Notícies

Una primavera como la de este año desanima a cualquiera, así es que este fin de semana decidimos poner tierra de por medio, literalmente, y escaparnos al otro lado de los Alpes. Con solo tres días y pocas ganas de quemar gasolina, nos plantamos en la región de Trentino-Tirol del Sur ­?en italiano conocida como […]

Segons un estudi de la prestigiosa University of Falsester-Grimsby, publicat a la revista Anuals of Human's Foolishness, els pocs espanyols que encara  justifiquen les mesures del PP es poden englobar dins d'aquests tres tipus:1. El meoercadono (o ceoespeculador): l'individu tipus d'aquest grup acaba de regularitzar uns quants milions que tenia amagats, amb els quals (i amb la signatura d'uns quants dels seus treballadors)  ha muntat una SICAV amb la què pràcticament no cotitza a hisenda. A més, mitjançant la reforma laboral ha aconseguit desfer-se dels treballadors que més cobraven i del control dels sindicats. Els treballadors que té ara, són -com diu habitualment- "com els xinesos" (muts, submisos, sense horaris, sense vacances, sense festes, sense baixes, barats...). Està, òbviament, encantat amb les mesures del PP. Ara el seu objectiu és tenir també, per llei, potestat sobre l'entrecama de les filles adolescents dels seus esclaus.El número d'aquests individus es manté prou estable al llarg del temps.2. El errequeerre: va votar al PP les darreres eleccions. Des d'aleshores, li han rebaixat el sou, li han pujat els impostos, li han llevat la paga de Nadal, li han pujat el butà i la llum, li han retirat la beca del seu fill menut, han acomiadat al seu major (que ha tornat a casa amb la seua parella prenyada perquè li han llevat el pis), li han llevat l'ajuda a la seua dona que cuida el sogre amb alzheimer, també li cobren els medicaments del sogre, sap que tindrà problemes per tal de cobrar la jubilació... però continua justificant les mesures perquè el seu orgull el fa pensar que si rectifica la gent pensarà que és tonto i li han pres el pel. I certament li l'han pres.Els individus d'aquest grup van disminuint ja que el cabreig i la fam fan que acaben engolint-se el seu orgull.3. El gos-lobo (de lobotomitzat): el gos-lobo, fa uns anys es va afiliar al PP ja que així pensava que agradaria més al seu patró (un meoercadono qualsevol), al qual idolatra. I l'idolatra encara que fa uns mesos (i emparant-se en la reforma laboral) el va tirar al carrer amb quatre perres d'indemnització. Des d'aleshores, les coses no han millorat: tenint com té una qualificació pràcticament nul·la, amb uns estudis que difícilment li donen per entendre el que llig i amb una personalitat més pròpia d'un golden retriever, difícilment trobarà cap treball ni a casa ni a l'estranger. El PP li ha donat la baixa per falta de pagament, encara que continua anant a la seu local per tal d'agranar el portal, i la seua parella (si n'ha aconseguit cap) l'ha tirat de casa per manso. L'escassa prestació s'acaba i no li correspondrà cap subsidi donades les noves mesures del PP. De totes formes, resulta sorprenent la capacitat d'aquests  individus de memoritzar i repetir en qualsevol lloc i moment tant les consignes de FAES com els absurds eufemismes de Montoro i De Guindo,  sense comprendre res del què està dient. Açò últim junt amb el estrany convenciment de què amb tot el que els passa, estan millorant la seua vida, ha fet que aquesta universitat haja realitzat uns estudis antropològics que han determinat que es trobem davant d'una espècie homínida no catalogada abans, que possiblement estiga relacionada directament amb el famós "eslabó perdut".Els individus d'aquest tipus, estan en franca disminució ja que solen ser víctimes dels caps rapats (un subgrup del gos-lobo anomenat gos-lobo-lobo -també de lobotomitzat-) que cacen "sense sostres". Els pocs que sobreviuen, entren dins d'una dinàmica autofàgica en la què es consumeixen a d'ells mateix, per la qual cosa cada vegada en queden menys.

