El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Resum del període bèl·lic (22)

M’apassiona descobrir en fets concrets els diferents perfils de cada un dels bàndols que entraren en guerra el 1936. Això de distorsionar uns fets pe…

M’apassiona descobrir en fets concrets els diferents perfils de cada un dels bàndols que entraren en guerra el 1936. Això de distorsionar uns fets per fer-los canviar de color, d’olor i de sabor, no poden durar sempre. Tard o prompte ixen a la llum. Historiadors i investigadors estan demostrant a traves de documents, i ho faran més encara, allò que més s’acosta a la veritat. Cal conèixer els fets per fer-nos pensar i usar el sentit comú per interpretar-los.

Un dels exemples més evidents d’haver distorsionat la història la tenim al Butlletí Oficial de Burgos del 30/07/36 en el ban del general de Cavanellas declarant rebels a tots el que no secundaren la rebel·lió. Podien els republicans rebel·lar-se contra la República? Imaginem-nos els milers de persones que des del mateix mes de juliol de 1936 estigueren sotmesos a Consells de Guerra per rebels. No van ser capaços d’admetre que ací no va haver altra rebel·lió que la militar feixista i nazi contra un règim legítimament constituït. El més inversemblant és, que molta gent s’ho va creure i encara queda algun sector que s’ho creuen.

Per anar cloent aquella etapa dels anys 30, que he volgut nomenar revolucionària (i no de guerra civil) voldria fer algunes consideracions sobre els diferents tarannàs i perfils d’uns i d’altres.

Començaré primer amb uns comentaris sobre la República. Un règim polític constituït com a única sortida d’una greu crisi política  que ens dugué una monarquia corrupta que afectava l’economia, la cultura, el caciquisme i l’endarreriment del poble en una paraula. La República oferia un regim on les classes populars sempre havien estat marginades. Els donava la possibilitat, per primera volta en la vida, d’ocupar espais socials que sempre havien sigut privilegi de les classes socials altes o benestants.

L'experiència dels primers anys de República fou per a sindicats obrers i partits obreristes alliçonadors. Comprovaren que l’aparell institucional de l’Estat hi havia un filtre per on era impossible passar les propostes imprescindibles per un canvi social i polític. Vull dir, que ja aleshores quedà mitjanament clar que la proclamació de la República (solament) no era prou per solucionar les carències socials i polítiques que hi havien. Faltava persones disposades a compartir, a entendre la situació, dialogar, respectar, cedir, tolerar, i no se quantes coses més. Si fora creient diria que faltaven persones disposades a desprendre’s d’un estricte corset que ens oprimia i no ens deixava entrar la gracia de Déu. O siga, a més de República, em sembla que va mancar capacitat d’estima. No se qui és el que va dir allò de, «estima i fes el que vulgues».

Per altra banda, en relació a estratègies militars referent a la guerra civil, solament estic interessat en l’aspecte politicosocial revolucionari que va mamprendre la República aquell estiu. No sabria quantificar on el govern republicà es va dedicar més a fons: si a defensar militarment l’Estat de Dret, o a construir una nova societat. Sé que ho feu tot a l’hora i em sembla molt gran escurada per a tant petit fregall.

Recordeu tot l’aparell cultural que la República va posar en marxa i que la rebel·lió militar no va ser capaç d’aturar; com per exemple l’Institut Obrer Valencià, inaugurat a València el 31/01/37 en plena guerra. El mateix que les escoles de primaria, un altra campanya que la guerra no va ser impediment perquè el govern la dotara; i moltes altres que anava fent quan tot estava penjat en un fil.

Què vaig a dir-vos de la redistribució de la riquesa? de fer més rentables l’agricultura, la indústria, la cultura, etc. Tot fa pensar que per a la República, la guerra fou un fet anecdòtic que havia d’afrontar si o si. De vegades pense que el seu interès no anava més enllà de canviar l’estructura social i econòmica de la societat. Una cosa que mirant-ho ara en perspectiva, i segons el meu parer, fou una gran utopia fora de temps i d’espai.

No menys important i difícil, va ser la diversitat de criteris i opcions d’uns i altres republicans. Fidelitat a la Constitució del 31; a la dictadura del proletariat; a fer la revolució o guanyar la guerra; al comunisme llibertari; si era valida o no una república burgesa; etc. Quins errors o interrogants foren els més greus?

En quant al bàndol de la zona nacional, tot i que sempre ens ha resultat allunyada de la nostra terra, ara ho tenim més prop amb el material penjat a les xarxes. Material de publicacions oficials, o treballs de diferents historiadors, per fer-nos una idea del seu perfil i tarannà de cada un dels bàndols. N’hi han de molt fiables, tot i que sempre s’ha de contrastar i qüestionar. Pareix ser que des del primer Bulletí els sublevats ho tenien tot planificat; on volien anar i com arribar. Naturalment em salte tota la preparació del colp i també dels enigmes per arribar a un sol comandament del general Franco que vingué desprès. El tercer Bolletí Oficial de la «Junta de Defensa Nacional de Espanya» és molt explícit (pàgines 1, 2, 3, 4). O diu molt millor que podia fer-ho jo.

Fixeu-vos en els primers bàndols i decrets que ho manifesten ben clar. A més, està molt ben especificat que s’havia d’extirpar qualsevol idea que qüestionara les bondats del sistema anterior a la República. Ni partits, ni democràcia, ni estat laic. Espanya havia de ser la reserva espiritual d’Europa i del món. 

Per construir eixe nou orde social, calia que qualsevol faceta i estructura del nou Estat com és: la política, economia, indústria, cultura, escola, literatura, oci, sanitat, arts plàstiques, església, exercit, poder judicial... tot, estigueren al servici d’aquest objectiu. Potser una de les coses més cridaneres i contradictòries fou la retroactivitat de «delictes» que es posaren en vigor el mateix juliol de 1936. Això vol dir que cap ciutadà o ciutadana podia estar lliure de ser detingut en caminar pel carrer; anar o tornar de treballar; estar en casa, descansant o dormint; estar en un cine o teatre; etc. En qualsevol moment i lloc et podien agafar militars o falangistes amb risc de fer-te el pitjor.

Recomane llegir tranquil·lament els primers bàndols i decrets que feu la Junta de Defensa Militar a Burgos. Unes normes que, més o menys dissimulades; més o menys maquillades, estigueren vigents els 3 anys de guerra a la zona nacional, i els 40 anys següents de «pau» franquista.