Notícies

La quantitat que es calcula per a la campanya que acaba d’arrancar, i que acaba a finals de juny o juliol, és de 4 milions de kg.

María Mataix, Natalia Segrelles i la Regidoria de Fira son les persones i entitats que han sigut reconegudes per la tasca o implicació amb la Cooperativa.

Aquesta iniciativa pretén mantindre les terres treballades al llarg de l'any per tal de combatre la virulència dels incendis forestals.

La Cooperativa ja treballa amb projectes d'investigació amb la Universitat d'Alcant i la Universitat Politècnica de València, i ara se suma a la UMH.

Dos investigadors del projecte han mantingut una reunió de treball amb representants d’IVIA, Sanitat Vegetal de la Generalitat Valenciana, ASAJA, la Mancomunitat de l’Alcoià-Comtat, els ajuntaments de Cocentaina i Fageca, la Cooperativa Agrícola Catòlica de Cocentaina i agricultors afectats.

Els guardons valoren els millors olis d'oliva verge extra i tots els que es presenten estaran exposats durant el Forum, que se celebra del 30 de gener a l'1 de febrer del 2025.

El stock que ha quedat, influirà de manera directa amb la campanya de l'any que ve i segons anuncien no cobreix la demanda actual d'oli.

Entenen que aquest órgan és essencial per fer possible la proposta a l'aglutinar als pobles rurals de l'interior de la província d'Alacant, on es troben gran part dels camps a llaurar.

Mantindre el mosaic mediterrani pagant als agricultors per mantindre les terres treballades i que revitalitzen els pobles, el paisatge i previnguen incendis de gran magnitud, aquesta és la proposta que s'ha fet des de la Coordinadora d’Estudis Eòlics de El Comtat i que s'ha plantejat a polítics de distinta ideologia a les Corts.

Des de l'entitat asseguren que després de l'impacte de la proposta als mitjans, diverses personalitats han demanat reunió per conèixer de prop la iniciativa.

A la declaració de la renta, els llauradors jubilats que treballen les terres i venen les olives a les almàsseres, tenen que pagar per tindre dos pagadors. Molts estan començant a abandonar les cooperatives i vendre les olives en negre per evitar factures que després tributaran.

Camps d'oliveres o altres arbres de cultiu es mesclen amb espais de serra amb pins i carrasques. Aquesta joia pot contribuir a millorar la biodiversitat, a previndre incendis o fer que si es produixen, siguen menys virulents.

La Federació ha enviat com exemple les ordres de les ajudes que s'han concedit a Catalunya i que tenen que veure amb les dos problemàtiques que també es pateix a les terres de la Comunitat Valenciana, i concretament a les de El Comtat.

Els agricultors que han vist els seus arbres tallats durant el 2023 encara no han rebut les indemnitzacions corresponents. Ara s'anuncien bases per a la replantació, però no s'ha obert encara la convocatòria, pel que ASAJA, assegura que de moment aquets anunci "és fum".

Un estudi realitzat per la Unió Llauradora i Ramadera evidencia la problemàtica per a l'agricultura de la zona per les pèrdues econòmiques i de collita que generen animals com cèrvols, arruís o muflons.

ARAMULTIMÈDIA ha fet el seguiment de la protesta i ha pogut parlar amb diversos agricultors, així com amb representants de la Unió de Llauradors i l’ASAJA.

Les cireres han patit una campanya nefasta, les mesures per a combatre la xylella han matat a 200.000 ametllers, el preu d'una garrafa d'oli ha pujat de 30€ a 45€ els últims anys. Els agricultors afronten una situació dura que no sembla millorar.

El sector de la cirera a les nostres comarques està en crisi i els polítics d’esquerra i dreta la volen utilitzar com a arma electoralista.