 Carles Pastor es llança a l?aventura del micromecenatge per donar forma i veu al seu quart disc, Dies de ràdio, després de Travellers (2006), La noia del nord (2009) i Els ulls de Bob(2011). En paraules del propi Cales Pastor, veient el moment que travessa la cultura en general i especialment la nostra, el micromecenatge es una opció molt vàlida donat que tots eixim guanyant. Serà aquest un disc d?autor, narratiu i d?estil pop, que s?aproparà en ocasions al blues i la música celta, mullat per l?onatge del mediterrani, amb influències britàniques i americanes dels (clàssics) autors pioners, que acompanyen sempre a aquest cantant. Deu cançons amb lletres del propi Carles Pastor i dels poetes Francesc Mompó, Alba Àlvarez, Manel Alonso, Vicent Nàcher i Miriam S. Moreiras. Dies de ràdio  encara està als llimbs dels discs no gravats, però amb el suport de tots nosaltres, que estimem la música de qualitat en la nostra llengua, aviat descendirà a la terra per omplir les nostres llars de bons moments. De fet, per segon any consecutiu, Carles Pastor ha estat finalista en el Certament Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol 2012 (premi que s?atorga a la millor cançó amb música original basada en un poema en llengua catalana) amb el tema Vaig plegar, amb lletra del poeta Francesc Mompó, que formarà part d?aquest disc. Aprofitant que encara queden uns dies per a fer aportacions a aquest projecte força actractiu, li hem fet algunes preguntes a Carles Pastor perquè ens parle de Dies de ràdio i ens desvele alguns secrets d?aquest treball.   1. Carles Pastor, tres discos a l?esquena i un quart en camí, Dies de ràdio. Déu n?hi do! Digues, com definiries el teu estil com a cantant i músic? Tornem al Carles Pastor narratiu i pop d?autor. La meitat del disc, de fet, el podríem definir així, l'altra meitat s?apropa més al blues, la música celta, amb un toc mediterrani i, com sempre, estaran presents les meues influències britàniques i americanes dels (clàssics) autors pioners.2. Ja han passat set anys des del teu primer disc, ens podries parlar una mica de la teva evolució com a músic des de Travellers (2006) fins a Dies de ràdio?Cada vegada busque més tenir el control d?allò que faig. En Travellers era més innocent però va ser un bon començament; La noia del nord va ser el meu primer treball en valencià, amb ell  vaig evolucionar les lletres i vaig descobrir la riquesa de la nostra llengua i la sonoritat exacta per a mi, a banda de un grapat de cançons encara que en la seua majoria gravades en directe, per a mi musicalment va ser un pas molt gran i és un disc al que tinc molta estima. Amb Els ulls de Bob em vaig endinsar en el gran repte de musicar onze poetes i poetesses valencians. No és fàcil fer un treball que tinga continuïtat.3. Parla?ns un poc d?aquest nou projecte que tens entre mans Dies de ràdio i explica?ns el perquè d?aquest títol tan suggeridor? Dies de ràdio és la recopilació de tota la meua obra, començant per la innocència de Travellers, passant pel desenvolupament musical de La noia del nord, fins arribar a la poesia d?Els ulls de Bob. Tota eixa experiència es barreja en Dies de ràdio. D?alguna manera el títol parla un poc de tornar a la infantesa, dels sentiments més primitius, de la soledat que queda a l'altre costat de l'espill que som nosaltres mateixos. El títol l?he agafat de la gran pel·lícula de Woody Allen. Després de ser pare he tornat a reviure moments i a recordar les coses que ens fan ser com som, he tornat a escoltar la ràdio, cosa que no feia des de fa molt de temps. La ràdio, d?alguna manera, simbolitza les primeres sensacions de tot.4. En el teu anterior treball Els ulls de Bob musicaves 11 poetes actuals valencians, una mena d?antologia poética musicada. En Dies de ràdio parles de barrejar composicions pròpies i d?altres poetes. Quins són aquests poetes i què t?ha motivat a pensar concretament en ells?Els poetes son: Francesc Mompó, Alba Àlvarez, Vicent Nàcher, Manel Alonso i Miriam S. Moreiras. Amb Mompó i Alonso ja vaig treballar en Els ulls de Bob i he de dir que tinc una afinitat especial. Nàcher és un poeta narratiu que m'interessa molt, Àlvarez és una jove poetessa que amb el seu primer llibre em va sorprendre i Moreiras és una poeta galega excepcional.Ells tornen a ser la meua veu, trie els poetes perquè diuen en els seus poemes allò que jo també pense i que m'agradaria escriure, sentiments que compartim o imatges que em traslladen a records interiors que jo pensava que havia perdut. En definitiva, els poetes per a mi són la veu que et diu: ?no estàs sol?.5. Com ha estat el procés per escollir els poemes?Molt complicat com sempre. En aquest treball només son 5 els poetes però podria fer un disc de 25. És una  llàstima perquè tinc un bon grapat de llibres a casa esperant-me, poetes com Pere Bessó, Vicent Penya, Àngels Gregori, Josep Piera i molts altres potser no tan coneguts, a banda de tornar a treballar amb poetes com Berna Blanch, Ramon Guillem, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner... Podríem estar parlant de poesia que m'agrada i no pararíem en una bona estona. Al final has de triar i és cert que em deixe portar un poc per les circumstàncies de casualitat a l'hora d'escollir i per com sonen les paraules cantades al piano o a la guitarra. 6. Ja estan compostes totes les cançons de Dies de ràdio?Si, Dies de ràdio està acabat. Vull dir, compostes totes les cançons amb guitarra, piano i arranjaments bàsics que desprès, òbviament, caldrà treballar a l'estudi. 7. Com definiries l?estil musical d?aquest darrer treball?Jo crec que torna a ser un disc d'autor (però no de cantautor), sempre m'agrada vestir les cançons de la manera que sé, m'agrada experimentar però fins a cert punt, preferesc fer el que crec que sé fer, ben fet que no llançar-me a territoris que no domine, tinc en cmpte sempre que les cançons que faig funcionaran amb una guitarra i veu a l'escenari. Pots dir-me conservador en aquest aspecte però de moment continue amb l'estil que em trobe mes a gust. De vegades quan trobe una melodia i m'agrada com sona no li done massa voltes i sí que busque una continuïtat en la cançó, d?alguna manera les cançons marxen com un tren o un cotxe en la carretera contemplant el paisatge. Això sí, en Dies de ràdio he fet 3 o 4 cançons que comencen a experimentar nous camins, com la música celta o un pop més anglès dels 90 i amb el toc blues i mediterrani que sempre m'acompanyen. 8. En Els ulls de Bob trobàvem ecos d?Antonio Vega o Van Morrison. I en aquest, hi ha batecs d?algun clàssic?Jo escolte molt de blues per treballar la veu, sobretot blues dels anys 50,60 i cantat per dones com Bessie Smith, Billie Holiday, Carmen McRAE, o Ella Fitzgerald, entre d?altres. M'agraden molt músics com Mike Scott o George Harrison, però quan estic component tracte de trobar un estil que siga el més personal possible,.9. Finalista dos anys consecutius en els Premis Premi Miquel Martí i Pol, a la millor musicació de poema en català de l'any, amb A Mercè del temps (2011) i Vaig plegar (2012), tots dos del poeta Francesc Mompó. Què ha significat per a tu aquestes mencions?Es curiós que et telefonen i et diguen que a Lluís Llach li ha agradat molt una cançó teua. Realment és molt gratificant. Formar part durant dos anys consecutius del CD-llibre TERRA I CULTURA és un plaer, i compartir CD amb gent com Silvia Pérez Cruz, Miquel Gil o Roger Mas, encara ho fa més gran. De tot això Mompó en té gran part de mèrit.10. Qui seran els teus companys de viatge en aquest nou disc?Dies de ràdio és un recull de temps, com et comentava abans, per això he volgut treballar amb músics que m'han acompanyat durant aquests 7 anys. En primer lloc Pau Cháfer al piano i hammond amb qui ja vaig treballar al disc Travellers i que és una joia de músic; Silvia Martí, a la bateria; Zábalo Borràs, al saxo; i la veu de Mari Bautista, companys de La noia del nord; Juanjo Blanco al llaüt i arxillaüt, company incansable; Jordi silvestre, violinista jove però molt preparat que ha estat rodant amb mi l'últim any Els ulls de Bob; i Borja Penalba, al baix i acordió com a novetat per a mi, un músic sobradament reconegut pels seus treballs. És a dir, un luxe de banda per a fer feliç a qualsevol.11. Encara no està gravat el disc, però ja teniu la portada. Qui és l?il·lustrador?Federico Fernández és un artista de Vigues que treballa sobretot literatura infantil, té gran part de la seua obra publicada en les editorials Galaxia I Kalandraka i a més va ser Premi Nacional d'Il·lustració l'any 2002 per l'obra  ¿Onde perdeu lúa a risa? És un luxe poder comptar amb ell.12. Per què t?has decidit per la plataforma de micromecentage VERKAMI per a llençar el teu pròxim treball? Què passaria si no assolires la quantia que t?has proposat?M'agradaria fer un disc contundent, amb un grapat de músics on cadascú aporta la seua professionalitat i el seu sentiment. M'he envoltat d'una gran banda, d'un fantàstic il·lustrador, de l?estudi XALOC que és com si fora ma casa amb Juanjo Blanco al capdavant. Tinc pensat un disseny per al disc senzill però molt, molt xulo (tipus vinil), de merchandising amb samarretes, il·lustracions originals, xapes... i tot això només ho puc fer amb una plataforma com VERKAMI, que et permet reunir els diners i treballar amb tota la llibertat del món.Si no assolírem el pressupost necessari ?i  sóc conscient que és molt complicat arribar-hi?, en arribar eixe moment li pegarem voltes a la història, evidentment no podré fer el treball de la manera que tenia al cap, però moltes vegades les portes es tanquen per obrir-ne d'altres. El fracàs no forma part del meu llenguatge musical, estic fent música des que tenia 16 anys, ara en tinc 37, si estiguera ací de passada no haguera estat mitja vida darrere dels acords. La música és per a mi un lloc on em trobe dins del món.  Descripció projecte VERKAMI: http://www.verkami.com/projects/5047 Publicat en el DGS16 de maig de 2013

