El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Curs polític 2019: L'inici d'una legislatura atípica

Corporació municipal alcoiana moments després del plenari d'investidura.

La corporació municipal alcoiana presenta la major fragmentació de la seua història: 6 grups a l'oposició i un equip de govern amb quasi majoria absoluta.

Unes eleccions condicionen el curs polític en una ciutat, i l'any 2019 en Alcoi no ha sigut l'excepció. La incontestable victòria del Partit Socialista es va produir en un convuls panorama polític: fragmentat, polaritzat, amb disputes internes, adéus i incorporacions sorprenents. Amb 2019 s'enceta una legislatura atípica, però plàcida per a la bancada socialista. També s'obri un període de reflexió per a molts partits que hauran de redefinir la seua estratègia de cara al futur.

El resultat del 26 de maig va atorgar 12 regidors al PSOE; una crescuda progressiva des que van accedir al govern en 2011 i que els deixa ben prop de la majoria absoluta. Aquest triomf no es podria explicar si no fóra perquè l'oposició ha evidenciat una falta d'entesa flagrant, perduda en disputes internes que els han passat factura. La fragmentació a Guanyar Alcoi fou un dels passatges més rellevants de l'any; la plataforma ciutadana va veure com Podem, una de les peces del trencaclosques que tan bon resultat va donar en 2015, trencava la baralla. Les aspiracions personals d'uns i la poca flexibilitat d'altres van segellar el seu destí: repartiment de vots i pèrdua de representació.

Dues de les cares visibles d'aquesta manca d'acord han fet el salt a la política autonòmica. Estefania Blanes per part d'Esquerra Unida, i Naira Davó en Podem; no seran pocs els que es pregunten com serà la convivència de les dues compartint grup a les Corts. La renovació en Guanyar va incorporar un nou agent a la política local, Sandra Obiol, acadèmica i bregada en la militància a peu de carrer, qui ja ha protagonitzat alguns dels enfrontaments més tensos amb el govern.

En Ciutadans la dissensió no fou tan traumàtica, però sí que fou més inversemblant. La retirada de Jorge Sedano va obrir una lluita de poder que va enfrontar l'agrupació local a la cúpula del partit, des d'on es va designar a Rosa García com a candidata a l'alcaldia. L'elecció de García es va trobar amb l'oposició de la militància local, qui defenia la candidatura de José Miguel Antolí –fins al moment número 2 dels taronja-. Finalment la balança va caure del costat de l'ex diputada autonòmica.

Un dels beneficiats d'aquestes desavinences fou el Partit Popular, qui va sorprendre propis i estranys amb l'anunci del seu cap de llista. Quique Ruiz, una de les veus més reconegudes del periodisme local, es convertia en el nou líder dels conservadors. Els populars volien un gir d'efecte i el van trobar en la hieràtica figura de Ruiz; ni la seua inexperiència ni una hemeroteca farcida de crítiques al PP van impedir que la formació es convertira en la segona força a l'Ajuntament d'Alcoi.

L'equip de govern també va donar un colp d'efecte amb la incorporació de Xesca Lloria com a cap de gabinet, possiblement l'última de les primeres espases del periodisme local dels últims 20 anys. Igual de sorprenent fou el fitxatge de Jordi Silvestre com a regidor de transició ecològica, anterior president de la plataforma 'Salvem l'Aqüífer del Molinar' i figura incòmoda per a anteriors equips de govern en matèria mediambiental. Per al registre també queda la figura de Carolina Ortiz, primera dona en la història d'Alcoi en ser regidora de festes.

Compromís, a pesar dels vaticinis del seu líder Màrius Ivorra, va veure reduïda fins a la meitat la seua representativitat. És significatiu el canvi de rumb que ha donat Ivorra a la seua tasca d'oposició; si durant l'anterior legislatura va demostrar ser el millor soci de govern (vot a favor en tres dels quatre pressupostos municipals) ara s'ha proposat fer la guitza amb una sèrie de polèmiques incendiàries. D'algunes d'elles no es pot qüestionar la idoneïtat, però el cert és que han perdut efectivitat a causa d'unes formes poc acurades.

Per al final queda parlar de Vox, la temuda irrupció de l'extrema dreta en les institucions públiques. No obstant això, al marge de l'enrenou que va causar la seua aparició, no sembla que puga tenir un paper rellevant en l'actual legislatura. El seu únic regidor, David Abad, sembla superat per les circumstàncies.

Àmbit comarcal

En clau comarcal la situació en Muro mereixeria una dissertació. L'entesa entre Esquerra Unida, PP i Ciutadans va posar fi a dues dècades de govern de Compromís. Un pacte considerat per molts com "antinatural", entre ells en la direcció d'Esquerra Unida, que va demanar a l'agrupació local dissoldre l'acord amb la dreta. Els dos regidors d'EU van fer cas omís a la petició i van passar al grup de no adscrits, entre ells Gabriel Tomàs, que a pesar de representar la quarta força més votada es va convertir en alcalde.

I seguint amb els conflictes, a la Mancomunitat de l'Alcoià-Comtat també van tenir la seua ració de desacords. Els representants de Compromís van alçar la veu davant la direcció dels socialistes. L'origen de la discòrdia fou la designació de la gerència, que finalment es va acordar que fóra compartida per tal d'acontentar a les dues parts.