Continua la bona dinàmica del Deportivo, que suma el primer punt de l’any al camp del Torrent, però ben lluny de la victòria. L’Alcoyano ha disputat un partit soso i amb ben poques ocasions clares de gol. Loren i Piera han pogut marcar. Partit típic de la Segona Federació: físic, dur, amb moltes targetes (8)i sense alegries.
Ja són huit jornades sense conéixer la derrota, una dada interessantíssima per a un equip que pretén jugar —almenys— el play-off d’ascens. Però el cert és que els 250 alcoianistes que han invertit la vesprada nadalenca d’aquest dissabte per a acompanyar el seu equip confiaven en la victòria. Sobretot perquè el rival era el cuer i venia de patir una golejada important abans de Nadal. Però no ha pogut ser.
No ha pogut ser perquè s’ha viscut un partit clàssic de Segona Federació: molt defensiu, amb moltes faltes, poques ocasions i amb els dos equips a l’espera de la típica ocasió aïllada per a marcar i tancar l’encontre. Però ni això.
Una miqueta de respecte feia el conjunt dirigit per l’exalcoianista Toni Seligrat, famós per la seua estratègia a baló parat, tot un professional de la pissarra. Però tampoc han tingut la seua vesprada. La millor ocasió ha estat del costat valencià, amb un tir d’Hugo que ha rebutjat el pal.
La primera part ha sigut un avorriment total, això sí, amb la defensa dirigida per Solbes i Raül a ple rendiment i brillant com feia temps. Una demostració de llibre de domini defensiu.
En la segona part han arribat algunes ocasions, perquè el Deportivo ha fet un passet endavant. Loren, sobretot, i Piera —que s’incorpora a poc a poc a l’equip després de la seua llarga lesió— han pogut anotar el seu gol particular, però sense èxit.
Així acaba la primera volta, amb un tram final excel·lent.
