El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Primers anys de la República (7)

Com veníem dient la Segona República va començar el seu caminar al mig de diferents interessos per la mateixa composició transversal que la componia.…

Com veníem dient la Segona República va començar el seu caminar al mig de diferents interessos per la mateixa composició transversal que la componia. Hi havia un rebuig molt radical d’un sector de la societat a determinades lleis amb un evident menyspreu al període constituent. Per entendre millor l’època, haveu de donar una ullada a la premsa digital d’Alcoi que n’hi ha de tots els colors. Tothom podia dir la seva.

No foren capaços de transigir tant sols un mínim de temps per veure el resultat sorgit de la voluntat sobirana. Desfilar pel carrer el primer matrimoni civil que hi hagué a Cocentaina amb una xaranga de música darrere, molta gent no ho mirava com una festa, ho veia com l’adveniment d’una societat perversa i degradada. Mirant-ho des de la llunyania d’aquells fets, no m'estranya gens ni mica la reacció desbocada i errònia d’algun sector d'exaltats republicans que no podien ni volien esperar.

Hi havien dues actituds en la societat clarament definides; per una banda hi havia els que esperaven que la República acurtara les desigualtats socials amb el corresponent augment de llibertats amb esquemes tradicionals de costums. Per altra estaven els que preferien conservar intocables els privilegis socials d’una minoria que considerava intocables. No acceptaven les disposicions laiques del nou règim creient que atacaven alguns dels bons costums amb el suport de la moral religiosa. Se’ns dubte, va haver-hi una general incoherència o contradicció molt estranya: dintre d’aquestes dues actituds hi havia molta gent que patia les mateixes carències socials i econòmiques. Supose que això estarà investigat amplament per psicòlegs i sociòlegs. La República s’enfrontava amb una societat noucentista que calia desmuntar.

La majoria no va entendre que una societat laica no retalla llibertats a ningú; al contrari, les reforça. La societat laica que proposava la República era que cadascuna de les famílies registrara els seus fills amb el nom lliure que volgués, estiguera dins o no del santoral romà. Que el bateig canònic fora lliure i voluntari; jo mateix, vaig nàixer el 1933 i en van batejar amb un nom dintre del santoral romà. També hi havia llibertat en totes i cada una de les parelles en casar-se canònicament o civilment. La formació religiosa quedava fora de les escoles. Ningú va obligar els meus pares a no fer-ho així. Ho feia el qui volia. Al mateix temps, hi havia un altre sector de la societat que volia que els batejos i els casaments foren canònics per a tots: si o si. També pensaven que el no anar a missa havia de considerar-se mala conducta. Tothom estava obligat a seguir les vells costums perquè un sector de la societat així o creia. No acceptaven que altres ho visqueren d’un altra manera pel simple fet que no els agradava. No acceptar la diversitat de la societat, ara i sempre, pareix ser que ha sigut un problema.

La República va remodelar les velles escoles, sobretot, els vells plans de formació, les velles pedagogies que havien mantingut una societat endarrerida, anacrònica i caduca. La majoria del cos de magisteri i personal docent -dones i homes- van entendre la dura missió que se’ls encomanava malgrat els entrebancs que dia si i altre també trobaven. Estaven convençuts que calia una escola totalment nova, atrevida, amb els mitjans necessaris per construir un futur ple de llum i de vida. La documentació que ens ha quedat d’aquella època a l’Arxiu Municipal i Històric de Cocentaina, demostren la precarietat que hi havien hagut abans a les aules. Les autoritats del Consell Local de Primer Ensenyament demanaren als i les mestres un llistat del material didàctic i mobiliari imprescindible que calia. Casualment he trobat entre els papers d’aquella època la petició de la que fou mestra meva, Dª Pura, a l’escola republicana de pàrvuls situada a l’ex-convent de frares «Joquin Costa» des de 1931. A més, un altre de Plácido Ruiz, que menciona les Colònies d’Estiu i una societat d’amics dels infants. Al calor republicà es van promoure tota classe de entitats i activitats docents on s'endevina una espècie d’obsessió per formar a xiquets i xiquetes en la construcció d’una futura societat més digna, més lliure, més igualitària i més humana.

Segons podem veure a l’Arxiu Municipal de Cocentaina, hi ha una eficient organització -Colònies d’Estiu- per dur infants i adolescents a les platges. A la bolleta d’inscripció, hi ha tres punts que els pares havien de signar i estar d’acord: 1, La conformitat d’assistència a la Colònia. 2, que els mestres no es responsabilitzaven d’algun accident fortuït no degut a la seva negligència. El 3 punt mereix un breu comentari perquè és tota una mostra de laïcitat del sistema; jo diria una mostra de cóm entenia la República la llibertat dels infants i de les famílies: si estaven conformes que el fill o la filla assistira a actes religiosos. En aquest detall, a totes les fitxes que vaig poder escorcollar, que foren 12 o 14, hi han tres que diu “a su libre albedrío”, un altre diu “según su voluntad”, dos més està en blanc i la resta, que és una majoria, diuen que si. En quant a famílies, que he conegut com a signants  d’aquesta bolleta, no veig en la resposta cap relació directa amb la seva ideologia o religiositat.

Finalment dir, que he fet un repàs a determinats fets del començament de la República perfectament demostrables on no he trobat cap actitud especialment anticlerical. Si que he trobat una oposició molt radicalitzada a la proposta laica de la República, així també com un clar rebuig a projectes concrets d’acurtar desigualtats a mitjan i llarg termini. A més, altres que continuarem insistint.