Noticias

Les persones ostomitzades son aquelles que han sigut intervingudes i porten un tub que ajuda a extraure els excrements i l'orina i els condueix fins una bossa que porten adherida a l'abdomen. Aquest nou espai a l'hospital permet l'accessibilitat i la inclusió d'estes persones i facilita la seua autonomia i qualitat de vida.

Després d’anys de desacords entre la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el TSJCV ha desestimat el recurs de la universitat amb seu en Elx i li dona la raó a la UA. Les primeres reaccions polítiques ja s’han produït.

Els pacients es beneficien evitant desplaçaments a altres departaments de salut i ciutats més grans, doncs ara poden realitzar-se aquesta prova específica al propi centre.

Tot el personal d'ambulàncies de la Comunitat Valenciana ha iniciat una vaga indefinida este dimarts 3 de desembre per reclamar un conveni digne. Al nostre departament s'han concentrat a les portes de l'Hospital.

Les entitats creen aquesta sinergia per tal de motivar la investigació en el camp de la medicina i la salut de les persones intercanviant els coneixements que tenen uns i altres.

L'Ajuntament està portant a terme modificacions del PGOU per ampliar l'espai edificable i que el govern de Mazón puga dur a terme el que va promoure l'anterior executiva.

Es parlarà dels requisits higiènics en este sector, amb la participació d'una veterinària de la Generalitat. Et facilitem els enllaços d'inscripció.

El consistori treballa en incrementar l'espai per a que la Generalitat puga realitzar l'ampliació de l'edifici, en el que invertirà 82 milios d'euros. Al setembre es va realitzar un informe ambiental i ara s'ha passat a exposició pública.

Fins ara, les persones amb dolor crònic havien de desplaçar-se fins a altres hospitals.

Permet diagnòstics més precisos en determinades malalties, a més de fer les proves amb un menor temps d'exposició a la radiació.

Les parts han presentat versions molt diferents de la història: una que considera acreditada la falta de personal, la desorganització i la falta d'atenció; i l'altra que diu que eren major i terminals, i que la residència va aplicar en tot moment els protocols i recomanacions. Els familiars ens neguen a creure que la mort de 74 persones haja sigut cosa de mala sort.

Els perits de l'asseguradora Mapfre han defensat l'actuació de la residència durant eixa primera onada de pandèmia. De fet, ho equiparen a l'ocorregut a Madrid perquè asseguren que com als dos llocs va entrar més prompte, els va pillar per sorpresa.

No neguen que la COVID complicara les coses, però han dit que eren malalts terminals, que fins i tot havien superat la mitjana d'esperança de vida, i que moririen igual de les seues malalties. Que faltaren en un període de mes i mig no ho consideren resposta a mala praxi mèdica. "Van tindre la mala fortuna de morir".

Es va fer una reorganització a finals de febrer a la residència que des de direcció deslliguen de la pandèmia, però els perits asseguren que va afectar de manera clara a l'expansió del virus en març. També han relatat casos concrets de problemes per desatenció. "Açò no és mala sort, açò és altra cosa".

La directora de la residència declara durant tres hores per a negar problemes de gestió, tot i que també reconeix sancions greus després de dos inspeccions abans de pandèmia. El moment més tens ha sigut quan l'han demanat aclarir si no necessitava més personal, sinó que fora més aplicat, i ha dit que sí.

Més d'un centenar de persones van estar des del 27 fins el 29 de setembre a Cocentaina analitzant casos clínics i reben conferències relacionades amb nefrologia.

En la segona sessió del juí han declarat cinc persones que perderen a sa mare, pare, parella o sogre en DomusVi d'Alcoi. Tots han coincidit que ja tenien problemes en la residència abans de pandèmia, com brots de gastroenteritis i una atenció mediocre per falta de personal.

El 4 i 5 d'octubre el Complex Eduardo Latorre acull el Marató de Donació de Sang que té com objectiu buscar nous donants, especialment gent jove.