Juan Antonio Candela, alcalde de Castalla tras la moción de censura del 22 de mayo, ya tiene configurado el nuevo Gobierno municipal. En el reparto de delegaciones del Ejecutivo castallense, publicado en la página web del Ayuntamiento, destaca que Juan Antonio Rico, de UCiD, asume las áreas de Planificación, gestión urbanísitica, infraestructuras y caminos, obras y reformas, mientras que Wenceslao Garcimatín, del PP, se queda con Hacienda, deportes, mantenimiento urbano, parques y jardines y participación.REPARTO DE DELEGACIONESSite Feed

El juez Castro continúa con su molesta tendencia a perseguir a gente de la jet, individuos de la clase dirigente que, dada su alta condición, deberían ser por naturaleza impunes. ¿Qué hace Castro preocupándose tanto por los 3,5 millones de ? tirados a la basura por Rita Barberá y Camps a mayor gloria de la [...]

Han passat 75 anys des que els avions i els aviadors que Mussolini deixà a Franco escrigueren amb sang un dels episodis més negres de la Guerra Civil espanyola: el bombardeig del mercat d’Alacant. Era dimecres, 25 de maig, 1938. Cap al migdia, gent de la ciutat i de les poblacions veïnes feia la plaça [...]

Ayer estuve hablando con Raúl. De cigarros y otras cosas. Tres encuentros y medio tuvo con Fidel, mucho tiempo atrás. La primera vez no se trató sino de una aproximación. Raúl, un adolescente cuyo reloj biológico funcionaba con asombroso adelanto, había sido enviado a Louisiana por su padre a finales de 1956, con el único […]

