- Quan pitjor estaven les coses, més resolutiu ha estat un equip comandat per Antón, que ha donat les passades dels dos gols.
- 3 minuts després del primer gol, Sant Jordi i la Mare de Déu dels Lliris se li ha aparegut a Jaume Valens. El porter ha volgut fer d'Unai Simón i ha intentat driblar el veterà Callejón, qui li ha furtat la pilota.
Primera final guanyada contra un rival directe i amb certa solvència en un partit on el Deportivo ha tingut tot de cara. La sort, després de 6 setmanes, s'ha aliat amb els de Mir que respiren i s'oxigenen a l'espera de nous esdeveniments. Els gols els ha fet Losada i Velázquez amb un element comú en ambdós: l'assistència d'Antón, que continua sent el millor de l'Alcoyano.
Miracle! Tot ha eixit bé, molt bé per als interessos del Deportivo, que ha guanyat 0 a 2 a Marbella, que ix del descens i que cobra vida, alegria i esperança. No s´entén que aquest equip que aquest diumenge ha vençut amb certa solvència i madurant el partit, portara sis setmanes sense guanyar. Dos gols, i eixa dosi de sort que faltava.
Però sigam positius per a er feliç Vicente Mir. I és que l'Alcoyano ha esperat molt bé el Marbella, que ara té les coses molt complicades per a salvar la categoria. Caure a casa contra el Deportivo li fa perdre també el gol average. Fantàstic per als de Mir que ara poden respirar una mica. Quan pitjor estaven les coses, més resolutiu ha estat un equip comandat per Antón, que ha donat les passades dels dos gols.
La primera part ha estat de tanteig i d'espera. Tot i estar a l'espera del rival per a intentar-ho al contracolp, el Deportivo ha tingut dues bones ocasions. La primera, en el 26, de Cristian Herrera, i la segona, en el 40, d'Antón, En els dos casos, el baló ha anat alt. La sensació era millor que les darreres setmanes.
S'arribava al descans sense massa angoixa ni pressió dels andalusos.
En la segona part, la cosa ha canviat totalment i l'ALcoyano s'ha sentit còmode amb el baló. Sorprenent la calma i la maduració d'un partit que ha estat fins i tot elèctric en algun tram. En el 59, Fornés, increïblement sol al punt de penalti, ha rematat de cap al pal alt de Valens. Del possible 1 a 0 s'ha passat al 0 a 1. Antón furta al mig del camp, cavalca 20 metres i cedeix a l'esquerra Losada que creua de manera magistral el baló al pal esquerre del porter del Marbella. Somriure per a tots.
Ara tocava remar i resistir... i sobretot mantindre la calma. I ha estat quan, 3 minuts després del gol, Sant Jordi i la Mare de Déu dels Lliris se li ha aparegut a Jaume Valens. El porter ha volgut fer d'Unai Simón i ha intentat driblar el veterà Callejón, qui li ha furtat la pilota. Segons de terror els que s'han viscut des que el prejubilat ex del Madrid xutava mansament a la porteria sense porter i el baló eixia fora per centímetres.
El Marbella ha apretat de valent, però no ha pogut i ha caigut al pau de la desesperació. Velázquez, el qüestionat, el cedit de La Nucia, ha arredonit la nit en aprofitar una passada de mestre d'Antón, al contracolp, afusellant el porter andalús de nou pel seu pal esquerre i en carrera. Un golàs.
A la fi, alegria màxima i Fe per als pròxims dies. Mir salva el cap i l'equip demostra que pot. Això sí, una mica estrany per a aficionats i periodistes veure en 7 dies de diferència a un equip amb dues cares tan oposades. De no tirar a porta i córrer caminant, a guanyar amb ofici en un dels partits més fotuts de l'any i en què, en cas de perdre, hauria quedat pràcticament desnonat de la categoria.
El futbol és així (hui , per sort).