de cirera, en la que a penes ha hagut producció i s’han hagut de fusionar diverses cooperatives. A més, el camp afronta altres problemes, com el relleu generacional.

Borrell Domínguez explica que "el sector està condemnat a desapareixer: "Al menys els xicotetes i mitjans, no els grans productors. Al final, a l'agricultura també hi ha una tendencia cap a l'oligopoli, com ocorre amb les empreses energètiques, la venda de mobles, i en qualsevol sector".

En definitiva, una complicada situació per a un territori que va arribar a funcionar en un 90% per l’economia agrícola en alguns moments de la història.