  Un poble, una música Al voltant dels inicis de la banda de música de PenàguilaErnest Llorens        Segons la tradició oral a Penàguila ja existia una banda de música a mitjans del segle XIX. Llàstima que fins ara no s'haja pogut trobar suport documental que acredite amb exactitut data de la seua fundació.?Penáguila. Sociedad Musical Cultural. Esta Sociedad fue creada, según referencias de personas ancianas, entre los años 1860 y 1870. Desde su creación ha tenido períodos variables en cuanto al número de músicos, pero nunca ha desaparecido, gracias a la tradición musical que ha pasado de generación en generación y de padres a hijos.?   (1) La vila de Penàguila a l?any 1849 :?Penáguila . v. con ayunt. de la prov. de Alicante (6 leg. ), part. jud. de Concentaina (2), aud. terr., c. g. y dióc. de Valencia (15). Sit. en las vertientes de la sierra de Aitana; su clima es vario y bastante frío, y de los vientos cardinales solo el O. es seco y templado ; los del .N., E. y S se cargan de humedad y producen lluvias y nieves abundantes : en general se goza de completa salud, predominando el temperamento sanguíneo. Tiene 200 CASAS, que forman cuerpo de pobl., las cuales son espaciosas y la mayor parte de 2 pisos, con algunas calles de una regular anchura Hav un pequeño cast., obra de romanos, célebre porqué de él partió el caudillo Alasarac ó Alzadrach á la toma de Alcoy; casa de ayunt. y cárcel, escuela de niños á la que concurren 40, dotada con 2.000 rs,; otra de niñas con 30 de asistencia y 4.000 rs. de dotación; igl. parr. (Ntra. Sra. de la Asunción), de segundo ascenso, servida par un cura de provisión ordinaria , un vicario y 5 beneficiados; 2 ermitas del común, bajo la advocación de San Roque y de los Stos, Médicos San Cosme y San Damián, 42 de particulares en sus propias haciendas, y un cementerio capaz y ventilado. (?) Confina el TÉRM. por N. con los de Gorga v Benilloba, (3/4 de leg.); E. Alcoy y Benifallim (2) S. Torremanzanas (id.), y O. Alcolecha. En su radio se encuentran 420 masías, varios montes con yerbas de pasto y medicinales y sobre 60 fuentes, una de las cuales es sulfurosa,(?) El Correo se recibe de la adm. de Concentaina por balijero tres veces á la semana. Prod.: trigo, cebada, maiz, aceite, vino , frutas, legumbres y hortalizas, mantiene ganado lanar y cabrío, y hay caza de perdices: conejos y liebres. Ind.: la agrícola, 3 fab. de mantas morellanas, un batán y 6 molinos harineros. El Comercio se reduce á la esportación del vino, trigo, aceite y mantas, importándose pescados, viandas, arroz y géneros de vestir.   Pobl.: 305 vec.1.280 alm. Cap. Prod.: 3.736,500 rs. IMP.: 176,084. CONTR.: 32,974.?    (2)La primera referència cronològica concreta, coneguda fins al moment, de l?existencia de la banda de música de Penàguila ens la proporciona l'hemeroteca alcoiana : ?El día 9 de Mayo próximo se celebrarán en Torremanzanas fiestas á San Gregorio. Ha sido contratada para tomar parte en las mismas, la música de Benilloba.  El mismo día y en honor de igual Santo habrá fiestas en Benasau. Probablemente serán amenizadas por la música de Penáguila.?  (3)   A Benasau, a un tret de pedra, per aquells anys ja s'havien quedat sense banda de música i contractaven a la de Penàguila perquè amenitzara les seues festes, a la que es desplaçaven els músics a peu, seguint el carro que els portava els instruments. La llavors desapareguda música de la veïna població havia estat una singular formació musical de la què ens parla Joaquín Martí Gadea en una curiosa edició dels anys 1906-1907:?Allá p?els anys 1848 encara quedaven en eixe poblet de la provincia d?Alacant, distrit de Cocentayna, restos de la música del mateix, reduida a cinch o sis ahuelos, que no sabien tocar més qu?el Jimo Nyènyè y el Jipirrim; pero lo més jocant no encara era això, sinós la varietat de vestits que portaven; puix uns anaven en çaragüells blanchs, en cama crua y en cascarra, atres en çaragüells estrets de mahonet, alforrats y en mocador al cap, y uns quants no més en jaca, sombrero d?estquen, y ú o dos encara en muntereta; de manera qu?era la música de la bulla, y pera que formara contrast y ríures pròu, diu que tots los anys la llogaven en Alcoy pera les festes de Sen Jordi. Moltes d?estes còses no teníen res de particular en aquell temps, perque la gent era encara pòu plana y sencilla, y cabalment per això fem nosatros colació y memòria d?elles, a fi que no s?olviden del tot, gojant de recordarles y cantarlos así una cansó: Música ?el Jipirrím y de Jimo Nyényé díen á la qu?ahí en Benasáu sóls de vórela se ríen.Pero ells tots més serios que uns cocòts y satisfets á més no poder, perque segurament estaven persuadits de qu?el que non sap més en sa mare es gita y no peca, y teníen rahó.?  (4)Segurament la creació de la banda,com en gairebé tots els pobles menuts del país, estaguera promoguda per l?organista de l'església o per alguna persona notable de la localitat, que en aquesta època, com bé se sap, acostumaven a dedicar el temps lliure, que en tenien molt doncs de feina en feien ben poca, a gaudir dels beneficis de les seues finques, procurar ser alcaldes o diputats, protegir al clergat, afavorir als pobres, als criats fidels i crear bandes de música. I si parlem de famílies riques i poderoses de la Penàguila d?aquell moment, hem de fer  especial  referència  a  la  del  conegut  latifundista  Joaquín Rico i  Soler (1816-1892) d'origen aristòcrata, descendent de Castalla  i nebot nét del que fos bisbe de Terol,  Félix Rico, en les últimesdècades del segle XVIII.Joaquín Rico i Soler, conegut popularment a les nostres comarques com ?Don Chochim de Penàguila?,tenia uns oncles sacerdots,germans del seu pare,que sota la seua fe cristiana i caritativa, atenien tots els pobres i necessitats a la Casa Gran, sota el rètol: ?Posada para todo transeunte?.Membre d'una família d?arrels molt catòliques, va estudiar al ?Colegio de Nobles? de València, fundat per Sant Ignasi de Loyola, on eren educats  els fills dels nobles mitjançant els sabers de l'època, aprenent ?danza a la española?, música, muntar a cavall i fins i tot el més perfecte ús de les armes, propi dels cavallers de l'època. Després va cursar la carrera de Dret. (5)Personatge de més que considerable fortuna i patrimoni, del que diu la premsa del moment va sofrir un espectacular intent de segrest amb la seua família, per una partida de roders a l?any 1885.?Ha sido preso en la feria de Callosa de Ensarriá el presunto capitán o jefe de la partida de criminales que intentó en Penáguila el secuestro de los señores Rico y Valor, de que hemos dado noticias detalladas. Es un tal Espí, joven de buena familia de Polop y de aspecto y maneras distinguidas, pero de instintos poco santos, que ya es licenciado en presidio donde cumplió condena por varias fechorías. El criminal ha ingresado en la cárcel de Concentaina, después de haber sido reconocido por algunas personas que lo vieron al frente de la cuadrilla de bandoleros. Esta no tuvo nunca, ni remotamente, carácter alguno político, como pretendió hacer creer algún periódico estos días.? (6).?En la provincia de Alicante siguen las prisiones de complicados en el secuestro del propietario de Penáguila, Sr.Rico; pero aunque se cree ya puesta a disposición de la autoridad la inmensa mayoría de aquella extensa cuadrilla, faltan algunos indivíduos, que, según indican, han marchado al África francesa huyendo de la Guardia Civil. Entre éstos figuran Antonio Llopis (a) Roch, José Escribá (a) Rochet y su hermano Vicente? (7)?Merced a las activas diligencias practicadas por el sargento segundo del puesto de Callosa de Ensarriá Francisco Mall Orozco, y guardias Juan Masiá, Félix Estellés, José Bernabeu y Juan Más, en unión del cabo segundo Leandro Nieto y guardia Antonio Jordá, del de Benimantell, han sido presos Fernando Doménech (a) Chirrino y Antonio Sellés (a) Choles, presuntos cómplices del robo y secuestro de que fue víctima D.Joaquín Rico de Penáguila.? (8)De la butxaca de  ?Don Chochim? van sortir els diners per a la construcció de l?original i romàntic Jardí de Sants, i altres beneficis per al poble.  Va casar dues vegades, emparentant amb altres acabalades famílies, però va morir sense descendència.No és d'estranyar, doncs, que per la seua iniciativa i subvenció es creara, també, la banda de música del poble. Malgrat la mancança d?informació pel  que fa als seus primer músics i directors, algunes publicaciones ens parlen del contestà Manuel Ferrando González com fundador de la banda. ?Ferrando González, Manuel. Cocentaina (Alicante), 18-I-1841; Ontinyent (Valencia), 1908. Compositor, organista y pedagogo. Es probable que recibiera sus primeras orientaciones musicales de Vicente Crevea Pérez. Dirigió un teatro en Barcelona. Durante su juventud fundó y dirigió varias bandas de música como las de Penáguila y la de Denia. Ejerció como organista en esta población y más tarde en la iglesia de San Lorenzo de Valencia, donde permaneció hasta 1902. En esta fecha, al morir su segunda esposa, se retiró al colegio franciscano de la Concepción de Ontinyent. (?)