Noticias

Fins ara, les persones amb dolor crònic havien de desplaçar-se fins a altres hospitals.

Permet diagnòstics més precisos en determinades malalties, a més de fer les proves amb un menor temps d'exposició a la radiació.

Les parts han presentat versions molt diferents de la història: una que considera acreditada la falta de personal, la desorganització i la falta d'atenció; i l'altra que diu que eren major i terminals, i que la residència va aplicar en tot moment els protocols i recomanacions. Els familiars ens neguen a creure que la mort de 74 persones haja sigut cosa de mala sort.

Els perits de l'asseguradora Mapfre han defensat l'actuació de la residència durant eixa primera onada de pandèmia. De fet, ho equiparen a l'ocorregut a Madrid perquè asseguren que com als dos llocs va entrar més prompte, els va pillar per sorpresa.

No neguen que la COVID complicara les coses, però han dit que eren malalts terminals, que fins i tot havien superat la mitjana d'esperança de vida, i que moririen igual de les seues malalties. Que faltaren en un període de mes i mig no ho consideren resposta a mala praxi mèdica. "Van tindre la mala fortuna de morir".

Es va fer una reorganització a finals de febrer a la residència que des de direcció deslliguen de la pandèmia, però els perits asseguren que va afectar de manera clara a l'expansió del virus en març. També han relatat casos concrets de problemes per desatenció. "Açò no és mala sort, açò és altra cosa".

La directora de la residència declara durant tres hores per a negar problemes de gestió, tot i que també reconeix sancions greus després de dos inspeccions abans de pandèmia. El moment més tens ha sigut quan l'han demanat aclarir si no necessitava més personal, sinó que fora més aplicat, i ha dit que sí.

Més d'un centenar de persones van estar des del 27 fins el 29 de setembre a Cocentaina analitzant casos clínics i reben conferències relacionades amb nefrologia.

En la segona sessió del juí han declarat cinc persones que perderen a sa mare, pare, parella o sogre en DomusVi d'Alcoi. Tots han coincidit que ja tenien problemes en la residència abans de pandèmia, com brots de gastroenteritis i una atenció mediocre per falta de personal.

El 4 i 5 d'octubre el Complex Eduardo Latorre acull el Marató de Donació de Sang que té com objectiu buscar nous donants, especialment gent jove.

Comença a Alcoi el primer juí a Espanya contra una gestora d'un geriàtric per les morts durant pandèmia. En este primer dia, testimonis de la part demandant han deixat clara que la situació a la residència era un caos, amb falta de personal, sense aïllament adequat o fins i tot canviant la medicació prevista contra la COVID per analgèsics.

L'esdeveniment se celebra aquest 27 i 28 de setembre a l'IVAM CADA i acull a 300 professionals de la Medicina Interna.

La beca consisteix en una ajuda econòmica de 2.250€ i busca ser un recolzament per als futurs professionals sanitaris que es troben en formació.

A la visita han acudit membre de l'equip directiu del Departament i el propi Gerent, Alfredo Rizo.

Amb l'ampliació, l'espai s'incrementarà en un 40%. La tramitació ambiental és necessària per a que es puguen construir els metres quadrats d'ampliació de l'edifici actual i els nous que el completaran.

A Espanya es lleven la vida 14'3 persones per cada 100.000 habitants, les xifres dupliquen a les d'Europa.Des d'Alcoi s'ha volgut ser proactiu i es llança un programa dirigit a docents i centres educatius i una APP que busca contribuir a la detecció.

Els socialistes alcoians es mullen en la polèmica ardent que enfronta la UA i la UMH i també la presidència de la Generalitat i l'oposició arran de la coneguda 'Guerra de Medicina'. El PSOE alcoià pensa que quants més metges, millor per a la Sanitat general i, per tant, l'alcoiana.

El valor d'aquesta necessària renovació és de més de 7 milions d'euros. Cal tindre en compte que diariament es realitzen al Verge dels Lliris unes 1000 analítiques.