- Javi Soler ha fet un gran doblet, però el marcador ha pogut ser molt més escandalós
- Per cert, ara Fran Alcoy ja és bo i ningú no se’n recorda d’ell.. Que fotut és el futbol!
Aquest Alcoyano enamora i aconsegueix que l’exigent públic d’El Collao oblide la sensació tèrmica de cinc graus i l’aigua-neu que baixa de la Font Roja. La ratxa de tres victòries consecutives costa de trobar-la en la història recent del Deportivo. Els d’Alcoi passaran els Nadals en play-off i amb molta tranquil·litat. Javi Soler ha fet un doblet davant d’un Girona sense pólvora, però amb una qualitat individual de Primera Divisió. Tot bonic i preciós…
Feia massa anys que l’afició de l’Alcoyano no descansava per Nadal amb tranquil·litat, amb bon sabor de boca i en llocs de play-off. Tot això ha passat aquest dia 21 de desembre, solstici d’hivern i Sopar del Pobre per als alcoians. Un dia, però, molt especial, que coincideix amb la nit més curta de l’any.
Costarà conciliar la son després de la rastellera d’emocions que els xicots del Deportivo ens han regalat davant d’un Girona B multicolor pel que fa a les nacionalitats dels seus integrants i amb una qualitat individual més pròxima a la Segona A que a la Segona Federació.
Un per un, jugadors d’una altra lliga; però, en conjunt, pobres davant d’un Alcoyano que ha aconseguit consolidar un sistema defensiu quasi infal·lible. I és que Raül, il capitano, sembla Puyol amb 20 anys.
La primera part ha estat prou avorrida i amb massa prudència per les dos bandes. Iniesta al cel i una jugada solta en què ha sobtat Jagoba han sigut els episodis més interessants. Això, i veure tocar la pilota els del Girona, que semblaven tots fills de Guardiola. Toc, pressió, triangulació i presència física.
La segona meitat sí que ha estat d’eixes que «molen» al Collao. I quan més baixaven les temperatures, més pujava la intensitat del Deportivo: molt seriós, molt ordenat i amb un Rubén Català que cada dia aprén coses noves i que és quasi ingovernable en la lluita pel baló aeri.
Loren per la banda dreta i Izan per l’esquerra no trobaven el carril obert i, per això, la pilotada i avant ha sigut la ferramenta de faena més utilitzada fins que l’Alcoyano ha vist porta en una jugada ben trenada de Loren que ha acabat amb el tir semiacrobàtic de Sole passant per l'assistència d'iniesta.
Un golàs que poden veure al nostre INSTAGRAM.
Amb l’1-0, El Collao ha respirat, però l’equip ha fet una marxa arrere i ha incomodat l’afició. El Girona pressionava i s’imposava en quasi tots els rebutjos, però Fran Alcoy hui ha estat hàbil i ha fet canvis molt oportuns.
De Pedro, Soler i Steven li han donat alegria i tensió —a banda d’oxigen— a l’atac alcoianista, que ha fet un pas endavant claríssim.
De Pedro ha tingut un mà a mà amb el porter vençut que ha tirat creuat, a mig metre del pal dret. Increïble. Per sort, ha arribat el segon, el de la sentència. Era el segon còrner seguit, i el primer l’havia tret el porter de miracle.
En aquesta ocasió, Lado trau, Fran Moreno remata de manera inapel·lable i, entre el porter i el pal alt, la pilota ix rebutjada. Però allí estava Soler, que la conduïa dins de la xarxa. Gol i hemorràgia de plaer a El Collao.
Dos gols, la primera vegada des d’alevins, deia el bo de Soler a l’entrada dels vestidors una vegada acabat un partit molt xulo, molt del Collao, i que reconcilia totalment el públic amb l’equip. Encara no sabem què va passar després del partit del Reus, però l’Alcoyano no para.
Per cert, ara Fran Alcoy ja és bo i ningú no se’n recorda d’ell.
Que fotut és el futbol.
El 2-0.