?   DÍAZ GÓMEZ, Rafael  (9) Manuel Ferrando, frare tardà, va ser autor preferentment de música religiosa, havent-se perdut pràcticament tot el seu repertori original a la guerra civil (1936-1939). En la seua joventut va compondre el pasdoble El moro guerrero, del que es diu, malgrat sense precisió documental, estar datat a meitat de la dècada de 1860 o a principis de la següent. Del web de la Federació Junta Festes de Moros i Cristians de Cocentaina  (http://www.jfcocentaina.com)  afegim més informació, il.lustrada amb una fotografia del músic contestà :"(...) De la destreza que desplegó con este instrumento (es refereix a l'orgue) y de sus cualidades como improvisador nos da constancia su brillante pléyade de discípulos. Por tanto, no es de extrañar que la mayor parte de su producción sea música religiosa, A su primera etapa pertenece la singular composición festera escrita expresamente para las fiestas de Moros y Cristianos de Cocentaina, ?El Moro Guerrero", el pasodoble festero más antiguo del que tenemos constancia actualmente. Su música, llena de pasajes brillantes y dramáticos, es casi operística. El pasodoble, fiel reflejo del ambiente del que surgió, puede ayudarnos a conocer el gusto de las clases populares de mediados del siglo XIX frente a este tipo de festejos públicos. Si bien el guion manuscrito original, donado por Joaquín Sansalvador Moltó al Museu Fester, carece de datación, es evidente que fue escrito durante su primera etapa en la que vivió apasionadamente el ambiente de las bandas de música. Por el tipo de escritura y cotejando la instrumentación original se deduce que fue escrito a mediados de la década de los años sesenta o muy a principios de los setenta. Quizás sea este uno de los pasodobles más antiguos y con más solera de los que conservamos actualmente en todo el ámbito territorial valenciano y muy posiblemente el más viejo de los escritos para las fiestas de toda esta comarca. "                                                    Manuel Ferrando González 1841-1908  (10) El mestre Ferrando va morir el 3 d?abril de 1908 als seixanta-vuit anys al convent dels frares fransciscans d?Ontinyent.?Acta de defunción de D.Manuel Ferrando González.El día 3 de abril del año 1908, falleció en este convento de Onteniente, a los 68 años de edad, D.Manuel Ferrando González, natural de Concentaina, hijo legítimo de D.Manuel y Dª.Ramona. Casó primero con Dª.Milagro Ruesques; y luego, muerta ésta, con Dª.Elisa Reig Esteve.  Viudo por segunda vez y colocados debidamente los dos hijos que le quedaban, pudo realizar los vehementes deseos que ya mucho tiempo alimentaba, de morir como terciario franciscano entre sus hermanos de la primera orden. Refugiado, pues, en este convento, aquí pasó los últimos ocho años de su vida atendido y considerado de toda la Comunidad.En medio de sus rarezas y genialidades, tenía un fondo de piedad que edificaba a cuantos le trataban.Desempeñó el cargo de profesor de música del Colegio.En su juventud fue maestro de varias bandas de música y director de orquesta en un teatro de Barcelona. Posteriormente organista de Denia y por fin de la Parroquia de San Lorenzo de Valencia, cargo que había desempeñado ya al principio de su carrera y último que tuvo en propiedad y que renunció para venir a este convento.Deja muchas composiciones, que resplandecen todas ellas por lo atildado y correcto de su construcción artística y por su unción religiosa, mereciendo especial mención la Misa de Difuntos y los motetes de Semana Santa.En su muerte edificó a todos por su fervor en pedir y recibir los últimos sacramentos y por su conformidad en la voluntad de Dios.Yace sepultado en el cementerio de esta ciudad de Onteniente.(Es copia exacta del original. Archivo del Colegio de Onteniente)?  (11)Passen els anys i dirigeix la música de la vila el celebrat músic alcoià José Jordá Valor. (?)Ha dirigido la corporación ?La Primitiva? en dos ocasiones, así como también la banda de Penáguila que fundada por D.Manuel Ferrando ha seguido después las inspiraciones del maestro Jordá. (?)  (12)Una important aportació d?Ernesto Valor :?Jordá Valor, José (1839-1918)  (?) Dirigió la banda ?Primitiva? en los años 1890/1895, y la de Penáguila (Alicante), fundada que fue por el contestano Manuel Ferrando y que siguió las directrices de José Jorda, pueblo éste en que vivio su hija Pepita, organista de la parroquia de la citada villa y celosa guardadora de los recuerdos que en aquel pueblo dejara su padre.? (?)  (13)De la relació de José Jordá amb Penàguila són fruit una Marcha a la Virgen  del Patrocinio i una Misa Solemne a 3 voces,  datada a l'any 1911, transcrita pel també  músic alcoià Antonio Pérez Verdú (1875-1932), director de la Primitiva d?Alcoi i autor a l?any 1907 d?A  ben Amet, reconeguda com la primera marxa mora Tot apunta que la missa esmentada va estar un encàrrec de la família de Joaquín Rico, per  a ser interpretada en les celebracions religioses patronals.El mestre Jordá va ser constant protector de la banda de música fins a la seua mort, que li va arribar, de sobte, el 16 de juliol de 1918, assegut a l'òrgue de la parròquia de Santa María d'Alcoi en una funció religiosa.El seu soterrament a Alcoi va constituir un acte multitudinari de sentiment i reconeixement popular :?El maestro Jordá? (?) Al acto del entierro, celebrado el mencionado día por la tarde, se asoció toda la ciudad, asistiendo también, de uniforme, las corporaciones ?Primitiva?, Nueva del Iris?, ?Lírica Moderna? y además la música de Penáguila, que vino expresamente a rendir un último tributo al finado, que fué su constante protector. (?)  (14)Fins a aquí uns comentaris sense pretensions al voltant de la primera etapa de la vida de la banda de música de Penáguila, especialmente pel que fa a dos dels seus músics históricamente més significatius, els mestres Ferrando i Jordà.Banda de música d'un poble, que malgrat inconvenientes de tot tipus, minvats recursos i suports, gràcies a l'esforç, dedicació i "amor a l'art", mai millor dit, dels seus músics, ha aconseguit mantenir-se ininterrompudament en el temps, sobrevivint a penúries econòmiques, governants incompetents, guerres civils, dictadures? Enhorabona a la Societat Musical de Penàguila per la seua ja més que centenària vida i gràcies per la seua música. I per a concloure, un comentari personal : ?m'agrada molt que la banda  de Penàguila estiga present als carrers i places del meu poble, any rere any, a les festes de moros i cristians. Serà perquè els meus avis eren de Penàguila? Pot ser.? Endavant i que no pare la música.                                                                                                                                                                                                                        (1) RUIZ MONRABAL, Vicente : Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, tomo  I,  p. 369, València, 1993. (2) MADOZ, Pascual : Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de  ultramar,Tomo XII, pp. 766-767, Madrid, 1849. Biblioteca Nacional d?Espanya. (3) EL SERPIS, diario de la tarde, Alcoi, dijous 29 d?abril de 1886. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi.(4) MARTÍ GADEA, Joaquín: Tipos, modismos y coses rares y curioses de la terra del ge,  III vol.,València, 1906-1907.  (5) BROTONS, Quique : El Jardín de Santos y sus creadores : Don Joaquín Rico y Soler,  www.alicantevivo.org, 2007. (6) EL LIBERAL, Madrid, diumenge 13 de desembre de 1885. Hemeroteca Digital Biblioteca Nacional d?Espanya.(7) Ibidem, dilluns 11 de gener de 1886.(8) DIARIO OFICIAL DE AVISOS DE MADRID, divendres 5 de març de 1886. Hemeroteca Digital Biblioteca      Nacional d?Espanya. (9)  Diccionario de la Música Valenciana, Tomo I, p.346, Madrid 2006(10) FEDERACIÓ JUNTA FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA. http://www.jfcocentaina.com (11) FULLANA MIRA, Luís R.P. O.F.M., Historia de la villa y condado de Concentaina, pp. 464-465, Alcoi, 1929 (12) AVANTE, revista quincenal literaria, (Número extraordinari, amb motiu de l'homenatge póstum al  mestre Jordà), Alcoi, 23 de desembre de 1918. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi. (13) VALOR CALATAYUD, Ernesto : Diccionario Alcoyano de Música y Músicos, p.170, Alcoi, 1998.  (14) LA LEALTAD, órgano del partido Conservador de este distrito , Alcoi, dijous 18 de juliol de 1918. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi.

