28 de desembre… les notícies que semblen innocentades i, per desgràcia, no ho són
Enguany ARAMULTIMEDIA ha decidit no fer Innocentades perquè el seu comité de redacció, el de savis, el de la comunitat de Propietaris de la Penya del Bon Humor i després de parlar molt/,moltíssim amb Pep 'Picaeta' i el fundador de la Penya 'Litro i Litro' de Gol B d'El Collao... tots hem arribar a la conclusió que no hi ha una clara diferenciació entre el que és cert i el que és una innocentada. Així que, ens quedem amb eixe listat de coses que li contes a un tio -per exemple- de Ponferrada i es creu que són innocentades.
La realitat supera la ficció a Alcoi i, per tant, coses que semblen de conya resulta que són de veres. Els arguments per a sainets festers i pel·lícules per a la Film Office s’acumulen als calaixos, i hi ha vaga de guionistes perquè no hi ha manera d’aclarir-se.
«Açò no és un sainet, açò li ha passat a la meua veïna del quint», va dir una dona major, amb monyo ben cardat, a l’eixida del sainet del passat mes d’abril. I és que al sainet es contava la història d’uns tipus que gravaven un lladre trepant per les façanes de la placeta de les Carmelites i no telefonaven a la Policia.
Però hi ha moltes més coses que superen la ficció. En Stranger Things hi ha dos mons als quals se’ls dona la volta com a un calcetí. A Alcoi passa el mateix: el que és de veres sembla de conya. Ara resulta que s’ha denunciat que a Alcoi s’ha rodat una pel·lícula porno gai postadolescent on s’inclouen escenes (no explícites) sobre la tomba del gran Camilo Sesto. De veres no es demana el guió d’una pel·lícula per a autoritzar un rodatge en llocs sensibles? O no es firma al contracte que, si es vulnera alguna llei o es toca la fibra sensible d’algú, es pot eliminar eixa seqüència? Ah, no, clar… això és censura!
Una altra de bona: la família Ortiz i els seus fills (Ortiz e Hijos), els que tenen la concessió de l’aparcament de la Rosaleda, han dit ara —després de dos anys d’obres i, suposem, cobrant als alcoians per tindre’l tancat— que ja no volen el pàrquing. Que passen, que no és rendible. Ara? Quin morro. Hi ha pànic entre els cinquantenys, inclòs Paco J. Agulló, de la Cadena SER, perquè corre el rumor que el bar de la Rosaleda tampoc l’obriran. I allí fan uns xurros de categoria, ideals per a la ressaca quan tornes a casa a les sis del matí.
La següent és ben curiosa: han començat a construir un ascensor al costat del pont de Cervantes, en un lloc molt estrany, on no baixes ni els gossos a fer les seues necessitats. Suposem que és un projecte perquè els alcoians baixen al riu a córrer o a passejar i que ho paga Europa. Però hi ha coses que no es poden canviar: els alcoians no som de riu. I si algú baixa per allí a l’estiu, els mosquits i les herbes salvatges se’l mengen viu. Almenys, la xica que patina de nit pel carril bici de Cervantes té una nova ruta per baix del pont.
Una altra notícia de sainet, però certa. Diuen que tot és cíclic i que la història no té memòria. Potser per això ara hi ha joves imberbes que diuen que amb Franco es vivia millor. Ja han passat prou anys des de la Llana, els pitufos i el lamentable succés de l’esquadra de Sant Nicolau, on queien esquadrers com a bolos perquè plovia… per dins i per fora. Doncs com que la gent ja no se’n recorda, enguany l’esquadra de negres de l’alferes moro ho ha tornat a fer. Fins a tres esquadrers van abandonar el recorregut de l’Entrada Mora per baixades de sucre, deshidratació i diabetis. «Pobretsss…», diria Tirisiti.
Parlant de Festa, esta notícia no és roïna, és simplement pròpia d’una innocentada: la Festa alcoiana ha posat en marxa un programa per a internacionalitzar la figura de Sant Jordi. Segurament és una acció més per a promocionar els 750 anys del Patronatge. I si fa dos anys Sant Jordiet era de Madrid i l’any passat de València, enguany viu a Londres, on fa filaetes amb els seus companys de classe.
I no podem acabar sense parlar de l’Alcoyano, que fa anys que viu en un univers paral·lel difícil d’explicar a qualsevol que no siga del poble. De Serrano i les seues mangaloxes passarem al Primer Tro Toni Justicia —conegut com «l’home a qui no li agrada el futbol»— i arredonirem amb el «tio del puro», Juan Carlos Ramírez. Serrano, Justicia i el del Puro: títol perfecte per a un sainet d’Armando Santacreu.
L’últim episodi ha sigut el del «tio del puro»: un home que ha afonat el Múrcia, l’Elx i l’Hèrcules compra l’Alcoyano en Primera Federació després que Serrano el deixara tocat. Es queda amb Justicia d’escut humà i comença a encadenar despropòsits: que si s’emporta l’Alcoyano a la Nucia, que si fa tornar Vicente Mir al banquillo… Resultat: cagada monumental i descens merescut a Segona Federació, deixant l’Hèrcules en Primera i privant els alcoianistes del major plaer del món: guanyar-los. Tot açò no és una broma. És cert.
I així podríem estar hores contant històries que semblen innocentades però que són realitat.
Este és el nostre poble.
Bon any 2026!