Noticias

"Ni olvido ni perdón", frase que retombava als carrers de l'Argentina a causa del terrorisme d'Estat que va dur a terme la dictadura militar a aquell país al 1976. Confie en què la societat alcoiana, pel bé democràtic, no oblide, encara que perdone. Últimament Sedano ha multiplicat la seua visibilitat als mitjans de comunicació i sembla que prepara un rellançament de la seua figura" Mauro Colomina

"Sinònim d'alegria, d'innocent il·lusió, tots recordem la primera volta que vam acariciar el curiós blanc element. Xiquets i neu, esperança de classes suspeses, col·legis tancats i vesprades lliures per a jugar. Majors i neu, maldecaps assegurats, i no parlem de les carreteres tallades (quan només hi havia el Barranc de la Batalla) o els esvarons inoportuns" Guillermo J. Pérez

"Fa mesos i anys que els mitjans de desinformació ens serveixen diàriament amb una hemorràgia d'alegria i bon humor. Últimament em criden molt l'atenció notícies com: demanen 7 anys de presó per tocar el piano i un o dos indults per furtar uns quants milionets. I com que l'objectiu de tot és riure i viure, sembla que anem pel bon camí" Germán Llorca

"Per les terres de la Capadòcia, un guerrer romà de nom Jordi es convertí en màrtir i mite cristià, però ningú sap amb certesa quan va viure, o si la seua història és més fantasia que realitat. Venerat pels anglesos, georgians o portuguesos, fou protagonista d'innocents llegendes medievals, sempre envoltat de princeses i dragons. Per les terres d'Alcoi, Sant Jordi no és preocupa pels dragons" Guillermo J. Pérez

"Beguda estimulant de pares americans que ací eleva els esperits i té cognom alcohòlic entre quinze i vint-i-cinc graus. Servit en got llarg o barralet, ni calent ni en tassa i sense sucre. Així es presenta el cafè licor, part del patrimoni ebri i cultural d'Alcoi i els pobles del nord de la província d'Alacant" Guillermo J. Pérez

Ahir de vesprada arribava la notícia del tancament de Canal 9 (RTVV). I des d'ahir estic intentant descobrir perquè l'única cosa que sent és una absoluta indiferència. I em pregunte, davant les exigències d'adhessions incontestables a una opinió de rebuig al tancament, si sóc jo el bitxo raro o és que definitivament s'ha perdut la perspectiva en el tema de la tele de todos los balensianos.

Les societats contemporànies estan marcades per un model sanitari depredador. Les empreses farmacèutiques viuen de les nostres dolències. És a dir, d'administrar-nos els remeis després d'haver creat el problema. I eixes i altres empreses implicades saben que en un model on tot està compartimentat, filtrat i intermediat els beneficis són més grans. A més, administren la por.

"Entre rius, barrancs i muntanyes va néixer Alcoi, en un lloc que diríem de difícil orografia, paraula present, per cert, a tots els llibres d'història sobre la nostra ciutat. Els obstacles naturals, dirà algú, ens espavilaren; de la força dels rius s'aprofitaren fàbriques, molins i batans; del barrancs i muntanyes aparegué Sant Jordi, salvador mític que ressuscita tres dies per any" Guillermo J. Pérez

"Abans de començar, un petit aclariment: aquest article forma part d'un projecte més ampli anomenat "Alcoi per a forasters", una mena de guia plena de referències locals que tractarà d'explicar la realitat alcoiana a la gent de fora que estiga interessada. Si açò no pot ser possible, supose que també pot fer el paper de crítica desenfadada -i inofensiva- de la ciutat que em va veure nàixer" Guillermo J. Pérez

Intuïsc el que podeu estar pensant i teniu raó: la justícia no és igual per a tot el món. No obstant, no vull parlar del que és més evident i obvi (este país dóna exemples a diari), sinó d'una cosa molt més pragmàtica com són les multes de trànsit. Esta setmana, s'ha conegut que un conductor finlandés ha pagat una sanció de 95.000 euros per conduir a 77 en una zona urbana de 50.

"Este país funciona com una comunitat de veïns mal avinguda. I en esta comunitat hi ha com tres lleis universals: unes megaempreses absolutament irresponsables, una administració absolutament ineficient a l'hora d'exigir responsabilitats i uns veïns que, en general, es lleven (miren cap a un altre costat) la responsabilitat de les decisions que els afecten" Germán Llorca

Pense que és hora d'anar deixant de dir-li "crisis". El que passa diàriament, amb la política, l'economia i les anades i tornades d'esta societat malalta, ha superat de llarg el que la paraula "crisis" és capaç de referir. Per això, entenc que hem de començar a parlar de descomposició.

Feia molts anys que no anava a un ple municipal. I reconec que el de dilluns em feia especial il·lusió. Tornar a fer Periodisme local després de dècades resulta encantador, sobretot perquè crec en la informació local, per la seua proximitat, varietat i per la vinculació que s'estableix amb els actors principals: polítics, gestors, veïns, festerets... Al ple de dimarts en van soltar moltes -de perles- i el campió fou Jordi Sedano, amb classe d'anglés inclosa.

Si vostés han tingut la sort d'estar a la platja o a la caseta durant l'últim mes, s'hauran trobat amb alguns canvis notoris a Alcoi i relacionats amb el paisatge urbà. Per exemple, s'ha començat la demolició de l'edifici del cantó d'Oliver amb Cervantes, la rehabilitació de Sant Llorenç 20 i s'han avançat moltíssim les obres del pont del Viaducte. Ah, per cert, Coconut s'ha renovat 30 anys després.

"Caldrà que els alcoians coneguem tots els informes que han sorgit al respecte i sapiguem si realment està en risc la nostra salut i entorn. Però també caldran informes amb l'impacte econòmic que Alcoinnova pot tenir a les comarques centrals. Ara bé, crec que és normal témer que els informes estaran manipulats i afavoriran a la part que l'ha sufragat" Jordi Pascual

Deixar per a finals de juliol un assumpte tant important per al futur de la ciutat potser des del punt de vista de l'estratega és políticament efectiu. Fer el que han fet els polítics alcoians al plenari d'aquest dilluns calorós, de vesprada, canviant tots l'ordre del dia i esperant que tot es diluïsca a l'agost en companyia de les vacances, potser ja 'no cole'. Que li pregunten Rajoy, que no diu res de Bárcenas. Res de res en realitat esperant que la gent agafe l'A3 per anar a Benidorm. Però la gent n'està farta i reclama responsabilitat als seus polítics

Mai pensava que parlant de futbol tingués jo res similar a Mourinho, però després de les decisions de la RFEF em faig la mateixa pregunta que l'entrenador portuguès.

El que vam presenciar el passat dilluns al ple municipal fou un d'aquestos esdeveniments polítics que no ajuden ben bé a confiar amb els nostres representants. Mocions que van i tornen, projectes parits pels mateixos que ara els voten en contra i una sèrie de despropòsits que no fan sinó que provocar el rebuig del ciutadà cap els seus polítics electes. Per sort, la gent s'estima més vore la Copa Confederació o anar a la caseta a pegar-se un bany abans que engolir-se un ple municipal. Si els ciutadans anaren en massa als plens, potser les acampades del 15 M o les manifestacions de Turquia es quedarien curtes al costat del que podia passar.