Foto: El País Dimarts 23 d?abril el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València es vestia de gala per celebrar la seva 2ª edició de Sant Jordi. Un dia on es retia homenatge al llibre, a la rosa i al sant, sí, però també un dia de celebracions poètiques, ja que aquest any és el centenari del naixement dels escriptors Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joana Raspall, Joan Teixidor i Marià Villangómez. Un dia, en el 20 aniversari de la seva mort, on es retia merescut homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, el poeta més gran en llengua catalana que ha donat el País Valencià des del segle XV, l?època daurada d?Ausiàs March i Roís de Corella. No faltaren ni les roses, ni els llibres, ni els autors; tampoc la música, ni els homenatges, ni les reivindicacions en aquesta festa que tenia com a mestra de cerimònies la periodista Reis Juan i que era retransmesa en directe a través de la web 9exili.com, la ràdio i la televisió que els treballadors afectats per l?ERO de RTVV han posat en marxa. Per què la nostra ?nostra?, millor dir seva?  televisió pública, és evident, no està per aquestes coses de la cultura, ni per un poble que puga tenir idees pròpies. De fet, la reivindicació dels mitjans de comunicació en català al País Valencià fou altre dels eixos vertebradors de l?acte, així com la solidaritat amb la vaga de Catalunya Ràdio per les retallades. Com és de perillós que un territori es veja privat dels mitjans de comunicació en llengua pròpia!Gemma Pasqual, vice-presidenta del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), una de les organitzadores de l?acte explicava la voluntat d'arrelar una tradició que té més seguiment a València del que es pugui conèixer, perquè entre d?altres coses Sant Jordi va ser patró de València i molta gent celebra la Diada amb llibres i roses, malgrat la mancança del suport institucional. El Sant Jordi d?enguany estava organitzat per Acció Cultural del País Valencià, l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana i l?Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb la col·laboració de l?Associació d?Editors del País Valencià, el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València el PEN català, la llibreria 3i4 i La Casa de les Flors.  Una cinquantena d'escriptors, per ordre alfabètic de cognoms, anaren llegint fragments de la seva obra: petits tasts de novel·les, contes, poesies, teatre... que deixava clar el bon estat de la literatura catalana feta al País Valencià. Francesc Anyó, Francesc Aledon, Josep Antoni Alfonso, Xavier Aliaga, Joaquina Barba, Pere Bessó, Teresa Broseta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Carles Cano, Rafel Castelló, Mercè Climent, Vicent Coll, Francesc Collado, Carles Cortés, Vicent Cortés, Isidre Crespo, Joan Carles Girbés, Ramon Guillem, Rafa Gomar, Tomàs Llopis, Rubén Luzón, Begonya Mezquita, Carme Miquel, Manuel Molins, Jesús Molla, Francesc Mompó, Anna Moner, Enric Monforte i Casañ, Octavi Monsonís, Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Joan Navarro, Gemma Pasqual, Vicent Penya, Begonya Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Manel Rodríguez Castelló, Rosa Roig, Antoni Rubio, M. Carmen Sàez, Vicent Salvador, Encarna Sant Celoni, Xavi Sarrià, Jordi Sebastià, Núria Sendra, Ferran Suay, Josep Usó, Rafa Xambó i algun més que s?hi afegí a darrera hora a aquesta gran festa, a manera de jam session. Fins i tot, des de l?Alguer, el poeta de Borriana establert a l?illa italiana que parla català, feia la seva aportació.  L?acte el tancava l?actuació del cantant Miquel Gil que, entre d?altres cançons, interpretà la 'Rosa de paper', on versiona un dels poemes emblemàtics d?Estellés, mentre la filla del poeta, Carmina Estellés, als seus peus, feia una autèntica rosa de paper, amb dits experts, però segurament balbs per tanta emoció. I és que les roses blanques, fetes de paper de diari, també tingueren el seu protagonisme, ja que estaven repartides per totes les taules del rebedor que tan gran festa acollia.   Publicat en el DGS25 abril de 2013

