Noticias

Aquest estiu, i un any més, els veïns i veïnes de Batoi i Zona Alta es queden sense consultori. Un fet que porta repetint-se anys. Hi ha, com no pot ser d’altra manera, queixes veïnals, queixes de partits d’esquerres i dretes i portes tancades sense el servei de proximitat.

He llegit que divendres 14 d'abril una espeleòloga/esportista, Beatriz Flamini, sortirà a la superfície després de romandre 500 dies sota terra, a 70 metres de profunditat, sense llum solar i acompanyada de la més desesperant solitud, dins d'una cova a Motril (Granada).

Rumiant-ho detingudament, hi ha poques transicions de mesos com la que hem experimentat aquest cap de setmana entre març i abril, que siguen tan mogudes i amb tanta càrrega d’emocions i d’esdeveniments de gran envergadura.

Com a filòleg, soc un amant de la llengua. Encara més de la literatura, tant universal, com pròpia.

Aquests dies en què bullen les efemèrides, especialment dues d’elles (Dia Mundial de la Ràdio i Dia dels enamorats), he decidit combinar-les en un còctel que m’identifica plenament. Sí, estic enamorat de la ràdio.

En los últimos días puede que hayas oído en más de una ocasión que si en tal Centro Educativo han habido casos de sarna, que si están poniendo a los niño en cuarentena, que si es una enfermedad nueva, que si es culpa de X etnia o grupo social... Pero... Ante tanta avalancha de comentarios (y consulta improvisadas al penoso doctor Internet) ¿Qué sabemos realmente de la sarna? Vamos a intentar aclarar los puntos más polémicos.

Com l'Univers, com la vida, tot el que va, torna. A l'atomització li segueix la concentració. Són fenòmens naturals, habituals i que s'apliquen a qualsevol disciplina. A Alcoi, en clau electoral, la unió de Guanyar i Podem (una altra vegada) i la del PP i Ciutadans conformen un escenari on els dos grans blocs podrien arribar a un empat tècnic.

Als temps actuals sembla que l’esperpèntic mundial de futbol de Qatar eclipsa tot el que hi ha al darrere. I, si no es parla de futbol, es farà sobre l’aberració (o no) dels llums de Nadal, la fastigosa inflació (que no ens dona treva), el tediós oratge plujós o, fins i tot, l’escalada imparable de l’anomenada “tripledèmia” (grip, Covid i bronquiolitis).

Hi ha a Alcoi una situació d’immobilisme instal·lada en el poder descaradament, perquè no canvie res. El Partit Socialista i el Partit Popular, com a mínim els seus nuclis durs, somnien de governar Alcoi sense dificultats i durant tants anys com siga possible.

Engegue la televisió aquest diumenge sufocant i observe atònit riuades i riuades d’individus madrilenys amuntegats i enfervorits festejant el títol europeu del seu equip de futbol.

A la Fireta del Llibre del darrer 9 d’octubre vaig adquirir una novel·la que tenia pendent de llegir i que he començat a devorar, després de rescatar-la de la pila de llibres pendents de lectura.

Aquest article pretén ser un homenatge, no només als dos puntals literaris i feministes que tenim com a referència (Simó-Roig), sinó també al jovent, al nostre futur com a societat.

No. No parlaré sobre la guerra. Estic indignat com el que més. Em sent impotent, colèric, enutjat, irat i un munt més d’adjectius que acaben en “-at”.

No ens agrada als investigadors del Periodisme considerar vàlid el concepte ‘periodista ciutadà’, perquè no és el mateix ser un periodista amb un mòbil que un no-periodista (entés com a persona que no exerceix la professió i per tant, no ha passat per la Universitat).

Quan ara fa uns mesos se me va proposar la lectura del manifest del 9 d’octubre al Teatre Calderon, no vaig dubtar en cap moment. Parlaria de tot allò representatiu i commemoratiu d’aquesta diada, ço és, llengua, cultura, solidaritat, convivència, tolerància... Ara bé, necessitava focalitzar el discurs sobre un assumpte que em toca ben de prop: la docència.

Si busquem al diccionari la paraula “manipulació” ens la definiran com el fet d’alterar (alguna cosa) d’una manera fraudulenta i subreptícia. Sembla una definició molt dura i taxativa, però amb la qual la gran majoria de persones hi estaríem d’acord.