Dos són els tallers que el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla està preparant per al dissabte 15 de juny de 2013 amb motiu de la nova edició de l?activitat Sigues arqueòleg per un dia. Aquesta proposta, GRATUÏTA, està adreçada a xiquets i xiquetes d?entre 4 i 9 anys.El primer taller, amb el títol Artistes en la Prehistòria, es desenvoluparà de 18:00 a 19:00 hores. En ell, tots els participants tindran l?oportunitat de realitzar un motiu d?art rupestre sobre suro i, després, penjar-lo als murs d?una cova feta de paper.El segon dels tallers se centrarà en el Mosaic Romà i es portarà a terme de 19:15 a 20:15 hores. Els assistents a aquesta activitat podran fer el seu propi mosaic a partir de reproduccions i fitxes explicatives de models representatius.Si esteu interessats/des en apuntar als vostres fills a alguna d'aquestes propostes, heu de realitzar la inscripció per telèfon (669743440, Juan Antonio) o per correu electrònic (patrimoniocultural@castalla.org), indicant en aquest cas el nom i cognoms de l'assistent o assistents, l?edat, el torn d?inscripció i el telèfon de contacte.  Us recordem que nombre màxim de participants per torn és de 30 i que cal que els xiquets i les xiquetes vagen acompanyats d'un adult! Els tallers se celebraran al Castell de Castalla.MÉS INFORMACIÓSite Feed

Willkommen, bienvenue, welcome. Il Gran Teatro Amaro encaixava perfectament en el petit Escenari d’Alcoi. Tu, ni fet a posta. Clar, ja sabem que el dissabte tot és més relatiu; el fum (abans) i l’alcohol dilaten el temps… l’espai. Tot es pot. I, ostres, a un cabaret o taberna, encara hi ha més exigències d’aquest tipus. Collons, la […]

Reportatge sobre el descobriment de la data exacta en la que es va produir l’atac de les tropes benimerines comandades per Al-Azraq a Alcoi: “Ni el 25 d’abril, ni el 23. El 5 de maig de 1276″. “Ja he descobert quin dia es va produir la batalla entre els cristians i les tropes d’Al-Azraq. Ens […]

Si bé hi ha moltes maneres d’explicar la llarga i encara no acabada hegemonia del Partit Popular en terres valencianes. Ací mateix n’hem glossat unes quantes, de diferent índole: de tipus cultural, sexual, i sobretot la presència d’un projecte més o menys coherent, fàcil d’entendre i reconèixer per part del l’electorat, generador d’identitat. Aquesta és, [...]

Frente de Teruel 26 1 38 A mi adorada y queridisima Enri: Me alegraré que al recibo de la presente te alles disfrutando de una completa salud, la mia por la presente sigue sin novedad. La carta del 26 de enero de 1938 es una de las que más me gustan: La presente sirve para [...]

B.S.O. Sigur Ros ? Ísjaki Relato cedido a este blog por Melchor Mombo de Un vuelo con la Melchor Mombo Co. UDAIPUR Independence Day El hotel de Udaipur persigue el estilo impuesto en el país. Un espectacular hall en el que dos ... Read More

Abraham va carregar la llenya de l?holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, Isaac digué al seu pare: ?Escolta, pare, tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és? [...]

Esto de la Festa llega a su fin, y todo a la normalidad. Antes de cerrar en el Quadern el breve diario de la trilogía festera alcoyana de 2013, me apetece dejar un último apunte. Tenía pensado yo comentar la pésima elección de la estética de su séquito, por parte del capitán moro en los desfiles [...]

Reblogged from El viatge d'Eneas: ?LA NOSTRA OFERTA DE QUALITAT PASSA PER LA CREATIVITAT? Lidia Vila Vaello (Alcoi, 1987) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per l?Universitat de València. Durant la seua formació  ha treballat no només a mitjans locals com el periòdic Ciudad de Alcoy o el digital Alcoidigital (precursor d?Aramultimèdia), sinó també a RTVV [...]